El Parlament tira endavant la llei de consultes populars
El Ple de la sessió d’aques dimecres al Parlament ha rebutjat les esmenes a la totalitat que tant el PP com Ciutadans havien presentat a la llei de consultes populars que està preparant la Càmara. Aquesta llei, que per ara té el suport de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, ha d’obrir la porta a que el President de la Generalitat, els ens locals i els ciutadans -si aconsegueixen prou signatures- puguin convocar una consulta popular.
L’objectiu d’aquesta llei és donar més veu a la ciutadania i intentar apropar les institucions a la població. A priori hi ha poc marge per a la discussió, però la possibilitat que s’aprofiti aquesta llei per convocar un referèndum d’autodeterminació ha encès el debat i ha tornat a dividir el Parlament entre els que estan a favor del dret a decidir i els que no en volen ni sentir parlar.
La llei de consultes està contemplada en l’article 122 de l’Estatut de Catalunya, que tot just es comença a desplegar, però té moltes limitacions. Una de les més importants és que la consulta no es pot fer utilitzant el cens del padró electoral, de manera que caldrà establir a qui es podrà preguntar. Una altra limitació és que la consulta no pot ser refrendària, és a dir, sobre cap qüestió política. A més, el seu resultat no serà vinculant. Finalment, i aquest és el punt polèmic, la darrera limitació d’aquesta llei és que no es podrà convocar cap consulta que tracti d’un tema sobre el qual la Generalitat no tingui competències. És a dir, segons el propi text, no es podrà utilitzar aquesta llei per organitzar un referèndum sobre la autodeterminació de Catalunya.
Rebutjades les dues esmenes a la totalitat, la comissió encarregada ja pot seguir treballant per establir com s’han d’organitzar les possibles consultes i quins criteris s’utilitzaran. El text definitiu no estarà acabat i a punt per votar-se al Parlament fins al mes d’octubre. Per ara ja s’ha establert que cada vegada que es consulti a la població, podran votar les persones majors de 16 anys, però encara cal decidir com s’elaborarà el cens.
Participació ciutadana a part, el debat sobre la llei de consultes es va centrar una vegada més en el possible dret a decidir. Tant PP com Ciutadans estan convençuts que aquest és l’objectiu final de la llei, encara que el text no ho contempli. Albert Rivera, de Ciutadans, ha criticat que “vostès encara estan reclamant drets tribals” i ha dit que la seva formació vol defensar “els que creen en la unió”. Santi Rodríguez del PP s’ha expressat en termes similars hi ha assegurat que “aquesta proposició no vol escoltar els ciutadans, els vol separar”. Com és habitual sempre que es discuteixen temes nacionals, els populars han atacat al PSC i els han acusat de “contribuir a posar el llumí en mans del piròman”.
El diputat socialista Ferran Pedret ha defensat el text, tot i advertir que “aquesta llei comença amb mal peu”. El jove diputat ha criticat que els dos partits unionistes, PP i C’s, els tractin de “tontos útils” o d’“ingenus”, ja que estan donant instruments a les posicions independentistes. “Una cosa és el que el text diu i una altra cosa és el que vostè creu que vol fer el Govern amb aquesta llei”, ha defensat. Pedret ha insistit en que el primer punt del text deixa clar que les consultes seran sobre temes “competencials de la Generalitat”.
En les seves intervencions, la resta de partits també han defensat la llei de consultes, lloant que fomenta la participació ciutadana i que pot servir per ajudar a recuperar la credibilitat de les institucions, però també han fet una defensa del dret a la autodeterminació. El diputat de la CUP, Quim Arrufat, que ha dit que les consultes poden treure “poder de decisió a les institucions i als mercats i donar-lo a la ciutadania”. Arrufat ha demanat als representants de PP i C’s que “no pateixin” ja que, en cas que s’intenti aprofitar aquesta llei per fer una consulta d’autodeterminació, “els tribunals espanyols no els abandonaran”.
