La Marina de València... i els poblats marítims

Bo, ja tenim una idea prou precisa del que podem esperar de la Marina. El Dijous de la setmana passada es presentà a FITUR i el divendres a l’equip de govern de la ciutat la proposta estratègica 2017-2022. Un document senzill, seriós i il·lusionant que diu coses tan esperançadores com: “La Marina de València s’obri; cap a dins cap a la ciutat; i cap a for a cap a la Mediterrània i el món. La Marina de València és el punt de connexió entre la innovació i la història... La Marina de València és la palanca de transformació econòmica del cap-i-casal i la seua àrea metropolitana… haurà de redissenyar-se per ser accessible i connectar-se a la ciutat (que estarà de cara al mar) tot i reforçant els Poblats Marítims com a la nova centralitat de la ciutat…”.

Les dificultats de tota mena que s’albiren per a que el projecte arribe a bon port són certament esfereïdores. Caldrà maldar de valent per tal que aquesta nova visió s’instal·le en les ments i en les voluntats. Sort, molta sort. La relació de les coses a fer en el “recinte” de la Marina estan formulades blanc sobre negre en el document de referència. La qualitat i competència de l’equip gestor estan assegurades. Però, com diu el document, la nova centralitat a bastir demana una nova estratègia de regeneració del Poblats Marítims, des de l’Ermita de Vera fins a Pinedo i des de la Serradora fins a la mar. I aquí l’Ajuntament ha de jugar un paper d’avantguarda, sempre, és clar, amb la col·laboració d’altres institucions.

La ciutat i l’àrea metropolitana poden dinamitzar-se a partir de dos centralitats urbanes, una ja existent (el centre històric) i un altra per bastir (els Poblats Marítims). Aquestes dues centralitats –unides pel Jardí del Túria i una redefinida Avinguda del Port- poden generar noves i importants sinèrgies que al seu temps s'estendran com una taca d’ oli al conjunt si encertem a resoldre les diferents accessibilitats.

Crec que aquesta estratègia -em refresc ara a la dels Poblats Marítims- encara està per definir de forma operativa malgrat que es van donant passes com ara els estudis fets i les properes inversions anunciades a El Cabanyal. Tanmateix els Poblats Marítims tenen un altra escala i demanen, com ja s’ ha fet a la Marina, un altra “visió”.

Sols per encetar l’urgent i necessari procés de discussió i reflexió, m’agradaria apuntar el que considere alguns punts cabdals a posar damunt la taula:

1.- Cal un eix nord–sud que estructure uns teixits fragmentats i força diversos.

2.- Cal no perdre mai de vista la unitat i diversitat d’ aquest espai, evitant sempre la reducció del problema al malson de El Cabanyal, sortosament resolt en positiu. La Malva-rosa, Vilanova del Grau, el nou barri de França, Natzaret i Pinedo no podem quedar fora de la reflexió i de la proposta. Una proposta complementària a la de la Marina que potencie la mútua interacció.

3.- Els nombrosos “grups” de la posguerra localitzats als Poblats Marítims haurien de ser objecte d’una política específica de regeneració urbana.

4.-El “buit” urbà que s'estén entre el Port i el tram-via ha de jugar un paper central en la nova “visió”.

5.- El nou barri de França, l’inacabat PAI de Natzaret i els usos (aprovats però revisables) del nou PAI del Grau poden acabar consolidant una perillosa fractura social dels Poblats Marítims.

Al remat, els Poblats Maritims ofereixen un munt de nous espais d’oportunitat sempre que s’accepten sense clitxés mentals els beneficis d’una mixtura d’usos on estiguin presents els usos residencials, productius i d’innovació, intervenint de forma decidida i fugint per igual de la consolidació de ghettos socials i de l’immobilisme derivat d’essències vàries. Es pot mantindre i conservar el que calga, treballar de valent per a recuperar la memòria històrica i, al mateix temps, fer front als reptes de futur. Qualsevol temps passat sempre fou pitjor.