eldiario.es

Menú

Per la millora de les nostres normes

Les normes jurídiques, com a eina d’acció del poder públic, són essencials per a resoldre problemes socials i aconseguir els objectius prioritaris i subjacents a les diferents polítiques públiques. Alhora, tenen un impacte directe en el benestar social, l’esfera personal i patrimonial de la ciutadania així com en el creixement i el desenvolupament econòmic. És per això que les normes esdevenen en un factor clau a l’hora d’assolir un bon govern i una bona administració.

Malgrat la seua importància, la qualitat dels processos d’elaboració, avaluació i control normatiu ha sigut tradicionalment ignorada per les nostres Administracions, a diferència del que ha passat a altres països, el que podria explicar-se, entre altres raons, per la consideració d’aquests processos com a problemes “menors” o formalitats prescindibles. És per això que no ha sigut fins fa ben poc que, principalment per la influència de models anglosaxons i de les polítiques de la Unió Europea, s’han anat introduint a l’Estat Espanyol mesures en aquesta matèria.

En aquest sentit,  i seguint les petjades de algunes comunitats autònomes avançades en la matèria, com Catalunya, Navarra o Castella-i-Lleó, de forma primerenca amb la llei d’economia sostenible i després amb les noves lleis del procediment administratiu comú de les administracions i del règim jurídic del sector públic, s’han introduït a l’Estat espanyol, per primera volta, normes bàsiques en matèria de qualitat normativa. Aquestes tenen com a principal objectiu assolir un marc jurídic eficaç, eficient i racional a través de la millora de les normes jurídiques i de la forma en què aquestes s’elaboren i apliquen. La introducció d’aquestes bases per a la promoció de la qualitat normativa a l’Estat espanyol s’ha buscat mitjançant l’establiment d’una sèrie de principis de bona regulació, la millora de la participació ciutadana en el procés normatiu i a través de la introducció d’avaluacions de la normativa (tant de forma prèvia a la seua aprovació, com posteriorment, una volta han estat en vigor durant un temps). En aplicació d’aquestes noves lleis cal destacar, a l’escala estatal, el recent Reial decret 286/2017, pel qual es regulen el Pla anual normatiu i l’Informe anual d’avaluació normativa de l’Administració General de l’Estat i es crea la Junta de Planificació i Avaluació Normativa. Aquest, de ser aplicat correctament, pot suposar un sòlid pas endavant en la matèria, ja que regula la forma en què el pla anual normatiu serà elaborat, estableix noves vies de participació ciutadana en el procés normatiu i especifica, un poc més, els criteris d’avaluació normativa establerts per la llei de procediment administratiu.

Seguir leyendo »

Són útils els serveis públics d'ocupació a Espanya?

Segons va manifestar al seu dia el Premi Nobel d’Economia Christopher Pissarides, “hi ha mercats especials com el mercat laboral que necessita una faena d’intermediació per a fer casar l’oferta i la demanda. L’ocupació no és un bé homogeni i intentar adequar el servei de qui l’ofereix amb l’interés de qui el demana té costos. Aquests costos (diners, temps) es redueixen amb la intermediació que correspon als serveis públics d’ocupació”.

En aquesta mateixa línia, el Consell de Ministres de la Unió Europea (UE) ha identificat recentment els serveis públics d’ocupació (SPO) com a instruments clau per a tractar dels problemes estructurals del mercat de treball. Per mitjà de l’Estratègia Europa 2020 (document que presenta l’estratègia comuna per al futur adoptada per tots els serveis públics d’ocupació d’Europa) es demana als estats membres que convertisquen els seus SPO i els orienten a adequar oferta i demanda de manera activa, més enllà de comptar simplement el nombre de persones que perden o demanen faena. Aquesta transformació és imprescindible perquè en el context econòmic i social actual les tasques dels serveis públics d’ocupació d’Europa mai no tornaran a ser «el mateix que abans». En els últims anys hem pogut veure que el mercat laboral s’ha vist cada vegada més afectat per una sèrie de canvis ràpids. De canvis n’hi ha hagut sempre; de fet, la vida és canvi i evolució, però mai a la velocitat actual, per això genera grans incerteses. Així doncs, els SPO necessiten estar constantment preparats per a adaptar els seus serveis a les transformacions que es produeixen en el context que els envolta.

Si no disposem d’SPO potents i eficaços resultarà molt complicat que l’aplicació de les polítiques d’ocupació genere efectes positius. De fet, un estudi recent del Comité de Drets Socials del Consell d’Europa ha conclòs que els SPO a Espanya no funcionen com haurien de fer-ho i els ha arribat a qualificar d’opacament i escassament eficients. Precisament, els indicadors disponibles en aquest camp no conviden a l’optimisme. Els SPO espanyols no acompleixen una de les principals funcions: ajudar a trobar una faena a qui en necessita. Això queda demostrat amb la baixa taxa de persones que troben faena per mediació dels serveis d’ocupació autonòmics (3,7%) o amb les dades que reflecteixen que només l’1,7% dels assalariats (249.400 persones) han trobat faena amb la intermediació d’una oficina d’ocupació pública.

Seguir leyendo »

¿Son útiles los servicios públicos de empleo en España?

Una clase de un curso de formación para desempleados del Servef

Según manifestó en su día el Premio Nobel de Economía Christopher Pissarides, “(h)ay mercados especiales como el mercado laboral que necesita de un trabajo de intermediación para casar oferta y demanda. El empleo no es un bien homogéneo e intentar adecuar el servicio de quien lo ofrece con el interés de quién lo demanda tiene costes. Esos costes (dinero, tiempo) se reducen con la intermediación que corresponde a los Servicios Públicos de Empleo”.

En esta misma línea, el Consejo de Ministros de la Unión Europea (UE), identificó recientemente a los Servicios Públicos de Empleo (SPE) como instrumentos clave para el tratamiento de los problemas estructurales del mercado de trabajo. Por medio de la estrategia Europa 2020 (documento que presenta la estrategia común para el futuro adoptada por todos los Servicios Públicos de Empleo de Europa) se pide a los Estados Miembros que conviertan sus SPE y los orienten a adecuar oferta y demanda de forma activa, más allá de simplemente contar el número de personas que pierden o piden trabajo. Esta transformación es imprescindible porque en el contexto económico y social actual las tareas de los Servicios Públicos de Empleo de Europa nunca volverán a ser «más de lo mismo». En los últimos años hemos podido ver cómo el mercado laboral se ha visto cada vez más afectado por una serie de cambios rápidos. Cambios han existido siempre, de hecho, la vida es cambio y evolución, pero nunca a la velocidad actual, lo que produce grandes incertidumbres. Así, los SPE necesitan estar constantemente preparados para adaptar sus servicios a las transformaciones que se producen en el contexto que los rodea.

Si no disponemos de SPE potentes y eficaces resultará muy complicado que la aplicación de las políticas de empleo produzca efectos positivos. De hecho, un estudio reciente del Comité de Derechos Sociales del Consejo de Europa concluyó que los SPE en España no funcionan como deberían, llegando a calificarlos de opacos y escasamente eficientes. Precisamente, los indicadores disponibles en este campo no invitan al optimismo. Los SPE españoles no cumplen una de sus principales funciones: ayudar a encontrar un trabajo a quien lo necesita. Ello queda demostrado con la baja tasa de personas que encuentran trabajo por mediación de los Servicios de Empleo Autonómicos (3,7%) o con los datos del que reflejan que sólo el 1,7% de los asalariados (249.400 personas) obtuvo su empleo con la intermediación de una oficina de empleo pública.

Seguir leyendo »

Ciudades, ventaja colaborativa y desarrollo: el círculo (potencialmente) virtuoso

Vida urbana en las calles de Valencia.

A estas alturas, y más desde la publicación de los trabajos –determinantes- de Jane Jacobs ( Muerte y Vida en las Grandes Ciudades y La ciudad, riqueza de las naciones), a nadie le puede sorprender que sea considerada un activo económico y social de primer orden y un elemento de competitividad “regional” (a diferentes escaleras territoriales) la presencia de una red densa y estructurada de ciudades, y más si en esta red juegan un papel capital las ciudades medianas.

Las ciudades, producto de la revolución neolítica (desde el 8.000 aDc circa) han sido siempre un relato histórico de éxito a pesar de los desastres naturales, las epidemias y las guerras. Han sido, desde el punto de vista económico, la cuna del intercambio comercial, de la división del trabajo y del desarrollo de la manufactura y los servicios. También el espacio de las ideas, de la libertad, de la creación cultural, de los movimientos sociales y de las revoluciones tecnológicas y políticas. Todo ello, un poderoso magneto que ha ido consolidándose y que después del impulso urbano vinculado a la primera revolución industrial en los países de la actual OCDE, experimenta desde el 1950 un nuevo y fuerte impulso que explica la denominación de “planeta urbano”.

Más del 50% de la población mundial ya habita en las ciudades y todas las previsiones apuntan a que en 2050 este porcentaje se acercará al 70% con los graves retos que esto supone porque la dotación de infraestructuras básicas no siempre acompaña al espectacular aumento de la población urbana. Pero a pesar de estos déficits, las ciudades continúan siendo el lugar de llegada de contingentes humanos que huyen del hambre, la miseria y la guerra y buscan una luz de esperanza y oportunidades de sobrevivir y de lograr las mínimas dosis de bienestar.

Seguir leyendo »

Ciutats, avantatge col.laboratiu i desenvolupament: el cercle (potencialment) virtuós

Vida urbana als carrers de València.

A hores d’ ara, i més des de la publicació dels treballs –determinants- de Jane Jacobs ( Muerte y Vida en las Grandes Ciudades La ciudad, riqueza de las naciones), a ningú no li pot sorprendre que siga considerada un actiu econòmic i social de primer ordre i un element de competitivitat “regional” (a diferents escales territorials) la presència d’una xarxa densa i estructurada de ciutats, i més si en aquesta xarxa hi juguen un paper cabdal les ciutats mitjanes.

Les ciutats, producte de la revolució neolítica (des del 8.000 aDc circa ) han estat sempre un relat històric d’èxit malgrat els desastres naturals, les epidèmies i les guerres. Han estat, des del punt de vista econòmic, el bressol de l’ intercanvi comercial, de la divisió del treball i del desenvolupament de la manufactura i els serveis. També l’espai de les idees, de la llibertat, de la creació cultural, dels moviments socials i de les revolucions tecnològiques i polítiques. Tot plegat, un poderós magneto que ha anat consolidant-se i que després de l’embranzida urbana vinculada a la primera revolució industrial als països de l’actual OCDE, experimenta des del 1950 un nou i fort impuls que explica la denominació de “planeta urbà”.

Seguir leyendo »

Un banc promocional per a la Comunitat Valenciana

Des de la fi del 2014 la Unió Europea ha tractat d’impulsar el finançament dels sectors amb més dificultats per a obtenir fons i desenvolupar projectes de foment i desenvolupament dins d’un gran pla de promoció de les inversions. Fins ara, l’èxit ha estat només relatiu, però la idea i l’estructura de funcionament roman. Un dels objectius principals és articular una xarxa institucional sòlida que fomente i participe activament en el finançament de l’emprenedoria, especialment per a les petites i mitjanes empreses, que són les més proclius a experimentar dèficit de finançament. Així, la Comissió Europea considera que els anomenats “bancs promocionals” poden ser els agents que vertebren bona part del finançament d’aquests projectes i insta a crear-los i desenvolupar-los a escala nacional, regional o local.

Segons indica l’article 2 de la regulació del Fons Europeu d’Inversió Estratègica (EFSI, per les sigles en anglés), un banc promocional és una entitat financera a què un organisme públic atorga l’ordre de desenvolupar activitats de promoció i desenvolupament, de diferents maneres i amb diferents productes, d’acord amb les necessitats específiques de cada cas. I suggereix, a més, que són els mateixos estats membres de la UE els que poden impulsar les seues pròpies entitats promocionals. A escala europea, la més coneguda –i una de les principals articuladores en conjunció amb altres a escala nacional– és el Banc Europeu d’Inversions (BEI). A Espanya, hi ha diferents iniciatives d’aquesta naturalesa fonamentalment impulsades per les carteres ministerials d’economia i indústria, entre les quals destaca l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).

Sembla lògic que, en un entorn de mercat en què és complicat impulsar l’emprenedoria i sent la Comunitat Valenciana un territori d’especial sensibilitat quant a la innovació i el desenvolupament de nous projectes empresarials, es dispose d’un banc promocional. Des del govern de la Generalitat Valenciana s’ha pensat en l’Institut Valencià de Finances (IVF) com a possible esquelet per a acollir un cos tan important. És clar que les coses han de començar pel principi i, per tant, cal aprofundir en el perquè i explicar el com. Quant a la motivació, la racionalitat de la creació d’un banc promocional sorgeix dels errors d’eficiència del mercat, quan l’acció dels operadors privats és insuficient per a cobrir i resoldre els punts febles d’aquest mercat que poden resultar d’informació asimètrica (per exemple, en delimitar qui és mereixedor i qui no de finançament en funció del seu risc), externalitats (per exemple, quan es genera algun tipus de catàstrofe o accident amb conseqüències per a un nombre important d’empreses i llocs de treball) o per problemes de poder de mercat (per exemple, quan la competència entre entitats financeres és o molt reduïda o excessiva). La idea no és substituir ni completar el sector privat, sinó complementar-lo.

Seguir leyendo »

Un banco promocional para la Comunidad Valenciana

Desde finales de 2014 la Unión Europea ha tratado de impulsar la financiación de los sectores con más dificultades para obtener fondos y desarrollar proyectos de fomento y desarrollo dentro de un gran plan de promoción de las inversiones. Hasta la fecha, el éxito ha sido sólo relativo pero la idea y su estructura de funcionamiento permanece. Uno de los objetivos principales es articular una red institucional sólida que fomente y participe activamente en la financiación del emprendimiento, especialmente para las pequeñas y medianas empresas, que son las más proclives a sufrir déficit de financiación. Así, la Comisión Europea considera que los llamados “bancos promocionales” pueden ser los agentes que vertebren buena parte de la financiación de estos proyectos e insta a su creación y desarrollo a las escalas nacional, regional o local.

Según indica el artículo 2 de la regulación del Fondo Europeo de Inversión Estratégica (EFSI, por sus siglas en inglés), un banco promocional es una entidad financiera a la que un organismo público le otorga el mandato de desarrollar actividades de promoción y desarrollo, de diferentes formas y con diferentes productos, de acuerdo a las necesidades específicas de cada caso. Y sugiere, además, que son los propios estados miembros de la UE los que pueden impulsar sus propias entidades promocionales. A nivel europeo, la más conocida –y una de las principales articuladoras en conjunción con otras a escala nacional- es el Banco Europeo de Inversiones (BEI). En España, hay diferentes iniciativas de esta naturaleza fundamentalmente impulsadas por las carteras ministeriales de economía e industria, entre las que destaca el Instituto de Crédito Oficial (ICO).

Parece lógico que, en un entorno de mercado en el que es complicado impulsar el emprendimiento y siendo la Comunidad Valenciana un territorio de especial sensibilidad en cuanto a la innovación y el desarrollo de nuevos proyectos empresariales, se cuente en la misma con un banco promocional. Desde el gobierno de la Generalitat Valenciana se ha pensado en el Instituto Valenciano de Finanzas (IVF) como posible esqueleto para albergar tan importante cuerpo. Claro que, las cosas tienen que empezar por el principio y, por lo tanto, es necesario ahondar en el porqué y explicar el cómo. En cuanto a la motivación, la racionalidad de la creación de un banco promocional surge de los fallos de eficiencia del mercado, cuando la acción de los operadores privados es insuficiente para cubrir y resolver los fallos de ese mercado que pueden resultar de información asimétrica (por ejemplo, al delimitar quién es merecedor y quién no de financiación en función de su riesgo), externalidades (por ejemplo, cuando se genera algún tipo de catástrofe o accidente con consecuencias para un número importante de empresas y puestos de trabajo), o por problemas de poder de mercado (por ejemplo, cuando la competencia entre entidades financieras es o muy reducida o excesiva). La idea no es de sustituir ni completar al sector privado, sino complementarlo.

Seguir leyendo »

Una regulació per a l’economia col·laborativa eficient i acurada

L’evolució de les societats, de l’economia i de les tecnologies que es fan servir per a treballar, els intercanvis i l’oci comporten inevitablement disrupcions periòdiques. Moltes innovacions esdevenen no res, però d’altres prosperen i canvien fins a tal punt les coses que alteren, inevitablement, tota una sèrie d’equilibris anteriors que no sols reflectien una determinada manera i capacitat tècnica de fer les coses, sinó, a més, moltes vegades, un procés subtil de composició de voluntats sobre la manera més justa d’organitzar les nostres societats i establir mecanismes de repartiment. En aquestes situacions de disrupció, i almenys durant un temps, és ineluctable que hi haja tensions abundants. Per aquesta raó, en tant que mecanisme de mediació per a fer-hi front, el paper de la regulació dictada pels poders públics determina, en uns quants casos, si la transició és més o menys eficient, traumàtica, ràpida i, a la fi, socialment productiva. Una bona entesa del poder legislatiu i de les administracions públiques sobre el valor afegit que aporten les noves possibilitats i, per això, sobre quines de les seues conseqüències seria convenient incentivar, i també sobre els possibles riscos i la manera com poden afectar les innovacions a situacions i equilibris ja fixats de manera que aquests efectes siguen, a més de més eficients econòmicament a curt termini, socialment beneficiosos a la llarga, és clau per a poder regular aquesta fase de transició i tractar d’extraure com més avantatges millor i minimitzar els costos de les disrupcions.

Les novetats que va comportant la irrupció de l’anomenada “economia col·laborativa” són un cas de llibre que permet il·lustrar el fenomen descrit amb exemples que afecten, a més, el nostre dia a dia en molta més mesura del que ha estat en el passat el cas amb un altre tipus de canvis, de vegades molt més profunds, però que no incidien en tants mercats o en tants tipus d’intercanvis amb què tenim un contacte quotidià. Per sharing economy o collaborative economy solem entendre les activitats que, gràcies a l’eficient intermediació que permet la tecnologia digital –en què s’han especialitzat ja moltes plataformes en línia– posen en contacte els qui ofereixen un bé o un servei i els qui el necessiten. I això permet, precisament per la seua alta eficiència, emprar capacitats fins ara infrautilitzades i incentiva la “col·laboració” de persones que no tenen per què dedicar-se professionalment i a temps complet a certes activitats, però que a partir d’ara en podran participar i extraure-hi un rendiment amb més facilitat. Els efectes més directes són per això un increment de l’oferta de béns i serveis, que fa augmentar la competència. I això té conseqüències indubtables sobre els qui extreien unes rendes addicionals com a conseqüència de l’existència de menys competència efectiva en els mercats en què actuaven… i una reducció de preus per al consumidor final. Per això les autoritats de competència en la Unió Europea i també a Espanya són tendencialment molt favorables a permetre’n la implantació i l’expansió amb pocs frens. Ara bé, és evident, al seu torn, que d’aquesta es dedueix una més que notable reducció de la capacitat de generar rendes dels prestadors tradicionals, que no sols són certes empreses, que també, sinó treballadors a temps complet en determinats sectors que, d’improvís, assisteixen a la irrupció d’una competència d’una força de treball potencialment global –perquè pot en molts casos oferir els serveis des de qualsevol punt del planeta– que fins ara havia passat inadvertida i que, de sobte, és un actor clau que cal tenir molt en compte. Actor que moltes vegades empra aquestes activitats per a completar-ne les rendes, o per consideracions lúdiques o ideològiques… o per necessitat en un mercat de treball cada vegada més fragmentat i precaritzat en bastants sectors .

Aquests efectes, d’altra banda, varien lleugerament depenent de l’estructura social i productiva de cada societat, no tant perquè les conseqüències de la generalització d’aquestes activitats digitalment mitjançades siguen molt diferents en les diferents parts del món –que no ho són– com perquè, com és evident, el pes relatiu d’algunes activitats o d’altres en una economia concreta fa que es fixen més o menys –i amb més o menys cruesa– els efectes d’aquests canvis. En el cas valencià, en què tenim una terciarització ben important de la nostra economia que no ha anat precisament acompanyada de l’especialització en sectors d’alt valor afegit, i que a més és cada vegada més dependent del sector turístic –també en les derivades residencials corresponents–; i en què els esforços per assolir més desenvolupament econòmic per mitjà d’activitats més innovadores van, de moment, collint resultats més aïna discrets , l’impacte que ja estan començant a suposar les puntes de llança de l’anomenada “economia col·laborativa” –activitats de transport, allotjament o possibilitat de la contractació de la realització de petits serveis més o menys especialitzats en línia– és notable i està cridat a ser-ho més. És urgent per això començar a dissenyar una estratègia mínima sobre com convindria regular-ho en aquest període de transició, d’una banda; i, d’una altra, entorn de què voldríem obtenir-ne en el mitjà i en el llarg terminis.

Seguir leyendo »

Una regulación para la economía colaborativa eficiente y cuidadosa

La evolución de las sociedades, de su economía y de las tecnologías que se emplean para el trabajo, los intercambios y el ocio comporta inevitablemente disrupciones periódicas. Muchas innovaciones quedan en nada, pero otras prosperan y cambian hasta tal punto las cosas que alteran, inevitablemente, toda una serie de equilibrios anteriores que no sólo reflejaban una determinada forma y capacidad técnica de hacer las cosas sino además, muchas veces, un sutil proceso de composición de voluntades sobre la manera más justa de organizar nuestras sociedades y establecer mecanismos de reparto. En estas situaciones de disrupción, y al menos durante un tiempo, es ineluctable que las tensiones sean abundantes. Por esta razón, en tanto que mecanismo de mediación para hacer frente a las mismas, el papel de la regulación dictada por los poderes públicos determina, en no pocos casos, si la transición es más o menos eficiente, traumática, rápida y, a la postre, socialmente productiva. Un buen entendimiento por parte del poder legislativo y de las Administraciones públicas del valor añadido que aportan las nuevas posibilidades y, por ello, de cuáles de sus consecuencias sería conveniente incentivar, así como de sus posibles riesgos y de cómo pueden afectar las innovaciones a situaciones y equlibrios ya asentados de forma que estos efectos sean, además de más eficientes económicamente a corto plazo, socialmente beneficiosos a la larga, resulta clave para poder regular esta fase de transición tratando de extraer las mayores ventajas posibles y minimizar los costes de las disrupciones.

Las novedades que está trayendo consigo la irrupción de la llamada “economía colaborativa” son un caso de libro que permite ilustrar el fenómeno descrito con ejemplos que afectan, además, a nuestro día a día en mucha mayor medida de lo que ha sido en el pasado el caso con otro tipo de cambios, en ocasiones mucho más profundos, pero que no incidían en tantos mercados o en tantos tipos de intercambios con los que tenemos un contacto cotidiano. Por sharing economy o collaborative economy solemos entender aquellas actividades que, gracias a la eficiente intermediación que permite la tecnología digital –en la que se están especializando ya muchas plataformas on-line - ponen en contacto a quienes ofrecen un bien o un servicio y quienes necesitan del mismo. Lo cual permite, precisamente por su alta eficiencia, emplear capacidades hasta ahora infrautilizadas e incentiva la “colaboración” de personas que no tienen por qué dedicarse profesionalmente y a tiempo completo a ciertas actividades, pero que a partir de ahora van a poder participar de las mismas y extraerles un rendimiento con más facilidad. Sus efectos más directos son por ello un incremento de la oferta de bienes y servicios, incrementando la competencia. Lo cual tiene indudables consecuencias sobre quienes extraían unas rentas adicionales como consecuencia de la existencia de menos competencia efectiva en los mercados en que actuaban... y una reducción de precios para el consumidor final. Por ello las autoridades de competencia en la Unión Europea y también en España son tendencialmente muy favorables a permitir su implantación y expansión con pocos frenos. Ahora bien, resulta evidente, a su vez, que de la misma se deduce una más que notable reducción de la capacidad de generar rentas de los prestadores tradicionales, que no sólo son ciertas empresas, que también, sino trabajadores a tiempo completo en determinados sectores que, de improviso, asisten a la irrupción de una competencia de una fuerza de trabajo potencialmente global –pues puede en muchos casos ofrecer los servicios desde cualquier punto del planeta- que hasta la fecha había pasado inadvertida y que, de repente, es un actor clave a ser tenido muy en cuenta. Actor que muchas veces emplea estas actividades para completar sus rentas, o por consideraciones lúdicas o ideológicas... o por necesidad en un mercado de trabajo cada vez más fragmentado y precarizado en no pocos sectores.

Seguir leyendo »

Una plataforma audiovisual para toda la ciudadanía.

No ha habido sorpresas de última hora y Empar Marco , la candidata propuesta por el Consejo Rector, será la directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació ( CVMC ), tras ser ratificada por las Corts Valencianes con los votos favorables del PSPV, Compromís y Podemos , la abstención de Ciudadanos y el voto contrario del PP. Con la comparecencia de Marco ante de la Comisión de Radiotelevisión Valenciana y Espacio Audiovisual, y la posterior votación, se ha puesto el punto final al proceso de selección de la persona que debe conducir los medios públicos de los valencianos en los próximos años. Un proceso público con virtudes innegables, que ha sido calificado de novedoso y extraordinario por los que lo impulsaron , pero que también ha dejado algunas víctimas entre sus protagonistas, con reiteradas filtraciones sobre los nombres de los candidatos que transformaron la discreción recomendable en este tipo de decisiones en un espectáculo excesivamente mediatizado.  

A partir de ahora, la flamante directora general tiene ante sí el reto mayúsculo de construir unos medios públicos que sirvan al conjunto de la ciudadanía, con un presupuesto ajustado y en un escenario comunicativo muyo complejo y fragmentado. La expectación es máxima entre los diferentes agentes del sector audiovisual autóctono y no serán pocas las tensiones con las que deberá convivir, dada la furibunda reacción de la derecha política y mediática sobre su nombramiento y el conflicto laboral con los ex-trabajadores de la antigua RTVV aún por resolver. De su capacidad para diseñar una oferta de contenidos atractiva y diferenciada, que conecte con las necesidades y los intereses de la sociedad valenciana, y también para sobreponerse a las cuestiones más incómodas, dependerá, seguramente, su éxito.  

Seguir leyendo »