Artur Mas declara aquest dijous com a imputat sense tenir segura la seva reelecció
En el relat del Procés hi ha pocs símbols més potents que el del 9-N. Poc importa que la consulta fos rebaixada fins no tenir garanties democràtiques o de validesa legal, ni tan sols d'acord amb una suposada legalitat unilateral catalana a la que sovint fan referència els independentistes. Res d'això va evitar que la consulta no oficial fos participada per gairebé dos milions de catalans. La important xifra va dotar a l'acció d'una càrrega amb què els seus partidaris resumeixen freqüentment el procés sobiranista en el seu conjunt: Unes institucions catalanes donant veu, en forma d'urnes, a una ciutadania àvida d'elles contra un Estat que les prohibeix.
Aquest imaginari, que Junts pel Sí va aconseguir convertir en el fil conductor de la campanya amb la qual van guanyar les eleccions, va ser arrodonit només dos dies després del 27 de setembre amb la imputació del president Artur Mas, de l'exvicepresidenta Joana Ortega i de la consellera d'Educació, Irene Rigau. Per si la càrrega simbòlica de tot això no era ja prou inflamable, el president de la Generalitat va ser citat a declarar el dia que es compleixen 75 anys de l'afusellament del president Lluís Companys.
Artur Mas es presentarà aquest dijous davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a respondre per uns fets, els del 9-N, que generen enormes adhesions entre els seus adeptes, però també més enllà. No hi ha més que veure els actors que es van mobilitzar aquest dimarts quan van anar a declarar Ortega i Rigau, en uns actes que van comptar amb la presència de centenars de ciutadans, a més de polítics com Antonio Baños de la CUP, Lluís Rabell de Catalunya Sí que es Pot, Ramon Espadaler d'Unió, els líders sindicals de CCOO i UGT, o la pròpia alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va llegir el manifest de suport del Pacte Nacional pel Dret de Decidir.
Mas trobarà aquests suports augmentats. L'ANC i Òmnium han convocat actes de protesta, per als que fletaran autobusos des de diversos punts del territori català, de manera que les concentracions ciutadanes s'esperen encara més importants de les de dimarts passat, tot i la protesta emesa pel TSJC. A més, el president en funcions estarà recolzat per més de 400 alcaldes, dels 957 municipis catalans, convocats per l'AMI per concentrar-se primer davant del Parlament i després davant els jutjats, precisament al passeig Lluís Companys.
El dia per al president en funcions començarà a les 8:30 hores, a la tomba del president Companys, amb la tradicional ofrena floral de les autoritats. D'allí es dirigirà al Palau de Justícia, on està citat a les 10:00, sent rebut per la concentració de càrrecs electes i ciutadans. Després de la declaració judicial, el president farà una declaració al Palau de la Generalitat.
Les mostres d'adhesió, polítiques i ciutadanes, que tindran lloc durant tot el dia encaixen a la perfecció amb el relat de Junts pel Sí i reforcen la figura de Mas com a presidenciable en un moment en què la CUP s'està plantejant la seva sortida del nou Executiu que les dues formacions independentistes han d'acordar. “Les declaracions pel 9-N no ens fan moure'ns de les nostres posicions”, assegurava aquest dimecres la diputada electa de la CUP, Anna Gabriel, en els micròfons de Catalunya Ràdio, des dels quals ha mantingut la seva promesa de no donar suport a la investidura de Mas. Però a ningú se li escapa que el pas del candidat de Junts pel Sí pel Palau de Justícia és un esdeveniment que a l'esquerra independentista l'hi posa més difícil.
Precisament una de les reclamacions formulades des de la CUP en la seva conferència del passat dijous va ser la desobediència de les institucions catalanes, entre elles el Govern i president en funcions, al Tribunal Constitucional. Segons va assegurar el número u de la CUP, Antonio Baños, el Parlament “és sobirà des del 27 de setembre” per la qual cosa només obeiria a la legalitat emanada de les institucions catalanes. D'aquesta manera l'esquerra independentista rebat l'argument que sovint han esgrimit els partidaris de la reelecció del president, que opinen que la investidura de Mas hauria d'estar encara més blindada després de la seva imputació.
