eldiario.es

Menú

Assetjament i derrocament

- PUBLICIDAD -

Com diu la sarsuela, pel fum se sap on hi ha foc. L’Ajuntament d’Alacant tira un fum dens, irrespirable, quan a penes ha passat un any. Els treballs per a millorar la ciutat, les decisions transcendentals en urbanisme, la transparència en els procediments, la recerca d’una participació ciutadana sense precedents, la solució de problemes que el govern municipal anterior va deixar voluntàriament com a llegat enverinat… A Alacant, dia a dia, sembla que tot això no és important. El fum de la política local que ens acabarà asfixiant. O asfixiant els piròmans mentre una part de la ciutadania se’n va a la platja (en defensa pròpia).

La guerra interna s’ha agreujat en acabar l’estiu fins a adquirir una dimensió insuportable. Tan monòtona que, desgraciadament, fa avorrir les pedres. Tot va començar en el minut zero. La inesperiència i una certa “alegria” van posar en marxa la primera campanya de desgast contra la regidora de Joventut, de Guanyar, que va entrar en la política local com si pujara a l’escenari de Clan Cabaret per interpretar un monòleg. Va confondre una xarxa pública amb un whatsapp privat. La pallissa va ser monumental, amb entrada en comitiva i condemna en l’Audiència Nacional incloses. Qui va filtrar aquests comentaris penosos i hi va insuflar aire?

Després, va tocar la tanda a una regidora que donava concessions als seus amiguets i que va confondre la legalitat amb l’ètica. Si vols regenerar la vida política, no es poden fer les coses amb el mateix mètode a què ens tenia acostumats el PP. Ja és una trànsfuga expulsada de Guanyar i del seu partit, però amb capacitat per a bloquejar en els plens allò que li done la gana. L’espectacle ha de continuar! El ressentiment en política és un mal company. Qui va filtrar les dades d’unes contractacions legals, però corrompudes?

A la regidora d’Acció Social, de Guanyar, li van buscar les pessigolles quan encara era candidata. Als papers de presumptes condemnes judicials al seu país d’origen es va sumar la denúncia periodística que deia que havia aprovat un projecte vinculat amb un dels seus assessors. Al final, va arribar el fulletó d’un agermanament amb una ciutat en què la seua pròpia germana n’és vicealcaldessa. Errors i incomprensió del que s’ha de (i es pot) fer? Sobretot, desconeixement del que és i ha de ser, des de l’esquerra, la gestió política en una ciutat on el PP ha fet el que li ha donat la gana durant vint anys. Ací se sap qui va filtrar algunes de les dades en una guerra personal declarada.

També hi ha el tema de les rates filmades en directe. La neteja als carrers d’Alacant està lligada i ben lligada per “la polla insaciable”, que continua tenint aliats ben poderosos en les entranyes consistorials. La ciutat sempre ha estat tan bruta com la Poisonville (la ciutat verinosa) de Dashiell Hammett i el regidor que bonament tracta de netejar-la es troba amb la resistència d’una trama amb capacitat per a posar bastons a les rodes. Qui orquestra i facilita campanyes com la de les rates? Per què l’empresa de neteja es mou com si visquérem a Tombstone? Tercer edil de Guanyar que cal batre.

Totes aquestes gresques “polítiques”, aquest degoteig persistent d’acusacions (mentre destacats exedils populars seuen al banc dels acusats o són acusats per la Fiscalia), acompanyades per les declaracions tèbies de la màxima autoritat local, van calfant motors per al veritable objectiu: batre el vicealcalde Miguel Ángel Pavón, de Guanyar, responsable d’Urbanisme i “bèstia negra” de certs poders fàctics per als quals “la pela és la pela”. Tan simple com això. El seu pecat: tractar de desenvolupar les ordenances municipals, que es garantisca la neteja mediambiental per a la ciutadania, que es complisquen les lleis. Això no és Dodge City, no vivim en una ciutat sense llei, sembla dir. Però potser s’equivoca.

En l’última setmana, dos aldarulls “polítics” mostren el veritable rostre del que passa a Alacant. L’un: durant el lliurament dels premis de la Plataforma Comarcal per la Mobilitat de l’Alacantí unes quantes persones, capitanejades per una edil socialista, van tractar de rebentar l’acte perquè s’hi criticava un dels seus companys d’equip municipal i de partit. L’altre: l’assetjament, amb traveta i insults, contra el vicealcalde Pavón, per un grup d’estibadors del port (uns quants d’afiliats al PSOE), que va tenir una resposta molt tèbia de l’alcalde, tan comprensiu amb els qui el van ajudar a ser candidat del seu partit.

Quina mala sort que ha tingut Alacant. La mediocritat acomodatícia s’ha instal·lat on abans només hi havia deixadesa i corrupcions diverses. Quina llàstima. Potser tot es deu a un problema de qualitat democràtica. O simplement, a la petita maldat en el modus operandi d’algunes personetes a les quals el fum els cega els ulls. Però la reacció química que van desencadenant serà devastadora per a tots nosaltres; de tòxica, ja n’és. El tripartit viu una escalada de la tensió sense precedents mentre els regidors del PP, silenciosos i somrients, es freguen les mans. L’incendi acaba de començar.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha