eldiario.es

Menú

Del "ionqui dels diners" als gintonics

- PUBLICIDAD -

La primera de les condicions de la corrupció és la condició humana, allò que fa que certes persones no puguen resistir la temptació d'aprofitar en benefici propi alguns privilegis adquirits en l'acompliment d'un determinat grau de poder. Marcos Benavent ho va expressar amb tota cruesa quan al maig de 2015 es va confessar “un ionqui dels diners” després d'una sonada compareixença per a declarar davant el jutge en el marc de la investigació del cas Imelsa, un dels episodis més escandalosos de l'enorme embull de corrupció en què va convertir el PP valencià el seu pas per les institucions.

Un any i mig després, l'empresa Divalterra de la Diputació de València, successora d'Imelsa, està de nou en l'ull de l'huracà. Amb Benavent, van caure Alfonso Rus i la seua xarxa clientelar; es va desencadenar un procés, el de l'anomenat cas Taula, que va portar a imputar tot el grup municipal del PP de la ciutat de València i el propi partit, i s'han obert processos que revelen el suposat cobrament de mossegades en els tres nivells de l'Administració valenciana, el municipal, el provincial i l'autonòmic, amb l'empresa pública de construcció de col·legis Ciegsa com un dels focus principals de malversació.

Ara, un dels gerents de Divalterra, Víctor Sahuquillo, està en qüestió per haver carregat a l'empresa despeses que incloïen gintonics i altres begudes alcohòliques, enmig d'una remor gens edificant d'irregularitats en alguns contractes relacionats amb l'assessorament jurídic d'una companyia pública la gestió recent de la qual és objecte d'investigació judicial.

Quina incompetència!, pot exclamar un si no es fixa bé en els detalls. Sahuquillo no és el primer gerent col·locat pels socialistes al capdavant de la nova empresa provincial. El primer va ser José Ramón Tíller, que va caure el febrer passat quan José Manuel Orengo, llavors cap de gabinet del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, va haver de dimitir en ser imputat precisament en el cas Imelsa. Tan lluny com el novembre passat va ser apartat José Luisl Vera com a cap dels serveis jurídics de Divalterra a causa de les poc clares despeses en advocats externs. I Sahuquillo ha hagut de demanar que es revisen les seues dietes per a reintegrar les despeses que no corresponguen d'acord amb una normativa de l'empresa, en vigor des de novembre, que ha assegurat ignorar.

Normativa? El problema té a veure amb la condició humana. I aqueixa, com hem dit, és la primera de les condicions davant la corrupció. Després del que ha passat i al capdavant de l'empresa en la qual l'han situat, Sahuquillo no hauria de necessitar normativa alguna per a tenir clar un criteri elemental en relació amb la forma d'estar en política: exemplaritat absoluta. No obstant això, ha donat proves de mantenir costums poc concordes amb uns temps de màxima exigència.

És veritat que, avui dia, els auditors interns assenyalen fins a les més mínimes irregularitats de gestió que en temps no gaire llunyans passaven impunes. I que la bicefàlia de Divalterra, amb Sahuquillo i la diputada de Compromís Agustina Brines com a cogerentes, contribueix a impedir que ningú faça de l'empresa el seu mas, com va ocórrer en els temps de la majoria absoluta del PP. Però algunes de les coses que han passat en la renovada Imelsa no són tolerables. I no és la menor el fet que s'haja optat reiteradament per encarregar la direccióa d'una empresa sospitosa d'haver sigut utilitzada per a finançar irregularment al PP a dirigents enquadrats en el nucli dur de l'aparell del PSPV-PSOE en el carrer de Blanqueries.

Des de la presidència de la Diputació, Jorge Rodríguez afronta el repte de dissipar les sospites, apagar les alarmes i demostrar de quina pasta està fet el seu lideratge. S'hi juga el seu futur.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha