eldiario.es

Menú

Continuar sent Poble Valencià

- PUBLICIDAD -

El 25 d’Abril és un dia clau en la història del poble valencià. El 1707, en el marc d'una guerra europea on el poble valencià va pendre partir majoritàriament per la causa austracista, els valencians vam perdre es nostres drets nacionals i la nostra sobirania. L’efemèride ens dóna peu a reflexionar sobre el nostre esdevenir col·lectiu. Fer un balanç de la situació en què ens trobem i mirar l'horitzó per a decidir on volem ser en un pròxim futur. Som un poble empobrit del sud de la mediterrània. Les causes que han propiciat aquesta situació són ben conegudes. Les polítiques del passat ens han situat per baix de la mitjana estatal en renda disponible.

La pregunta que ens podem fer, pensant en el nostre futur i el del nostres fills és la següent: Volem continuar sent valencians? Tenim voluntat de ser-ho? Més encara… disposem dels instruments per a garantir la nostra personalitat en un món global? Tenim un deute heretat exhorbitant, un greu problema d'infrafinançament de les nostres competències, unes inversions de l'Estat al nostre País increïblement reduïdes i inferiors al que ens pertoca per pes poblacional.

La nostra autonomia disposa, des de fa anys, d'un finançament regressiu i d'una menor inversió territorial en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), malgrat comptar amb una renda per càpita inferior a la mitjana. Objectivament és una anomalia democràtica secular. Atenent els principis d'igualtat, equitat, solidaritat i suficiència financera, en març del 2011 les Corts Valencianes acordaren una reforma de l'Estatut d'Autonomia per assolir, si més no, un grau d'inversió estatal equivalent al pes poblacional. La clàusula addicional que modifica l'Estatut d'Autonomia està pendent en el Congrés dels Diputats, tot i que ha figurat set vegades en l'ordre del dia i s'ha admès la presa en consideració en tres ocasions.

El Ple de les Corts del 22 de febrer del 2017 va acordar amb el consens de tots els grups una resolució en la qual s'expressava “la necessitat que el pressupost general de l’Estat per a l'exercici 2017 done compliment a la Resolució 22/IX, aprovada per unanimitat per les Corts, recollint l'execució per part de l’Estat d’unes inversions en infraestructures equiparables, com a mínim, al pes poblacional de la Comunitat Valenciana, i compensant en tot cas la insuficiència inversora dels últims anys”.

Les Corts Valencianes han fet sentir la seua veu, de forma unànime en la defensa dels interessos valencians, ja siga pel que fa a le nostres competències (cal nomenar el cas del dret civil valencià), pel que fa a l’infrafinançament i el Deute Històric acumulat derivat de la mateixa. I més recentment, en matèria de les inversions públiques territorialitzades dels pressupostos generals de l’Estat.

Hem fet sentir la nostra veu. Ara el que reclamem és que s’actue amb coherència. La presentació de l'avanprojecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2017 ha merescut el rebuig de tot el Ple de les Corts Valencianes. S’ha fixat una posició valenciana de defensa dels nostres interessos econòmics, socials i territorials. No valen escuses, ens hi juguem la nostra dignitat com a poble. O defensem els nostres interessos o estem avalant políques encaminades a empobrir-nos i penalitzar-nos.

Ara, amb el cas valencià, l’Estat té l'oportunitat de reflexionar sobre l'actual model autonòmic. O continua l'involució i recentralització o avancem en el marc de l'autogovern i el principi de subsidiarietat contemplat als tractats fundacionals de la Unió Europea. En altres paraules, o es culmina el procés d'uniformització i desaparició del poble valenicà o ens afirmem en la nostra identitat. El poble valencià té dret a existir.

*Enric Morera, president de les Corts Valencianes

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha