La reforma del Paral·lel escenifica un canvi de paradigma en l’acció veïnal
Hi ha barris que expliquen molt bé la complexitat social de Barcelona. Són barris que resumeixen les noves i les velles formes d’acció veïnal, de vegades en plena confluència, però d’altres profundament allunyades, ja sigui per la bretxa generacional o per la irreconciliable forma d’entendre la relació amb l’Ajuntament. Un d’ells és el barri del Poble-sec que, en plena festa major, segueix immers en el debat sobre la remodelació de l’avinguda del Paral·lel –coneguda amb el nom de Pla Paral·lel—, l’enèsim projecte urbanístic de la ciutat que rep l’oposició veïnal per voler afavorir més el sector econòmic vinculat al turisme que els usos públics dels ciutadans de la zona.
La reforma ha evidenciat dues formes diferents de fer acció veïnal: Una des de posicions moderades –a vegades directament clientelars— i, l’altra, des de la ruptura. El pactisme clàssic d’una part important del teixit veïnal tradicional, ha estat substituït per la crítica frontal dels col·lectius més emergents. Els primers, portaven cinc anys participant d’un procés més consultiu que participatiu liderat per l’Ajuntament i la Fundació El Molino (FEM), soci del consistori en aquest projecte. Els segons, han destapat les febleses d’un projecte que emmarquen en una lògica de ciutat que busca la rendibilitat a qualsevol preu, inclús en detriment de l’espai públic dels ciutadans.
En la reunió multilateral celebrada aquest dimarts entre representats dels sectors econòmics, comercials, veïnals i municipals, es va tornar a reflectir aquesta doble ànima del moviment veïnal. Finalitzada la trobada i en declaracions a aquest mitjà, el relat d’uns i altres és ben diferent. La històrica Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, que enguany compleix 25 anys, de la mateixa forma que l’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel, ubica la reforma com un deute pendent de l’administració després de molts anys de demanar una intervenció urbanística de primer ordre en una zona oblidada de la ciutat.
Per contra, l’emergent Plataforma Aturem el Pla Paral·lel –que aglutina sensibilitats que van des de l’activisme que beu del 15M, passant per referents del moviment veïnal històric, fins a col·lectius de professionals, com ara arquitectes i urbanistes— emmarca el projecte en la lògica del model Marca Barcelona, i denuncia els interessos que hi ha darrera d’una reforma que, sostenen, convertirà el Paral·lel amb la catifa vermella dels creuers de luxe que desembarquen al Port de Barcelona, un dels més importants del món en trànsit de passatgers.
El carrer Blai, l’exemple a no seguir
No aixecar la veu quan toca té conseqüències. Això és el que un pot pensar mentre passeja aquests dies de festa pel carrer Blai del Poble-sec, on ja s’acumulen una cinquantena de bars i gairebé quaranta terrasses. I és que en els darrers anys el teixit comercial de l’avinguda i dels barris que la limiten ha canviat de forma significativa. El comerç de proximitat ha caigut en benefici de l’obertura de bars amb terrasses, hotels i apartaments turístics que han proliferat de forma exponencial.
Aquesta situació ja està tenint conseqüències entre el veïnat. Un cas simptomàtic és el d’en Miquel, l’Aurora i la petita Leia, una família que es va comprar un pis en aquest carrer fa dotze anys. Aleshores Blai representava una conquesta veïnal, que havia aconseguit regalar als veïns un eix completament peatonal que afavorís l’espai públic. Avui, però, és una “immensa terrassa”. Així s'hi refereix aquest veí que, juntament amb la seva parella i filla, està fent les maletes. “No volem que la nostra criatura creixí aquí, amb soroll dia i nit”, expliquen. “Blai és la fira de la tapa i la cervesa a 1€, l’Ajuntament ha cedit més llicències del compte i aviat serà un carrer, només, per a turistes”.
“L’obertura d’aquests establiments s’està realitzant sense cap planificació” explica el sociòleg Marc Serra, portaveu de la plataforma, que tem que la concentració econòmica en activitats d’oci i restauració acabi “creant una dependència de l’economia dels barris al monocultiu del turisme”. En aquest sentit, la plataforma Aturem el Pla Paral·lel es pregunta què s’ha fet en el passat per tal d’impedir la situació actual. Per a Josep Guzmán, president de la Coordinadora, és cert que la situació no és la desitjable, malgrat que fa temps, quan es projectava Blai, hi havia el convenciment de que les terrasses pacificarien la zona.
Un Pla d’Usos per al Paral·lel i els seus barris
Un Pla d'Usos pot ser una eina útil per garantir l'espai públic i els drets dels veïns, o un instrument destinat a garantir tot el contrari. Depèn de qui i com l'impulsi. El cas més flagrant dels riscos d'aquesta eina el trobem a Ciutat Vella, on CiU i PP van aprovar una norma molt criticada pels veïns i moviments socials, atès que afavoria els interessos econòmics de promotors i grans empresaris. De fet, el projecte anterior, va estar dirigit per la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, que va acabar presentant la seva dimissió quan va ser conscient dels impediments que tenia per exercir la seva feina davant dels sistemàtics casos de corrupció.
Ciutat Vella al marge, un Pla d'Usos és un instrument neutre encarregat “d'equilibrar la densitat d’activitats al territori, fomentar la renovació i la millora dels establiments, sense augmentar-ne el nombre, i promoure-hi la dinamització i la inversió, tenint en compte les necessitats de convivència”. En el cas que ens ocupa, un Pla d’Usos específic per al Paral·lel i per als barris afectats per la reforma genera, avui, un ampli consens entre les diverses sensibilitats i tradicions veïnals. Tot i que amb matisos.
La Coordinadora d’Entitats prioritza la “feina preventiva” que cal fer al Paral·lel, ara que la reforma està en plena execució, més que no pas invertir més esforços en la “feina curativa” que suposaria mirar d’arreglar la situació de Blai. La plataforma, en canvi, entén que la lluita contra el Pla Paral·lel no es pot deslligar de la dels barris adjacents i demana que, mentre no es redacta l’anhela’t Pla d’Usos, l’Ajuntament impulsi una moratòria immediata de les llicències d’hotels, apartaments turístics i terrasses a les zones més afectades.
Nou procés participatiu “real”
Les properes setmanes seran claus per saber fins a quin punt el nou model participatiu serà capaç de determinar els usos futurs del Paral·lel. Segons el consistori hi ha marge de maniobra en alguns temes, com en la fisonomia de les noves places que es projectaran a l’avinguda, però no n’hi ha per d’altres qüestions, com en la partida d’il·luminació, que acabarà suposant un 30% del total del projecte. És a dir, 2,8 MEUR. Segons els càlculs de la plataforma, cada una de les faroles costarà, de mitjana, 6.500€, la qual cosa titllen “d’incomprensible”, atès que “no ofereix cap resposta a les necessitats”.
Malgrat les faroles, de moment, la mobilització veïnal ja ha aconseguit treure de polleguera el principal soci de l’Ajuntament en la reforma, la FEM, que entén que el procés participatiu ja s’havia realitzat i que, aleshores, tots els que ara volen canvis no hi eren. L’Ajuntament, per la seva part, valora amb satisfacció que s’hagin incorporat noves veus en el debat sobre el futur del Paral·lel “amb visió critica però constructiva”. “Ara el repte és que aquest nou espai de participació conjunta serveixi per definir quines actuacions de futur poden millorar el Pla Paral·lel”, expliquen des del gabinet de l’alcaldia.
Val a dir que hi ha molts casos a la ciutat en què el moviment veïnal tradicional i l’emergent han tingut, malgrat els matisos, una única veu davant dels conflictes. De fet, si la línia de crítica que marca la FAVB, el paraigües aglutinador de les associacions de veïns de Barcelona, fos la més seguida per les associacions estaríem en un altre escenari. No deixa de ser paradigmàtic que la FAVB s’hagi posicionat en favor de la plataforma Aturem el Pla Paral·lel i que algunes associacions de veïns de la zona no ho hagin fet.
Un altre cas recent és Can Vies, on l’històric Centre Social de Sants va ser més que un aliat del col·lectiu d’arrel assembleari que defensava el centre autogestionat. Al Poble-sec, però, la confluència veïnal, de moment, és parcial. La qual cosa no vol dir que no hi hagi hagut esforços per ambdues parts per anar junts, de la mateixa manera que hi ha hagut esforços per part del govern municipal de que no hagi estat així.
Mentrestant, aquest popular barri barceloní segueix de festa major. A un extrem del carrer Blai s’hi pot llegir aquests dies una pancarta gegant amb el lema ‘Cap pla sense el veïnat’. A peu de carrer, cordialitat i fins i tot amistat entre representants d’una i altra corrent. Alguns dels veterans s’apropen als més joves i admeten que és hora de donar pas a les noves generacions. Les noves generacions, en canvi, els recorden que no és qüestió d’edat, sinó d’esperit crític. A la resta del carrer, terrasses rere terrasses i una pregunta a l’aire: La regeneració veïnal, com la política, és urgent?
