eldiario.es

Menú

"Les transnacionals incorren en violacions dels drets humans i causen empobriment"

Entrevista a Mónica Vargas, membre del Transnational Institute, Entrepobles i el grup sobre Empreses i Drets Humans de lafede.cat

- PUBLICIDAD -
Mónica Vargas reclama que es vigili si les empreses catalanes respecten els drets humans quan inverteixen a l'exterior

Mónica Vargas reclama que es vigili si les empreses catalanes respecten els drets humans quan inverteixen a l'exterior

L'onzè punt del Manifest de la Plataforma Pobresa Zero sobre els 12 fronts de lluita contra les desigualtats reclama que es retalli el poder de les transnacionals. Mónica Vargas considera que aquestes grans empreses incorren en violacions dels drets humans i provoquen empobriment. Vargas és membre del Transnational Institute Entrepueblos i el grup sobre Empreses i Drets Humans de lafede.cat.

Les transnacionals no ajuden a combatre la pobresa o, pitjor encara, la causen?

És la conclusió a la qual hem arribat en els estudis que hem desplegat des de diferents àmbits, tant a Catalunya, com a nivell estatal i internacional. Hem anat detectant els espais on es produeix una violació sistemàtica dels drets humans. L'empobriment està molt vinculat a la violació dels drets humans, als grans conflictes de justícia social i justícia ambiental. A tot arreu.

Dins els processos de globalització ens trobem amb les empreses transnacionals com un factor cabdal. Quan treballem contra l'empobriment, hem de tenir en compte els marcs que existeixen a nivell internacional per sostenir les nostres reivindicacions i treballar amb les comunitats afectades.  Hi ha un espai de treball i lluita contra l'empobriment que passa per controlar les actuacions de les transnacionals.

  Hi ha transnacionals que causen més empobriment que d'altres? Hi ha sectors on aquesta acció empobridora sigui més evident, més directa?

A cada sector, malauradament hi ha conflictes registrats. Els instruments que han creat les comunitats afectades per defensar-se han servir per obrir llistes d'empreses i hem vist el protagonisme de les empreses extractivistes: mineres, petrolieres,...

Al Tribunal Permanent dels Pobles que es va convocar a Madrid, el 2010, es van presentar 27 casos d'empreses europees que violaven els drets humans a Llatinoamèrica. Una tercera part eren espanyoles. Principalment bancs i empreses extractives, com Repsol.

La creació d'empobriment se situa a diferents nivells. Al de les inversions, per exemple. Ara, a Àsia s'està parlant dels refugiats per les inversions, persones forçades a desplaçar-se per culpa de les activitats de les empreses transnacionals. També existeixen els desplaçaments que es produeixen per la destrucció de les condicions de vida, com el cas de Chevron. Després de vint anys de destrucció ambiental està tornant a ser jutjada, ara al Canadà. Hi ha l'àmbit dels drets laborals. Aquí s'ha patit fortament. Treballadores  i treballadors espanyols es van enfrontar a Telefònica, l'any passat, per exemple. Són molts els sectors. Està molt repartit. Allò que no està repartida és la responsabilitat.

  A Pobresa Zero es vol vigilar l'acció internacional de les empreses catalanes que inverteixen a l'exterior.

Quan es parla d'una Catalunya diferent, responsable a l'exterior, referent pel que fa a la defensa dels drets humans, és important veure quins impactes creen les empreses catalanes fora del país. Des de fa anys, les organitzacions socials catalanes vénen denunciant que tenen un impacte fort sobre la biodiversitat i, per tant, sobre els drets humans de les poblacions dels països empobrits i també d'altres tipus d'impactes.

Les empreses catalanes haurien d'estar assumint un seguit de regles que no compleixen i, per això, s'estan creant espais per incorporar mecanismes de vigilància perquè es faci una inversió realment responsable a l'exterior.

  El passat 3 de juny, va intervenir vostè en la presentació que el grup d'empreses i drets humans de lafede.cat va fer, al Parlament de Catalunya, d'una proposta perquè es creï un Centre d'Avaluació d'Impactes de les Empreses Catalanes a l'Exterior. Es crearà? Amb quines funcions?

Crec que sí. Just abans de l'estiu vam aconseguir que tots els grups polítics donessin suport a una proposta de resolució, que està sent tramitada per la Comissió d'Acció Exterior i Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència del Parlament de Catalunya.

A nivell internacional no existeix cap legislació vinculant, no hi ha un dret dur amb sancions al darrere, que obligui les empreses transnacionals a respectar els drets humans. És com si fos facultatiu. Estem creant, a través de moltes xarxes i campanyes a nivell global -entre les quals hi ha les xarxes catalanes- un dret des de baix. Estem fent pressió dins de Nacions Unides perquè s'aprovi un tractat vinculant, amb una Cort penal internacional que vigili i sancioni les empreses transnacionals i tota la cadena que les envolta –les filials, les contractistes, els seus directius,..- i les obligui a respectar els drets humans.

Tenim entre mans una iniciativa absolutament històrica. Que es creï un centre d'aquesta magnitud aplicat a les empreses catalanes seria un fet sense precedents. No hi ha al món un centre d'aquestes característiques. Per això, hi ha molta esperança a l'exterior sobre el que està passant a Catalunya.

  Parlant de tractats, n'hi ha uns quants de comerç internacional –TTIP, CETA, TISA– que s'estan discutint a nivell internacional i que sembla que es preocupen més per beneficiar les transnacionals que a les persones.

No hi ha cap norma que obligui les empreses a respectar els drets humans. Hi ha una arquitectura que assegura la impunitat de les empreses transnacionals i es pretén aprovar tractats de lliure comerç com el TTIP, el CETA i d'altres, amb un dret dur, que assegurin les inversions d'aquestes empreses.  És un conjunt de ‘lex mercatoria', com diu Juan Hernández Zubizarreta, que, en realitat, és impulsat per les pròpies empreses perquè assegura els seus interessos.

El tractat vinculant que volem crear seria exactament la resposta, l'alternativa concreta i realista, que es podria plantejar des de la societat civil, per neutralitzar tractats com el TTIP.

La vostra sembla una lluita de David contra Goliat.

En aquesta lluita som. La propera etapa és la setmana de mobilització que es farà a Ginebra, entre el 24 i el 29 d'octubre, amb la participació d'organitzacions catalanes, en el marc del Consell de Drets Humans de l'ONU. Debatrem aquestes qüestions. I pot crear precedents pels propers anys.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha