eldiario.es

Menú

Jaume Paulino: "No sé si valència en comú ha estat un instrument electoral vàlid"

El secretari general de Podem València critica la negativa de PSPV i Compromís a implantar una taxa turística i al·lega que els efectes de la turistificació als barris estan expulsant als veïns

Sobre valència en comú, el líder de la formació morada considera que s'ha de fer un replantejament en profunditat i que Podem ha de liderar les aliances electorals

- PUBLICIDAD -
Jaime Paulino, secretario general de Podemos en Valencia, durante un mitin

Jaime Paulino, secretari general de Podem a València

Llicenciat en Filosofia, Jaime Paulino és el secretari general de Podem a València. Com a número u de la formació, ha hagut de torejar amb els problemes orgànics de la ciutat, des de la crisi de València en Comú, marca amb què té tres representants en l’Ajuntament, fins a la baixa militància en els cercles.

El líder es mostra bastant crític amb el PSPV i Compromís, els seus socis de legislatura en les Corts i amb qui governa en l’Ajuntament de València. Amb l’equador de la legislatura superat, comencen a evidenciar-se les picabaralles entre les tres formacions i cada una planteja el seu model de ciutat. Per a Paulino, limitar els lloguers turístics i evitar la marxa de veïns dels barris cèntrics, els més afectats per la pressió alcista del lloguer, és fonamental.

Per a començar, volia demanar-te una valoració dels quasi 3 anys en l’Ajuntament de València

Doncs… et seré sincer. Crec que hi ha un dels problemes que sembla que tenen a veure directament amb la gestió i amb la manera com des de la posició de la militància i l’activisme polític, el problema de la gestió mai no havia aparegut. Marca un abans i un després. Ajuda a reconéixer les limitacions a escala institucional, també a conéixer bé la funcionalitat de l’eina de com funcionen les institucions. Genera contradiccions entre les expectatives que un es planteja quan vol estar en l’Ajuntament amb un programa de govern que és ambiciós en remunicipalitzacions. Després t’adones que, per a remunicipalitzar serveis, calen bastants recursos que no és que l’Ajuntament no tinga, sinó que no depén de l’Ajuntament que pugues fer-ne un ús efectiu en funció del teu programa, que és el que té a veure amb la Llei de sostenibilitat. Ens hem adonat que estem molt més lligats de peus i mans del que pensàvem i això genera frustració.

D’altra banda, crec que hi ha una bona quantitat de bones notícies sobre la gestió de l’Ajuntament. És la primera vegada des que hi ha un Govern que no és el del PP, que hi ha superàvit pressupostari, que s’amplia el parc d’habitatges per a lloguer social, que hi ha beques de menjador, s’ha remunicipalitzat la gestió de serveis públics… Però cal reconéixer que la gestió és una cosa diferent de l’activisme.

Creus que l’activisme no estava preparat per a saltar a la gestió?

No crec que es tracte d’això. Crec que són temes distints, que l’activisme té la funció d’estirar la gestió per a portar-la a posicions que no li són còmodes. Són mons escindits i un estira l’altre, és una relació tensional. Ací apareix una consciència de límit… Si no tenim accés al Govern central, al BOE, a lleis que són limitants per a l’Administració local… Podem fer moltes reivindicacions, però si aquesta està intervinguda de facto pel Ministeri d’Hisenda… implica unes baralles.

Per a l’any que queda de mandat, quines són les prioritats?

Poder culminar el procés de remunicipalització de les escoles infantils, veure quins són els èxits de les ajudes al lloguer per a pal·liar al màxim que hi haja desnonaments per impagament de lloguer, el retorn a la gestió directa de la sala de l’Espai Mutant de Les Naus, perquè siga gestionada per funcionaris… Ací crec que desenvoluparem una experiència interessant sobre què significa tornar competències a la gestió pública, a més dels reptes vinculats a participació.

Però, a banda d’això, tenim un repte important: la turistificació. A partir d’ací es decidirà bona part del model de ciutat per als pròxims anys.

Teniu cap idea en ment?

Hem anat parlant amb distintes associacions. Hem vist que el preu del lloguer ha apujat un 15% en els últims 12 mesos. Els veïns dels barris cèntrics se n’han hagut d’anar de les seues cases per la pressió dels preus per Airbnb i els altres… Tenim idees, però requereixen col·laboració amb l’Administració autonòmica. Que Compromís i PSPV s’hagen mostrat reticents a implantar una taxa turística és una cosa que ens genera dubtes sobre què volen fer sobre això.

Heu estudiat alguna mesura, com limitar el lloguer?

El mateix concepte d’allotjament turístic ha de tenir delimitació per temporalitat. Ara hi ha un registre obert en què qualsevol pot posar el seu pis sense límits. Haurien de declarar-se zones turísticament saturades, com Ciutat Vella, que és un cas obvi de barri que va perdent residents i població activa. L’especulació és inacceptable. Els veïns volen que el barri tinga vida pròpia, no que siga un parc temàtic. Limitacions, sí, però caldria pensar a declarar les zones turísticament saturades perquè no puguen plantejar-s’hi més apartaments.

Aquestes mesures aniran en el programa electoral?

Partíem d’escenaris distints el 2015 i el 2019. Veníem de 24 anys del Partit Popular, de corrupció sistèmica en l’Administració local que continuarà eixint… Era una relació d’enfrontament visceral i s’expressava en un moviment social de reivindicació. En el nou procés electoral s’ha de plantejar un altre model de ciutat, el que vulguem per a les pròximes dècades.

Després de 24 anys del PP, ha estat capaç Podem de connectar amb la societat civil?

Crec que connectar amb la gent són dues coses distintes. És comunicar i gestionar en funció d’interessos racionals i que es vinculen al que la majoria vol. Connectar amb la ciutadania és ser capaç d’oferir-los el que haurien de tenir i no han tingut mai, que s’acosten, que facen propostes i que la gent es vincule a un espai. Crec que això passa.

Els crítics asseguren que els cercles han tingut poca participació, que la veu de Podem a escala local a penes s’escolta…

Bé, són coses distintes. Els cercles són mecanismes de participació interna de Podem. Ací tindrem un debat molt interessant. Són un espai d’obertura, el moviment social de Podem. Crec que vam cometre un error de perspectiva en pensar que podien estar mobilitzats constantment. La gent milita en els seus espais quotidians, en el club de lectura, en l’associació de la seua feina… No pots demanar a algú que estiga en exaltació constant i reivindicació indefinida. En termes de militància activa, les 300 persones que concentren estan bé, però han de fer el pas per a transformar-se en associacions i vincular-se amb altres moviments veïnals.

El paper dels cercles per al futur pròxim ha de ser diluir-se amb altres moviments?

Diluir-se no, però han d’estar integrats amb altres moviments veïnals. Si ens prenem seriosament el que significa el municipalisme, els pertoca treballar amb els col·lectius que tenen reivindicacions concretes. És una cosa que es va aprendre molt de la PAH, que no es canvia la llei hipotecària de la nit al dia, però s’aconsegueixen èxits notables a partir de coses menudes. Crec que els cercles han fet una faena magnífica.

València en Comú ha travessat unes quantes crisis que han forçat canvis en l’organització i la dimissió del cap de cartell, Jordi Peris. Continua sent un instrument electoral vàlid?

No sé si ho era després de les eleccions del 2015. Com a instrument electoral, vull dir. Va obtenir un resultat sensiblement més baix del que va obtenir Podem en aqueixes mateixes eleccions a València –les autonòmiques–. Això significa que València en Comú estava majoritàriament participada per Podem i va haver-hi gent que buscava la papereta de Podem en les urnes. Va haver-hi un percentatge, el 20%, que no la va trobar. Per això la diferència de quasi 10.000 vots a la ciutat de València entre Podem en les autonòmiques i València en Comú en les municipals aqueix mateix dia, a diferència d’altres experiències municipalistes com Ahora Madrid o Barcelona en Comú, que van superar a la marca autonòmica. El futur electoral de València en Comú cal mesurar-lo pel resultat electoral que va obtenir al seu moment. Això no significa que hi haja gent amb qui no tinguem voluntat de continuar treballant.

València en Comú ha estat un èxit o un fracàs?

Òbviament va ser un resultat decebedor. Però entrava dins dels càlculs que havíem fet. Compromís havia construït una marca sòlida i potent, Podem no s’havia presentat com a Podem a les eleccions, València no havia tingut figures de representació social a l’estil d’Ada Colau que donara aqueix impuls a la candidatura… Des d’una anàlisi merament electoral, sense ser un fracàs, és una cosa relativament previsible. L’èxit de les eleccions del 2015 va ser obtenir una majoria suficient perquè el PP no tornara a governar i que es fera des d’una posició a l’esquerra del PSOE.

Podem hauria de tenir més presència en cas d’una aliança electoral amb altres associacions o partits?

Podem hauria de tenir tot el protagonisme a l’hora de tirar endavant aqueixa mena de projectes. No per fetitxització, sinó perquè podem reconéixer que l’experiència política de Podem permet un espai més integrador i obert que altres partits. Podem és garantia de més pluralitat sempre, en clau d’integració d’altres opcions. A l’hora de pensar una aliança electoral, l’important és que sume.

Veuries bé anar amb Compromís junts a les eleccions?

Caldria avaluar-ho. Crec que hi ha dos itineraris possibles: la gran confluència que pot multiplicar o que cada un té un perfil definit i hi ha gent que no se senta motivada a votar.

I, a Jaime Paulino, quin li agradaria?

Bé, això es veu en el moment de les eleccions. Sí que és cert que qualsevol procés de confluència ha de ser des de baix, no pot ser una llista d’integració negociada en un despatx a corre-cuita.

Presentaràs candidatura per a liderar Podem a València?

Encara no s’ha obert el termini. Quan vam presentar el nostre projecte el 2015 ho vam fer a penes a uns mesos de les eleccions i amb la vocació de donar sentit al partit. No seria rar que apostàrem per continuar treballant en la línia que ho hem estat fent i, si veiérem la demanda de la gent de fer-ho, hi estaria disposat.

Quines propostes hauria d’oferir Podem per a diferenciar-se de Compromís?

Si ho mirem des de la perspectiva autonòmica, Compromís s’ha mostrat poc favorable a implementar una taxa turística. Això té efectes en el model de ciutat que es desenvolupa. En les Corts estem discutint a hores d’ara la pujada de sou als alts càrrecs. Que amb els índexs de pobresa i de precarietat de la societat valenciana un alt càrrec cobre 60.000 euros l’any ens sembla indecent.

A València hem tingut diferències notables. No ho vam veure ben quan la regidoria d’Urbanisme, amb Sarrià al capdavant, va optar per negociar amb els solars del Cabanyal per a la Universitat Europea amb una permuta de terrenys... El sòl públic és per a ús públic. Una universitat privada no sembla que s’adapte molt a les propostes per al barri... També vam tenir divergències amb l’incident del desallotjament de la Casa Camerun, que no es va voler admetre ni tan sols el dubte sobre l’actuació policial. Ara mateix, amb la V-21, també tenim divergències. Crec que hi ha diferències importants sobre la manera com podem concebre el model de ciutat, que no impedeixen que puguem governar junts. Crec que Podem a València el defineix un treball més a peu de carrer i menys de despatxos i moqueta.

Quines són les relacions amb el Podem autonòmic i l’estatal?

Bones. Sempre ho han estat. Amb el consell ciutadà autonòmic treballem bastant bé, col·laborem en tots els àmbits possibles. Som un mateix equip.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha