eldiario.es

El Parlament dóna llum verda a la llei que anuŀlarà per primer cop els judicis del franquisme

El projecte, promogut per la Comissió de la Dignitat, ha passat el primer tràmit perquè cap grup ha interposat esmenes contra ell

La llei anuŀlarà les sentències que van condemnar a diferents represaliats pel franquisme, com Puig Antich, Joan Peiró, Companys o Carrasco i Formiguera

- PUBLICIDAD -
El Parlament tramita la proposición de ley para anular los consejos de guerra franquistas

El Parlament tramita la proposició de llei per anul·lar els consells de guerra franquistes EUROPA PRESS

El Parlament de Catalunya continuarà amb la tramitació de la llei de reparació jurídica a les víctimes del franquisme, que convertirà a la Generalitat en la primera administració que anul·li tots els judicis instruïts per causes polítiques i els seus corresponents sentències produïts a Catalunya durant la dictadura.

El projecte de llei, impulsat per la Comissió de la Dignitat i portat al ple per JxSí, CSQEP i la CUP, ha passat el seu primer tràmit al no haver-se interposat cap esmena a la totalitat. Després d'un breu pas per la comissió, previsiblement tornarà al ple en dues setmanes, quan serà aprovada. Al ple d'aquest dimecres hi han assistit com a espectadors diferents víctimes del feixisme i la dictadura, que han celebrat el pas de la llei a tràmit.

El nou text legal declara "nuls i sense cap efecte jurídic" tots els consells de guerra sumaríssims per causes polítiques a Catalunya entre 1938 i 1975. Ara el departament de Justícia de la Generalitat serà l'encarregat d'expedir certificats de nul·litat del procediment a les pròpies víctimes o els seus familiars. D'acord amb la norma, s'han de declarar nuls els judicis que van condemnar a mort a noms propis de l'antifeixisme i antifranquisme, com els anarquistes Salvador Puig Antich i Joan Peiró, el president de la Generalitat, Lluís Companys, el dirigent d'Unió, Manuel Carrasco Formiguera, o el militant d'ETA, Juan Paredes Manot "Txiki".

Encara que des dels grups de Ciutadans, PSC i PP no s'han fet esmenes sí que han recordat que aquesta llei pot xocar contra el Tribunal Constitucional espanyol, en no tenir Catalunya competències en aquesta matèria. La diputada de la CUP, Mireia Boya, que ha presentat la llei, ha assegurat que el poble català és sobirà per anul·lar aquests procediments. "Corrin al TC, corrin a Europa a dir-los que no volen anul·lar les sentències del feixisme, que volen seguir humiliant a les seves víctimes", ha reptat la de la CUP.

El PSC, que ha elogiat la present llei, ha proposat paral·lelament una iniciativa pròpia sobre la reparació de les víctimes, que previsiblement també serà aprovada. La proposta dels socialistes es realitzaria mitjançant una modificació de la llei de memòria històrica del 2007, proposant anul·lar aquells judicis a més de reconèixer el dret a una indemnització de 135.000 euros als represaliats en camps de concentració i de treball nazis i als seus hereus

Des de Ciutadans s'ha assegurat que estan d'acord amb anul·lar els judicis que es van fer durant l'època de la dictadura, recordant que es van dur a terme "sense respectar els drets humans", però han considerat que està mal plantejada "des del punt de vista tècnic". "Tan important és anul·lar els judicis injustos com que es pugui dur a terme", ha apuntat el diputat José María Espejo Saavedra. Malgrat que el seu grup no ha bloquejat la iniciativa ha reclamat que es tingui en compte la del PSC.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha