Sabíem que podia passar

Sabíem que podia passar, però en el fons teníem l'esperança il·lusòria que no passaria.

De fet ja havia passat, a Madrid, un 11 de març, però l'espessa i tèrbola boira del sectarisme del PP i els mitjans addictes (El Mundo de Pedro J. , La Razón...) va impedir una presa de consciència més definida. Llavors -recordem-ho!- un atemptat d'una magnitud indescriptible va ser persistentment atribuït a ETA i, a despit dels fets contrastats, durant molt (molt) de temps es van difondre teories de la conspiració que remetien aquell horror a arrels estranyes i sempre internes, relacionades amb ETA.

Per brutal que puga semblar avui aquesta estratègia de la distracció, la consigna “tot és ETA” de gent com Mayor Oreja, Acebes (llavors ministre de l'Interior) i Aznar (president del Govern) va ser durant un llarg temps el discurs que interessava difondre a un cert establishment de poder espanyol. Era la seua manera de tancar el conflicte basc deixant clar qui havia guanyat: encara estan en això. Són els patriotes espanyols, especialitzats a fer inviable Espanya, que consideren seua i de ningú més: Espanya nostra o de ningú!

Sabíem que podia passar però confiàvem -esperàvem- que no passaria. I de cop i volta ha passat... A Barcelona, a la Rambla, i a Cambrils. En un context i amb unes ramificacions que caldrà investigar i explicar. Amb la participació d'un grup de joves -quasi adolescents- criats a Ripoll, i amb la influència d'un imam marroquí, que quan escric aquestes línies encara no ha estat trobat, ni viu ni mort. I segur que amb lligams amb l'estat major del terrorisme islamista organitzat, l'ISIS o Estat Islàmic, que de seguida van reivindicar els atemptats.

Un escenari que suscita diversos interrogants. ¿Com és possible que un grup de joves nascuts o criats a Catalunya s'impliquen en una empresa assassina d'aquest calibre? ¿Quin tipus d'adoctrinament poden haver assimilat per a trencar el tabú de l'assassinat i encara més de l'assassinat massiu i indiscriminat? ¿Quins són els lligams concrets amb les xarxes terroristes organitzades? ¿Quines organitzacions actuen al nostre territori, quines complicitats tenen, com poden arribar tan lluny? ¿Quin entorn cultural i comunitari, quines frustracions i fallides familiars i de convivència, permeten o faciliten aquest trencament brutal i horrible de les normes mínimes d'humanitat?

Aquest terrorisme islamista és diferent dels terrorismes que s'han conegut al llarg de la història. Perquè no té cap inhibició ni cap problema a matar la gent, la població, el poble. No les insígnies del poder. No els botxins. No: el poble, la gent, majors, menuts, passavolants, vianants, infants, qualsevol...

D'on pot venir aquest odi indiscriminat contra tot un poble, una societat, una població, unes poblacions, uns pobles... Occident, Europa, és igual. Un imaginari de l'enemic. Indiscriminat. Gent normal i corrent sense cap responsabilitat ni remota ni pròxima ni directa ni indirecta amb res... qualsevol. D'on pot venir aquest fanatisme?

No és fàcil explicar-ho. No en tenim les categories. Una guerra llunyana? Els croats? La intervenció americana? De debò? Sabeu que a Barcelona es va fer la més gran manifestació d'Occident contra la guerra d'Iraq? El “No a la guerra” hi aplegà centenars de milers... gairebé milions de persones, en una manifestació impressionant que donà la volta al món i preocupà Bush i els seus sequaços.

Certament, no és aquesta la qüestió. Tenim un problema, i molt greu. No sabem fer-li front, encara.

I cal fer-hi front. Defensar la gent, el poble, la població, les persones, és el primer deure del poder constituït. Legítimament ens sentim orgullosos avui de l'actuació dels Mossos d'Esquadra. Ara cal aturar-se i pensar el terrorisme més a fons. D'on ve, on i per què troba receptivitat i arrela, qui n'és la corretja de transmissió, com cal actuar -amb determinació- contra el seu sòl nutrici cultural i comunitari.

No hi ha excuses. Avui ha estat Barcelona. Demà pot ser València o Alacant. Avui ha estat Ripoll el lloc d'origen d'uns pobres desgraciats enganyats, fanatitzats, però decidits a tot. Demà pot ser Benicarló o Torrent. Cal actuar de manera radical: anar a les arrels.

Un fenomen complex, però no impossible d'aturar. Sabem què és i què ha estat històricament el terrorisme: anarquista o d'alliberament nacional. Aquest és diferent, però té punts de contacte. Tothom hi ha d'aportar el seu saber i la seua disposició per a tallar-lo de soca-rel sense posar en perill la convivència amb els immigrants i les comunitats musulmanes innocents, que el pateixen per partida doble. Però que han de fer un pas avant.