eldiario.es

Menú

La CUP tornarà a votar entre quatre opcions: dues contemplen investir Mas

L'assemblea de la formació independentista discutirà entre dues que preveuen unes possibles eleccions anticipades al març i dues que aposten per desbloquejar la investidura

- PUBLICIDAD -
La CUP pide la abstención porque cree que las elecciones generales no ayudan a la independencia

Diputats de la CUP durant la presentació de la campanya per l'abstenció el 20-D

La CUP dissenya un complex model de votació per decidir si dóna suport a la investidura d'Artur Mas. Tal com ha avançat Nació Digital, el mecanisme que s'utilitzarà a l'assemblea d'Esparreguera del 27 de desembre tornarà a constar de quatre opcions de les quals dues accepten la investidura de l'actual president i les altres dues contemplen unes eleccions anticipades al març.

El model, que està subjecte als canvis que pugui fer el Consell Polític aquest dissabte, es basarà en un sistema eliminatori per rondes. A cada ronda s'eliminarà l'opció menys votada fins que una de les opcions tingui més del 50% dels vots. Les opcions consten de quatre blocs, i els blocs de la final es votaran separadament en una escala del 0 al 5.

A diferència de l'anterior assemblea, la votació estarà també oberta als simpatitzants que s'inscriguin i als grups que van donar suport a la candidatura el 27-S.

Les opcions

Dues propostes contemplen investir Mas com a President. La primera accepta el Consell de Presidència a canvi del pla de xoc i l'inici d'un procés constituent. La segona parla d'investir Mas per desbloquejar la situació actual, rebutjant el pla de xoc i el full de ruta per la ruptura proposats per Junts pel Sí.

Les altres dues propostes assumeixen la possibilitat d'unes eleccions anticipades al mes de març. Mentre que una proposa esgotar els terminis per negociar un president de consens, l'altra opta per abstenir-se a la votació d'investidura i instar Junts pel Sí a trobar d'altres suports parlamentaris.

El camí cap a l'assemblea

El 29 de novembre a l'assemblea celebrada a Manresa es va decidir seguir negociant una alternativa a Mas fins després de les Eleccions Generals. Des de llavors, tal com ja havia passat els dies anteriors a aquella assemblea, els diferents sectors dins de la CUP han emès comunicats amb sengles posicionaments.

El darrer l'ha emès Endavant, una de les organitzacions estratègiques de l'esquerra independentista i de la qual forma part la diputada Anna Gabriel.  El comunicat defensa la no investidura de Mas i el rebuig al pla de xoc proposat, que consideren que no té prou garanties. Tanmateix, denuncien el xantatge exercit per CDC i que la CUP hagi cedit en les negociacions "fins al límit de córrer el risc de desdibuixar el seu projecte polític" i que això hagi dificultat una "estratègia per al conjunt dels Països Catalans".

Aquest comunicat veu la llum dos dies després que militants històrics de l'independentisme –alguns dels quals antics militants d'EPOCA o Terra Lliure o detinguts durant l'operació Garzón– fessin públic  un manifest en el qual demanaven un pacte de govern entre la CUP i Junts pel Sí. En aquest sentit, poder el més rellevant va ser l'article publicat per l'exdiputat de la CUP David Fernández al diari Ara en el qual instava a la formació de l'esquerra independentista a cedir "dos vots al procés al costat d'un pla de xoc real i concret" i per tant a investir Artur Mas.

D'altra banda, cal tenir en compte també els comunicats publicats per Poble Lliure, organització hereva de l'MDT –l'altra organització estratègica de l'esquerra independentista–, el de l'organització juvenil Arran i el manifest "Per un gir a l'esquerra" impulsat per activistes dels moviments socials. Els primers plantejaven la necessitat de prioritzar el procés de ruptura independentista a les negociacions. Mentre que el d'Arran, que el darrer any ha vist com s'escindien algunes assemblees pròximes a Poble Lliure, i el que signaven activistes com Teresa Forcades, Arcadi Oliveres o Oleguer Preses demanaven que no s'investís Mas com a president.

L'estat de les negociacions

Mentre s'espera que es resolgui aquest procés, al llarg de la campanya hi ha hagut intercanvi d'opinions entre Junts pel Sí i la CUP. Homs, candidat de Democràcia i Llibertat, va criticar l'esquerra independentista per demanar l'abstenció i proposava als seus votants votar opcions independentistes. D'altra banda, el mateix Homs assegurava aquest dimarts que ja hi havia un acord per mantenir l'escola concertada en cas que prosperés l'acord d'investidura.

Davant aquestes declaracions, ahir la CUP va emetre  un comunicat denunciant "l'ús partidista de la recerca de l'acord [...] que estan fent algunes formacions durant la campanya electoral". També han volgut alertar que les informacions sobre possibles acords concrets, com el de les escoles concertades, "són distorsionades i fins i tot falses" i ha mostrat la seva preocupació "pel contrast d'expectatives que s'estan generant a nivell mediàtic [...] i la realitat d'unes converses en què és complex d'avançar".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha