eldiario.es

Menú

La invasió turística dispara l’obertura d’albergs juvenils a Barcelona

L’Ajuntament no pot controlar aquests allotjaments perquè els permisos els concedeix el Consell Comarcal del Barcelonès

Les associacions de veïns reclamen la suspensió immediata de noves llicències d’obertura

L’Associació Catalana d’Albergs Turístics denuncia la proliferació d’establiments il\·legals

- PUBLICIDAD -
Establiment situat al carrer Roger de Flor. Barri del fort pienc, districte de l'Eixample.

Un establiment situat al carrer Roger de Flor, al barri del Fort Pienc

Hotels, hostals, apartaments turístics i ara també albergs juvenils. La proliferació a Barcelona d’aquests establiments s’ha disparat aquest últim any en paral·lel a l’increment del turisme gràcies a una escletxa jurídica que posa en mans del Consell Comarcal del Barcelonès la concessió de les llicències d’obertura. Els districtes més afectats són Ciutat Vella i l’Eixample per la seva proximitat als monuments més emblemàtics i a les platges, i la majoria dels nous albergs s’han obert en locals de finques amb veïns provocant els primers problemes de convivència.

Segons la Direcció General de Joventut, a Barcelona hi ha actualment censats 108 albergs per a joves. D’acord amb la definició que la Generalitat fa d’aquests establiments, són “instal·lacions que es destinen a donar allotjament, sigui temporalment o permanentment, com a lloc de pas, d’estada o de realització d’una activitat a joves en forma individual o col·lectiva, i també, amb determinades condicions, a famílies, adults i grups d'infants ”. Es tracta d’establiments que ofereixen una llitera en habitacions compartides i una dutxa a preus relativament econòmics en comparació a la resta de l’oferta turística de la ciutat.

Un alberg al carrer Diputació

Un alberg al carrer Diputació

La realitat, però, és ben diferent. L’actualització de la normativa que regula l’obertura de nous allotjaments turístics a Catalunya i que estableix unes condicions molt concretes en relació a la superfície de les habitacions i de les zones comunes que han de tenir hotels, hostals i apartaments turístics, ha fet que alguns propietaris hagin optat per la picaresca de demanar la sol·licitud d’obertura com a alberg de joventut encara que a la pràctica la seva oferta vagi enfocada únicament al turisme.

Els albergs de joventut no han de complir els requisits exigits per la Generalitat a la resta d’establiments d’allotjament turístic perquè no estan afectats pel decret del govern català i no estan inclosos en el registre oficial del Departament de Turisme. On sí que hi figuren és a la Xarxa Nacional d’Albergs de Catalunya i la tramitació de la seva activitat econòmica la regeix el decret que regula les instal·lacions destinades a activitats per a infants i joves. El Consell Comarcal del Barcelonès té delegades les competències de la Generalitat en aquest àmbit i és l’encarregat d’atorgar les autoritzacions de funcionament, d’inscriure l’establiment al registre, d’inspeccionar les instal·lacions i d’incoar expedients sancionadors en cas d’incompliment dels requisits.

A l’última audiència pública del districte de l’Eixample, els veïns van reclamar al regidor del districte, Gerard Ardanuy, la paralització immediata dels nous permisos d’obertura d’albergs de joventut a la ciutat en considerar aquesta activitat “incompatible” amb el descans dels veïns. El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Lluís Rabell, va exigir a Ardanuy una moratòria immediata a l'interpretar que “la coexistència d’aquests negocis turístics en habitatges és impossible”.

Tanmateix, la demanda veïnal ha caigut, de moment, en sac foradat. El regidor de l’Eixample va recordar que l’Ajuntament de Barcelona no pot aplicar una moratòria perquè no té cap competència sobre els albergs per a joves. Tot i això, Ardanuy va avançar que el consistori barceloní ha reclamat a la Generalitat el traspàs de la competència amb la intenció d’aplicar una suspensió de llicències per posar una mica d’ordre i evitar els abusos.

Les entitats veïnals no són les úniques que es queixen. L’Associació Catalana d’Albergs Turístics (Acatur) també ha denunciat l’existència d’albergs il·legals. Segons aquesta associació, que representa 33 albergs majoritàriament de Barcelona, l’increment del turisme ha fet que a Barcelona hi hagi ara quatre llits il·legals per cada llit legal. El seu principal atractiu és que ofereixen uns preus tan baixos que estan rebentant el mercat i poden passar fins tres anys abans que una inspecció els obligui a tancar. A més, es dóna el cas que les centrals de reserves no els demanen cap acreditació oficial.


- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha