eldiario.es

Menú

Un documental retrata la diàspora valenciana als Estats Units

Dos documentals d’InfoTV donen llum sobre un fenomen de gran impacte a la Marina, la Safor i altres comarques valencianes

15.000 valencians fugiren de la misèria i dels abusos dels cacics i van canviar jornals d’una pesseta al dia per pagues setmanals de vora 200 als EUA

Els dos audiovisuals s’editen en DVD i el primer d’ells, ‘Cap a la terra promesa’, s’estrena a Dénia el 5N i visitarà 50 pobles més

- PUBLICIDAD -
Juan Peris Alemany, d´Orba, amb la seua familia als EUA.

Juan Peris Alemany, d´Orba, amb la seua familia als EUA.

Uns 15.000 valencians van emigrar entre 1906 i 1920 al Canadà i els Estats Units, fugint de la misèria i dels abusos dels senyorets i per buscar allà el pa i el futur que ací no tenien. És una de moltes conclusions a què ha arribat la investigació exhaustiva feta per la productora InfoTV els últims dos anys i mig, dins del projecte Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York, i que es vora reflectida en dos documentals que voran la llum a primers de novembre. Es tracta de Cap a la terra promesa i Adéu, Amèrica. L’any que ve n’arribaran dos més, per tancar la sèrie.

Per al primer dels documentals, InfoTV i els seus patrocinadors han organitzat una estrena doble, a Dénia i a Gandia, els dies 5 i 6 de novembre. Al cap i a la fi, es tracta de les capitals de les dos comarques que més emigrants a l’Amèrica del Nord van generar, la Marina Alta i la Safor, uns 8.000 i uns 2.000, respectivament. Els 5.000 restants provenen de la Marina Baixa, l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida, la Ribera, la Costera, la Plana i el Racó d’Ademús, encara que s’han detectat també emigrants a la pràctica totalitat de comarques valencianes.

L’acte de Dénia de dimecres 5 tindrà lloc al Teatre Auditori del Centre Social, carrer de Calderón, 4, a les 19.30 hores i comptarà amb la presència, com a convidats, de la majoria de les 150 persones que apareixen entrevistades als dos documentals, filles, nétes, nebodes o renétes d’aquells emigrants de principis del segle XX. També estan convidats a l’acte representats de les més de 50 entitats i institucions que han patrocinat el treball. Entre elles, l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, la Diputació de València, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, les universitat d’Alacant i de València, el CEIC Alfons el Vell, de Gandia, l’empresa Rolser i una llista de 37 ajuntaments, encapçalats per Pego, Pedreguer, Dénia, Orba, Oliva, Xàbia, Tàrbena, el Verger, Murla, Ondara, Xaló i Vilallonga, citats per ordre decreixent en les xifres d’emigrants. En la presentació intervindran Rosa Seser, presidenta de l’IECMA; Teresa Morell, autora del llibre Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta (1912-1920); i Juli Esteve, guionista i director dels documentals.

L’estrena a Gandia serà dijous 6, també a les 19.30 hores, i se celebrarà a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, coneguda popularment com la Casa de la Marquesa. En este cas, el presentador de l’acte serà Néstor Novell.

El treball destaca en primer lloc per les xifres que se’n desprenen. Després d’elaborar la llista i conéixer, per tant, els pobles d’origen dels emigrants, InfoTV va convidar els 100 ajuntaments on hi havia més de 20 emigrants a participar en el projecte. Bé directament o bé amb el suport de la Diputació de València, una cinquantena de municipis s’hi van incorporar. Això va fer possible la localització, poble a poble, d’uns 700 fills, néts, nebots o renéts dels emigrants, que van ser entrevistats de manera individual. El contacte amb els informants va permetre escanejar unes 10.000 fotografies, i també documents, relatius als emigrants. S’han catalogat igualment uns 500 objectes relacionats amb aquell fenomen.

Una migració sobretot d’homes

Els documentals expliquen que aquella va ser, sobretot, una emigració d’homes. Però també hi ha poble, com ara Pego, Murla o Pedreguer, on les dones que se’n van anar se situen entre el 10 i el 20 per cent del total. Els valencians s’hi van instal·lar majoritàriament a Nova York, ciutat i estat, i Connecticut, que és l’estat més valencià d’Amèrica. El 1920, milers de valencians eren veïns de ciutats com Bridgeport, New Britain, Shelton, Derby, Ansonia, Waterbury o Hartford, la capital. La recerca també ha trobat nuclis importants d’emigrants valencians a Pennsylvania, Ohio, New Jersey, Delaware, Massachussets o Virgínia Occidental, a més del Quebec i Ontario, al Canadà.

Al principi, van treballar sobretot en la construcció i manteniment de vies de tren i de carreteres. I en les mines de carbó de Pennsylvania, Virgínia Occidental i Ohio. Però, a poc que podien buscaven treballs més regulars i suportables en les fàbriques tèxtils o metal·lúrgiques de la costa Est americana, com ara la Ford Motor Company, l’American Brass, Stanley Works, Landers, Fafnir Boerings, Remington Arms o la Columbia Records, estes últimes a Bridgeport. Allà podien guanyar fàcilment vora 200 pessetes a la setmana, contra els 3 o 4 jornals, d’una pesseta al dia, que feien ací cada set dies.

L’impacte de les crisis del 1921 i 1929

Lamentablement per als milers de valencians desplaçats a Amèrica, les crisis econòmiques del 1921 i del 1929 els van deixar massivament sense faena i, en molts casos, van preferir tornar a casa a continuar regirant contenidors de fem per poder trobar qualsevol cosa per menjar. Fins i tot molts van haver de ser repatriats en condicions ben precàries. Per acabar-ho de rematar, el 1921 va entrar en vigor la primera llei nord-americana que limitava l’entrada de treballadors estrangers i, en la pràctica, l’emigració valenciana va quedar reduïda pràcticament a zero.

Però en tornar ací molts ho van poder fer amb els diners suficients per comprar terra i abandonar per a sempre la dependència del cacic. En molts pobles, el poder dels senyorets, omnímode fins aleshores, es va reduir notablement, perquè ja no van ser els únics amos de la terra.

 

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha