Exhumada la primera fossa de la Guerra Civil a Catalunya de la vintena que la Generalitat obrirà el 2017
A la primavera de 1938 l'exèrcit franquista es llança sobre el territori aragonès en una dura ofensiva que trencarà la precària línia de defensa republicana. Els colpistes aïllaven així Catalunya i enfilaven la recta final de la Guerra Civil. Es formen llavors dos fronts principals: el més conegut, a l'Ebre, on tindrà lloc una de les batalles més decisives, i una altra a la comarca lleidatana del Pallars, entre Tremp i Sort, i a la frontera amb Osca.
La Generalitat ha triat una fossa d'aquest segon front, al municipi de Figuerola d'Orcau, per obrir la primera de la vintena de fosses en què intervindran fins a final de l'any d'acord amb el pla de fosses 2017-2018. El conseller al capdavant de l'àrea de memòria, Raül Romeva, ha assistit aquest dimecres a l'exhumació de les restes de 17 persones que es trobaven enterrades a l'exterior del cementiri de la localitat.
Des de la postguerra hi havia informació que revelava l'existència de la fossa, transmesa de forma oral i mitjançant alguns documents. En els últims mesos un equip arqueològic havia confirmat, gràcies a una prospecció, l'existència de la fossa i de restes òssies humanes. “Durant l'aixecament d'aquesta fossa hem trobat restes de 17 individus. Pels objectes trobats, són soldats”, explica l'arqueòleg Jordi Ramos.
Les restes seran ara objecte d'un estudi forense per intentar identificar la identitat dels enterrats i, posteriorment, seran estudiats en el marc del Programa d'Identificació Genètica que la Generalitat ha posat en marxa aquesta legislatura. Gràcies a aquest programa es podran creuar les dades de les restes trobades amb els dels familiars reclamants, el que possibilitaria un nombre d'identificacions inimaginable abans de l'existència del banc d'ADN.
17 soldats, probablement revoltats
Tal com explica l'equip arqueològic, els 17 individus trobats a Figuerola d'Orcau són, molt probablement, soldats. Les botes, sivelles, botons o cartutxeres trobats així ho testifiquen. Més difícil és determinar si són del bàndol revoltat, del fidel a la república o, potser, estan barrejats de tots dos. Aquesta última possibilitat és, però, la més remota. Tal com explica l'antropòloga Núria Armentano, el més probable per les característiques de l'enterrament és que pertanyessin al bàndol revoltat.
“No és una fossa on estiguin barrejats o enterrats a corre-cuita, en forma de fossa comuna”, indica Armentano, “estan col·locats de forma ordenada i molt ben enterrats, han deixat espai entre ells i els han col·locat en les mateixes postures”. La hipòtesi de l'equip és que fossin joves combatents, morts a la batalla o bé en el camp mèdic instal·lat al poble.
La localitat de Figuerola d'Orcau, propera a Tremp, va ser escenari de la coneguda com la batalla del Segre, ocorreguda el maig del 1938. Allà es va establir un dels fronts en la lluita pel control del territori, d'importància estratègica perquè donava la clau de la producció hidroelèctrica generada a les valls dels voltants. Aquesta energia alimentava, entre altres poblacions, Barcelona.
Les baixes produïdes als voltants de Tremp al maig del 1938 es calculen, segons els parts de guerra del bàndol franquista, en uns 6.000 efectius de l'exèrcit republicà i 2.000 més del colpista. La hipòtesi de treball del departament d'Afers Exteriors, que haurà de ser corroborada a partir d'ara, és que les restes trobades extramurs del cementiri de Figuerola d'Orcau puguin pertànyer a membres del bàndol revoltat que segons la llei franquista havien de ser traslladats al Valle de los Caídos, on fins i tot podrien constar els seus noms, però que finalment no els portessin.
Un acte “de justícia i democràcia”
Malgrat que aquesta és la primera fossa oberta en el pla de Romeva per 2017 i 2018, a Catalunya la Generalitat ha obert fosses amb anterioritat, la primera el 2004, tot i que la recollida de restes òssies en superfície es porta a terme des del 1999. Durant aquestes gairebé dues dècades s'han dut a terme a més actuacions en 18 fosses. En total, la troballa de restes exhumades o recollides correspondria amb uns 220 individus. De fet el passat 11 de gener, l'actual administració ja va realitzar una exhumació, fora del pla previst i a petició d'uns familiars, precisament a la localitat de Tremp.
“Això és un acte de democràcia i de justícia, perquè no hi pot haver ni justícia ni democràcia mentre hi hagi cossos oblidats i desapareguts”, ha apuntat el conseller Raül Romeva davant d'un nodrit grup de periodistes i veïns del poble. Segons ha explicat, gràcies al pla de fosses de la Generalitat s'han documentat 129 fosses noves en l'últim any, que sumades a les que ja ho estaven constitueixen un detallat mapa amb 500 fosses, entre probables i confirmades, al territori català.
El pla del departament, pel que fa a actuacions en fosses, seguirà durant el mes de juliol. Es preveuen prospeccions, i si és el cas exhumacions, en diversos municipis de la província de Lleida i les Terres de l'Ebre, com Alguaire, Artesa de Segre, Bancal de Soses o can Ranxet. Així fins a completar les intervencions en els 18 llocs previstos. No obstant això, segons indiquen fonts del departament, el nombre de fosses podria finalment variar, ja que en obrir-les poden trobar que no hi hagi restes òssies o, per contra, que hi hagi més d'una fossa.
“La vocació que tenim és no quedar-nos aquí. Aquest procés, comença tard, 80 anys tard, però ara la voluntat és iniciar un camí que arribi fins al final i que no es pugui parar”, ha explicat Romeva. Les intervencions en fosses al costat del Programa d'Identificació Genètica, ambdues impulsades aquesta legislatura, són el pas més important que Catalunya ha donat en la recuperació memorística de la Guerra Civil.
