Opinión y blogs

eldiario.es

"La Fira del Llibre está siendo una locura"

Las casetas de la Fira del Llibre de este año llenas

La Fira del Llibre de este año era todo un reto. Con más presupuesto, más casetas y más editoriales presentes, la fiesta del libro más importante del año entraba en una nueva etapa. Y la acogida de la gente, por el momento, está siendo fantástica. Incluso, según el Gremi de Llibrers, se están superando con un 10% más de librerías en la Fira las ventas registradas en la pasada edición. 

"Las sensaciones son muy positivas. El fin de semana pasado fue muy bueno en ventas. La mayoría de las librerías están vendiendo más que el año pasado", afirma David Casas, del Gremi de Llibrers y propietario de la librería La Traca. Gloria Mañas, presidenta de la Fira del Llibre, comparte la opinión: "El ánimo es muy bueno. La Fira está siendo una auténtica locura este año". 

"Hay muchas presentaciones en que las salas se nos quedan pequeñas", expresa Mañas, que recalca: "La Fira no solo está teniendo mucho público por las tardes. Por las mañanas está lleno gracias a los adolescentes que vienen de los institutos y a los niños provenientes de los colegios. Es fantástico". 

Seguir leyendo »

Dies de llibres

Dos joves repassen un volum a la Fira del Llibre de València.

Comença la Fira del Llibre (del 20 d'abril a l'1 de maig). Com totes les cerimònies, té els seus rituals, però també un entusiasme renovat. Com tot els anys? Sí, i no. S’hi respira un altre aire. No és una cosa escandalosa. No hi ha diners, tot s’ha de dir, o ben pocs. La qüestió és una altra: l’Administració ja no es mostra tan tibant, per no dir-ne hostil. La complicitat sembla evident. La Fira, d’entrada, es presenta més animada, amb noves casetes i un nombre ingent d’activitats. Tot això potser ajude a enfrontar amb una altra cara els moments problemàtics, delicats que viu el sector del llibre. El present i el futur presenten marejol. Les empreses hi conviuen com poden i miren de sobreviure. Enfronten el futur amb prudència i amb noves estratègies, com és el cas d’Edicions Bromera, l’editorial més significativa en català al País València, o el d’Onada Edicions, que, des de Benicarló, tracta de ser una peça substancial en el panorama editorial valencià.

Un fenomen nou que ha sorgit en els darrers temps és el de les editorials menudes. Des que va sorgir Llibres de la Drassana, l’any 2013, fins al present, no han parat de sorgir iniciatives noves, com ara Sembra Llibres, Balandra Edicions, Edicions del Buc o El Petit Editor i Neopàtria, centrades totes dues sobretot a gestionar llibres d’autoedició. Sorprenentment, no para d’haver-hi incorporacions. En els darrers mesos s’han donat d’alta tres iniciatives noves: Pruna Llibres (València), Lletra impresa (Gandia) i la Companyia Austrohongaresa de Vapors (Almàssera).

Si el 2015 es va iniciar amb bon peu literari, amb títols rellevants, com per exemple Un dinar qualsevol, de Ferran Torrent, i Gegants de Gel, de Joan Benesiu –el llibre revelació de l’any i que meresqué el Premi Llibreter–, la segona tanda de l’any ha dut també propostes engrescadores. Raquel Ricart publicava El temps de cada cosa (RBA), que mostrava una partida plural entre dos continents per a pintar uns protagonistes arrossegats pel remolí de l’atzar (farcit de secrets i de buits), i que han de patir i suportar i alhora tractar d’explorar-lo a fi de refer les peces de l’edifici vital malmés, i així poder reconduir les rutes personals i fer aflorar el vitalisme que duen emponat, emporugit, sota les pors i les inèrcies. Ens trobem davant una trama dramàtica de personatges transterrats, d’adversitats incessants, de confegiments dolorosos, amb ombres i llums, catarsis i finals reparadors.

Seguir leyendo »

La penúltima bala per a salvar les llibreries

La Fira del Llibre és un dels esdeveniments més destacats que organitza el Gremi de Llibrers, entre altres

Si el sector editorial estava tocat fins a l’eclosió a contracorrent de segells menuts, el gremi de les llibreries encara no ha trobat el respir necessari per a posar fi a més de set anys de crisi. Ofegades per l’absència d’ajudes públiques, la competència deslleial, la pirateria, la baixada del consum i la transformació dels hàbits culturals, les llibreries viuen una situació molt delicada. I a tot això se suma el baix índex de lectura que registra el País Valencià, dos punts per davall de l’espanyol, fet preocupant perquè ens situa, a més, a anys llum de la mitjana europea. 

Segons dades de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, al País Valencià cada persona compra una mitjana de 7,5 llibres cada any, gairebé dos punts per davall del consum habitual dels espanyols. Les 334 llibreries que hi havia arreu del territori valencià el 2013 van facturar 45 milions d’euros. “És una baixada que se situa entre el 30% i el 35% respecte del que facturàvem abans de la crisi”, explica David Cases, president del Gremi de Llibrers. El País Valencià té un 30% menys de llibreries respecte de la mitjana estatal. Les dades són estremidores: hi ha una llibreria per cada 15.304 habitants. 

Amb un perfil d’empresa unipersonal arrelada en el nucli familiar, “les llibreries no solament han patit la crisi. Damunt, des de l’Administració anterior no es van fer les coses bé”, afirma Cases, i denuncia: “No es va complir la llei, que determina que les institucions han de fomentar la lectura”. Des del Gremi de Llibrers critiquen que, durant l’etapa del PP al capdavant de la Generalitat Valenciana, les compres en biblioteques van disminuir considerablement, tot i que és una part important de les vendes. “El pagament es feia molt tard. De vegades amb demores que podien arribar al dos anys. Amb això, moltes llibreries no van entrar en el joc, perquè no tenien múscul financer per a suportar-ho. La mala gestió els va fer perdre mercat”.

Seguir leyendo »

La penúltima bala para salvar a las librerías

La Fira del Llibre es uno de los eventos más destacados que organiza el Gremi de Llibrers, entre otros

Si el sector editorial estaba tocado hasta la eclosión a contracorriente de sellos pequeños, el gremio de las librerías aún no ha encontrado el respiro necesario para poner fin a más de siete años de crisis. Ahogadas por la ausencia de ayudas públicas, la competencia desleal, la piratería, la bajada del consumo y la transformación de los hábitos culturales, las librerías se encuentran en una situación muy delicada. Y a todo eso se suma, el bajo índice de lectura que registra el País Valenciano, dos puntos por debajo del español. Un hecho preocupante cuando está, además, a años luz de la media europea. 

Según datos de la Federación de Gremios de Editores de España, en el País Valenciano cada persona compra una media de 7,5 libros cada año, casi dos puntos por debajo del consumo habitual de los españoles. Las 334 librerías existentes en todo el territorio valenciano en 2013 facturaron 45 millones de euros. "Es una bajada de entre el 30% y el 35% respecto a lo que facturábamos antes de la crisis", explica David Cases, presidente del Gremi de Llibrers. El País Valenciano cuenta con un 30% menos de librerías respecto a la media estatal. Los datos son estremecedores: hay un librería por cada 15.304 habitantes. 

Con un perfil de empresa unipersonal arraigada en el núcleo familiar, "las librerías no solo han sufrido la crisis. Encima desde la administración anterior no se hicieron las cosas bien", afirma Cases, para denunciar: "No cumplió con la ley, que determina que las instituciones deben fomentar la lectura". Desde el Gremi de Llibrers critican que durante la etapa del PP al frente de la Generalitat Valenciana las compras en bibliotecas disminuyeron considerablemente, cuando es una parte importante de las ventas. "El pago se hacía muy tarde. A veces con demoras de hasta dos años. Con ello, muchas librerías no entraron en el juego por no tener músculo financiero para soportarlo. La mala gestión les hizo perder mercado".

Seguir leyendo »

Les narradores valencianes exhibeixen la seua diversitat

Set de les escriptores de llibre 'Entre dones'. Darrere, d'esquerra a dreta, Mercè Climent, Raquel Ricart, Pepa Guardiola, Carme Manuel, Isabel Canet Ferrer i Núria Cadenes. Davant, Isabel Garcia Canet i l'editora Àfrica Ramírez.

Els relats, amb un límit d’extensió de 25.000 caràcters, havien de ser protagonitzats per personatges femenins. Aquesta era l’única condició. Per això el títol d’un llibre, Entre dones, que Balandra Edicions ha publicat coincidint amb la Fira del Llibre de València d’aquest 2016. Deu escriptores hi fan una exhibició de força literària i de diversitat, tot demostrant que les narradores valencianes no són una singularitat, ni un reducte, ni una espècie a protegir. Aquest volum ho constata de manera molt eloqüent.

Raquel Ricart, que en va tenir la idea, el crític Francesc Calafat, que va estimular el propòsit, i l’editora de Balandra, Àfrica Ramírez, que l’ha duta a terme, són responsables d’un projecte que aplega textos de la mateixa Ricart, de Núria Cadenes, Isabel Canet Ferrer, Mercè Climent, Maria Josep Escrivà, Isabel Garcia Canet, Pepa Guardiola, Carme Manuel, Anna Moner i Lliris Picó.

La lectura de Vides planes, de Maria Ibars, una autora que va publicar als anys seixanta del segle passat, va inspirar Ricart a emprendre una maniobra de “seducció” d’altres col·legues escriptores per a fer aquest volum col·lectiu. La figura d’Ibars la va portar a consultar un estudi sobre dones escriptores valencianes de la qual era autora Maria Lacueva, que ha estat l’encarregada d’escriure l’epíleg d’aquest llibre. Aquella consulta va resultar determinant a l’hora d’emprendre el projecte, segons que confessa Ricart.

Seguir leyendo »

De la crisi a la recomposició: la resurrecció de les editorials valencianes

El sector editorial experimenta una pujada per l'aparició de nous segells

La tempesta de la crisi va deixar el món editorial tocat, molt tocat. Els tancaments se succeïen, les fusions es feien inevitables per a subsistir –el cas de Tàndem, que va ser adquirida per Bromera–, la facturació no parava de descendir –des del 2008 ha abaixat un 40%– i els governs del PP giraven l’esquena amb retallades a un sector necessitat d’ajudes per a superar els seus reptes de futur. 

Les peculiaritats del País Valencià no eren esperançadores. Segons un informe de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya fet el 2012, la mitjana de lectura valenciana se situa en el 56%, tres punts per davall de la mitjana espanyola, que és del 59%, a dos punts només de les autonomies que pitjor mitjana tenen: Múrcia i Extremadura. La mitjana europea del 71% –que registra la comunitat amb millor índex de lectura, Madrid– continua sent una utopia.

“Són xifres molt horribles. I la causa d’aquest índex tan baix no és tan sols cultural, també és educativa”, assegura Vicent Olmos, de l’editorial Afers. “Els xiquets lligen de manera obligada. En l’escola no se’ls estimula a llegir, se’ls obliga a fer-ho. És un problema que cal corregir perquè els índexs de lectura pugen més. Si no, anirem a pitjor”, secunda Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim. Un problema a què se’n sumen d’altres, com la gran oferta d’entreteniment, que fa que la població s’estime més altres activitats abans que el llibre. “Amb les noves tecnologies, llegim menys. A mi em passa. Cal fer atractiva i divertida la lectura amb propostes noves”, reivindica Àfrica Ramírez, de Balandra Edicions. 

Seguir leyendo »

De la crisis a la recomposición: la resurrección de las editoriales valencianas

El sector editorial experimenta un renacer en los últimos años

La tempestad de la crisis dejó al mundo editorial tocado, muy tocado. Los cierres se sucedían, las fusiones se hacían inevitables para subsistir -caso de Tàndem, que fue adquirida por Bromera- , la facturación no paraba de descender -desde 2008 ha bajado un 40%- y los gobiernos del PP daban la espalda con recortes a un sector necesitado de ayudas para superar sus retos de futuro. 

Las peculiaridades del País Valenciano no eran esperanzadoras. Según un informe de la Federación de Gremios de Editores de España realizado en 2012, la media de lectura valenciana se sitúa en el 56%, tres puntos por debajo de la media española que está en el 59%. A solo dos puntos de las autonomías que peor media tienen: Murcia y Extremadura. La media europea del 71% -que registra la comunidad con mejor índice de lectura, Madrid- sigue siendo una utopía. 

"Son cifras muy horribles. Y la causa de este índice tan bajo no es solo cultural, es también educativa", asegura Vicent Olmos, de la editorial Afers. "Los niños leen de forma obligada. En la escuela no se les estimula a leer, sino se les obliga a ello. Es un problema que hay que corregir para que los índices de lectura suban más. De lo contrario iremos a peor", secunda Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim. Un problema al que se suman otros como la gran oferta de entretenimiento que hace que la población prefiera otras actividades antes que el libro. "Con las nuevas tecnologías, leemos menos. A mi me ocurre. Hay que hacer atractiva y divertida la lectura con nuevas propuestas", reivindica Àfrica Ramírez, de Balandra Edicions. 

Seguir leyendo »

Lectures recomanades

Ningú no ens espera

Ningú no ens espera

Manuel Baixauli

Seguir leyendo »

Del ciberactivismo a la novela con humor, pasando por el ensayo y la biografía

El periodista y escritor Fernando G. Delgado.

La Fira del Llibre de València, que se hace coincidir con el Día Internacional del Libro, no es solo una fiesta relacionada con el mundo de la lectura. Se trata de una celebración que implica a todos los sectores de la cultura. Por eso, tres representantes de la cultura que pertenecen a gremios diferentes ofrecen sus recomendaciones a eldiario.es. Por si la indecisión ante tanta oferta se ha apoderado del lector o la lectora y eso puede facilitar su elección.

José Luis Pérez Pont, es el nuevo director del Consorcio de Museos de la Comunidad Valenciana. Entre los libros que ha leído últimamente, destaca 'Manual del ciberactivista. Teoría y práctica de las acciones micropoliticas' ( Bandaàparte Editores), de Javier de la Cueva. Según Pont, "bajo la máxima 'no propongas, haz', este abogado desarrolla un estimulante ensayo que ayuda a entender las numerosas aplicaciones que una sociedad tecnológica como la nuestra ofrece a la ciudadanía para ejercer microacciones que horizontalizan la capacidad de intervenir en la regeneración democrática".

Verònica Cantó, miembro de la Acadèmica Valenciana de la Llengua, la institución normativa del valenciano, no se queda con un libro. Recomienda varios. Un clásico como 'Nosaltres els valencians', de Joan Fuster; 'La melodia del desig' (Edicions Bromera), de Ferran García-Oliver; 'La llama de la sabiduría', (Grijalbo) de Juan Francisco Ferrándiz; Botiflers! (Balandra Edicions), de Ignacio Blanco, y 'Un sepulcre de lletres minúscules' (Edicions Bromera), de Silvestre Vilaplana son sus recomendaciones. Para Cantó, lo fundamental de todos ellos "es que te atrapan desde el primer momento". "Por esa capacidad de despertar atracción en lector los recomiendo", añade. 

Seguir leyendo »