eldiario.es

Menú

"El deute públic iŀlegítim provoca pobresa i desigualtat"

La resposta a l'endeutament pot ser una causa d'empobriment social. Així ho considera la Plataforma Pobresa Zero, que la inclou com un dels seus dotze fronts de lluita

"Auditar el deute públic per dilucidar la seva legitimitat" és com titula Pobresa Zero aquest front de lluita, del qual parlem ara amb Davide Panadori, investigador de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG).

- PUBLICIDAD -

L'endeutament està relacionat amb la pobresa i la desigualtat? Com?

Històricament els països del sud global van començar el procés d'endeutament els anys setanta amb la crisi dels preus del petroli. Van demanar préstecs a organitzacions com el Fons Monetari Internacional simplement perquè els preus de les matèries primeres pujaven molt i no podien pagar-los. Els anys vuitanta, però, els preus de les matèries primeres van baixar i els interessos sobre els seus deutes van pujar posant a aquests països en una condició d'impossibilitat de repagar aquests préstecs i el deute total.

Per descomptat, l'endeutament, la pobresa i les desigualtats segueixen la mateixa tendència. Aquest mecanisme el van patir molts països del sud global, (per exemple, l'Argentina, el Brasil i Mèxic, els anys vuitanta). Es tracta de mecanismes en què un país pobre i amb desigualtat comença un procés amb institucions financeres internacionals (com l'FMI) demanant diners. Al final es queda amb un deute extern més alt i se l'obliga a aplicar mesures d'austeritat que fan a aquests països no solament més pobres sinó més desiguals. El que passa ara és que els mateixos mecanismes d'endeutament que han patit els països del sud global els estem veient en els països del sud europeu, com Espanya, Portugal i Grècia.

El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides ho té molt clar. Afirma que "la liquidació del deute amb fons oportunistes en condicions abusives té un efecte negatiu directe en la capacitat dels governs per complir les seves obligacions en matèria de drets humans"

Quan els governs reben diners des d'organitzacions internacionals no els reben gratuïtament. Els reben amb el compromís d'imposar retallades en les despeses públiques, reformes laborals, que de vegades no permeten als governs nacionals legislar en matèria de drets humans.

Per això, la Comissió de Drets Humans no només va expressar la seva preocupació sinó que al març de 2016 va aprovar una moció sobre aquesta qüestió. El problema és que molts analistes jurídics interpreten que aquestes resolucions no tenen valor coercitiu.

Vivim en un món massa endeutat?

Depèn. En termes de deute públic, sí. L'any 2005 era de 26 bilions a nivell mundial. Avui és de 57 bilions. En termes de deute privat depèn de cada país. El 1980, a Europa i Espanya era un 66% del PIB. Els anys noranta va pujar al 76% i avui és al 118% a Espanya i en el 98% a Europa. A nivell mundial està en el 130%.

Sovint sentim parlar de 'deute il·legítim', 'injust', 'odiós'... Com és? D'on surt aquest tipus d'endeutament?

Per deute il·legítim s'entén un deute on els termes o condicions d'un préstec infringeixen la llei, perquè violen els drets humans i civils reconeguts per la legislació internacional.

Aquesta definició, que en principi només utilitzaven els moviments activistes, va passar a ser reconeguda des de que la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament i també el propi Banc Mundial la van acceptar per descriure deutes contrets acceptant condicions que posen en risc la salvaguarda de drets humans.

Sigui com sigui que s'hagi produït aquest deute sembla que l'única forma de reduir-lo és retallant drets socials, serveis públics, prestacions a la ciutadania...

Això és el que hem vist, per exemple, al sud d'Europa. La Comissió Europea, el Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional no presten els diners de forma gratuïta sinó que ho fan a canvi d'imposar polítiques d'austeritat, reforma de les pensions, del mercat laboral, privatitzacions, ... Hi ha una socialització del deute públic.

No es podria demanar o exigir algun tipus d'accions judicials o penals contra els governants que han fet servir l'excusa del deute públic per aplicar grans retallades socials?

El partit socialista grec PASOK va ser pràcticament eliminat pels ciutadans a les eleccions perquè la ciutadania estava enfadada amb la classe política que havia governat fins aleshores. No hi ha un mecanisme legal, judicial, que permeti encausar governs per la seva gestió política i econòmica.

El text del front de lluita de 'Pobresa Zero' contra el deute il·legítim acaba reclamant 'pautes per a l'endeutament futur'. Quines haurien de ser aquestes pautes?

Hi ha una altra manera de relacionar-se amb un deute il·legítim. L'Observatori del Deute en la Globalització va participar, l'any passat, en la comissió que va auditar el deute grec i vam avançar algunes propostes. En primer lloc, la reconstrucció del sector bancari. Després, préstecs bilaterals de països no europeus i la recompra de bons grecs en els mercats secundaris. L'últim pas seria l'abolició del deute.

La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute ofereix una alternativa. D'una banda, s'informa als ciutadans i per un altre s'analitza si hi ha hagut irregularitats en les negociacions d'aquest deute.

Hi ha una altra manera de lluitar contra el deute que consisteix en informar-se i demanar als governs municipals i nacionals que es faci una auditoria ciutadana del deute, comprendre com s'ha creat i denunciar a qui se n'ha beneficiat.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha