Cambrils: tristesa, silenci i un immens sospir
Cambrils es va quedar en silenci el dijous a la tarda quan va arribar la notícia de l'atemptat comès a la Rambla de Barcelona. Silenci i tristesa. El passeig del port i els carrers del barri marítim es van omplir amb la posta de Sol. Com sempre a l'estiu. Però aquesta vegada amb un cert recolliment. Com si els turistes i els que els atenen fessin un esforç de normalitat. Però era una calma buida. Absent. Tots els pensaments eren al cor de Barcelona.
Fins que l'amenaça terrorista va irrompre al passeig marítim ja de matinada. I aquí, el silenci i la tristesa es van transformar en pànic. L'horror de la Rambla es va fer present. Passades la 1.30 de la matinada un cotxe Audi amb cinc terroristes va irrompre a tota velocitat a la rotonda on es troba el Club Nàutic i es va precipitar contra la patrulla dels Mossos que custodiava la zona. La intenció dels terroristes era atropellar i apunyalar als vianants. Van provocar cinc ferits, però la ràpida reacció dels Mossos va evitar el que podria haver estat una veritable massacre.
D'aquí l'immens sospir de Cambrils. L'alleujament. La sensació de tornar a néixer. Els turistes i els cambrilencs comparteixen avui aquest sentiment amb la mirada. Sense paraules. No són necessàries. Tots saben el que ha passat i, sobretot, el que pogués haver passat si els Mossos no haguessin abatut als cinc terroristes. Aquest atac, segur, enfortirà el vincle històric que mantenen els ciutadans de Cambrils amb els visitants. Amb els de la resta d'Espanya, majoritàriament procedents d'Aragó, Euskadi o Navarra, i amb els francesos, holandesos, alemanys, suïssos ... És un turisme familiar que manté una llarga fidelitat, any rere any, generació rere generació, amb la ciutat de Cambrils. Un turisme que l'alcaldessa, Camí Mendoza, va recordar quan va proclamar que la ciutat seguirà sent terra d'acollida.
Cambrils sent com a seva la mort d'una d'aquestes visitants, una dona de 60 anys de Saragossa, que passejava en aquell moment amb dos familiars, també ferits. Era la notícia que ningú volia sentir. Perquè ha trencat l'esperança que l'alleujament pogués ser complet. Avui Cambrils segueix en silenci, trist, de dol. Per les víctimes de la Rambla i per les de la seva ciutat. Però amb un sospir col·lectiu perquè aquesta vegada l'horror no ha aconseguit el seu veritable objectiu, una massacre. Cambrils, com Barcelona, recupera la vida, amb recolliment i amb la voluntat de vèncer la barbàrie.
