eldiario.es

Menú

JOSEFINA BUENO | Directora General d'Universitats

“Cal evitar una bambolla d’universitats mogudes per fins lucratius”

La responsable d’Universitats de la Generalitat defensa l’oferta privada com a complementària de la pública i posa el focus a garantir l’accés dels alumnes amb menys diners a l’educació superior

- PUBLICIDAD -
Josefina Bueno, la directora general de Universidades de la Generalitat Valenciana.

Josefina Bueno, directora general d’Universitats de la Generalitat Valenciana.

Josefina Bueno (París, 1966) és professora de Filologia Francesa en la Universitat d’Alacant, ha estat vicerectora en aquest centre i ara és directora general d’Universitats de la Conselleria d’Educació. La Generalitat ha pressupostat 860 milions d’euros el 2017 per a atendre les cinc universitats públiques –n’hi ha quatre més de privades– de la Comunitat Valenciana, on es formen més de 150.000 alumnes.

Per què només hi ha dues universitats valencianes entre les 500 millors del món, segons el rànquing de Xangai?

Els rànquings són importants i hauríem de tenir més universitats en els millors rànquings internacionals, però com que Espanya inverteix menys que la mitjana dels països de l’OCDE en educació universitària, eixim més mal parats. Primera conclusió: cal invertir-hi més. Les retallades en ciència dels últims anys tampoc no hi han ajudat: les reduccions en investigació i desenvolupament han fet molt de mal, però en relació amb els diners invertits els resultats són satisfactoris. Cal millorar coses, però la Comunitat Valenciana pot estar orgullosa de les seues universitats públiques.

La Generalitat s’ha compromés a augmentar les beques i revertir la pujada de taxes. Un estudi de tres professors de la Universitat de València apunta, però, que l’augment de preu de les matrícules ha incentivat més el rendiment dels alumnes.

No tinc clar que les taxes més cares generen un millor rendiment. Al cap de 25 anys de docència conec els meus alumnes i la pujada de les taxes del 2011, un 40% a la Comunitat Valenciana, va fer expulsar de la universitat pública molts alumnes. Aquesta tendència ha anat augmentant. Em costa molt veure que una família amb pocs ingressos que no visca en una ciutat universitària puga pagar els estudis d’un alumne amb les taxes actuals. En resum, l’accés a la universitat és impossible per a molts. Volem abaixar les taxes, encara que no ho hem pogut fer, i, d’acord amb les desigualtats de la Comunitat Valenciana, ajudar els col·lectius vulnerables a accedir a la universitat.

Quan abaixaran les taxes?

Una administració progressista ha d’ajudar els més vulnerables a accedir a la universitat, ara mateix reservada només a les classes mitjanes. Vet ací la nostra preocupació fonamental; per això anem augmentant les beques. Una rebaixa uniforme de les taxes per si mateix, encara que se situa entre els nostres objectius, no afavorirà que els desfavorits vagen a la universitat.

N’hi ha hagut professors que han protestat per l’exigència de la Universitat de València de fer que els seus docents coneguen el valencià.

La Universitat de València pot prendre aquestes decisions gràcies a l’autonomia universitària i ben poc puc dir davant d’una decisió del seu consell de govern. No és desgavellat. El valencià és una de les llengües del territori i qualsevol professor té l’obligació de poder comunicar-se amb l’alumne en aquesta llengua. La comunicació en la universitat ha de ser fluida en valencià, castellà, anglés o francés, llengües del coneixement. No és una barrera d’entrada, sinó una cosa enriquidora.

Una gran part dels professors universitaris de la Comunitat Valenciana van estudiar on ara ensenyen, i això s’ha assenyalat com a símptoma d’endogàmia, un dels problemes, a parer d’uns quants, de les universitats espanyoles.

L’endogàmia només és roïna si algú s’emporta una plaça que no mereix i es deixa a la cuneta, perquè és de fora, algú més brillant. No hi ha més endogàmia en la universitat que en altres institucions. Em sembla que el problema no és aquest, sinó la falta de mobilitat del professorat, que caldria incentivar.

Els professors associats es queixen de salaris pobres i molta precarietat.

En general, la docència està mal pagada, des del catedràtic fins a l’associat passant pel contractat doctor, i si volem una universitat potent caldrà pagar bé als professors. Els associats tenen un gran problema: s’ha desvirtuat la seua figura –professional de reconegut prestigi que aporta el seu saber pràctic a l’universitari– amb perfils que no responen al seu objectiu inicial. Per què? S’ha utilitzat aquesta via flexible de contractació per la impossibilitat d’usar altres figures legals i això ha generat algunes bosses de precarietat en professors que hi dediquen moltes hores i guanyen pocs diners. S’ha utilitzat aquesta figura de manera perversa i ara hi ha massa associats, a més amb un perfil molt divers.

El PP va malacostumar les universitats privades. Aquest Consell sembla apostar per la pública.

Sóc la directora general de totes les universitats i de tots els alumnes. No tenim hostilitat envers la privada, però tenim les nostres prioritats en l’ús dels recursos públics.

La Comunitat Valenciana té quatre universitats privades. Hi ha una bambolla?

No hi vull entrar, però les nostres prioritats són les que són, i el que m’ha de preocupar és que l’oferta de graus universitaris tinga eixida en el mercat laboral i, ara mateix, per exemple, hi ha més oferta en ciències de la salut en la privada que en la pública. Hi ha tres centres de València que ofereixen estudis de medicina, mentre el sector diu que no hi ha faena per a tants futurs graduats.

La universitat privada ha de ser complementària de la pública. És legítim que un alumne amb una nota que no li dóna accés a la pública vaja a la privada, però cal evitar una bambolla universitària entesa com un augment descompensat de determinats estudis amb fins lucratius o perquè algunes titulacions siguen moda.

Quines són les prioritats de la Generalitat en matèria universitària?

Millorar les condicions laborals dels professors, dels docents, dels investigadors i de la resta del personal, ja que som conscients del mal que hi han fet les retallades i de la precarietat laboral actual per l’actuació del PP, tant en el Govern central com en l’autonòmic. És molt difícil solucionar-ho en mesos, tenint en compte els problemes econòmics de la Generalitat per l’infrafinançament i per les polítiques seguides durant molts anys. El Govern valencià aposta clarament per l’educació pública. Les nostres universitats públiques són bones, però han de ser millors.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha