Tamazula

A partir d'aqueix nom tan sonor, que sempre m'ha portat ressonàncies africanes, va començar la recerca que avui ha conclòs en una nova macro-redada contra la corrupció del PP valencià. Sergio Blasco, nebot de l'antany totpoderós i ara reclús carcerari Rafael Blasco, ha sigut detingut al costat d'altres vuit persones per crear i mantenir una trama criminal (una altra més) sostinguda amb fons públics de la Conselleria de Sanitat i de la Diputació de València. Fa ja més de tres anys que diverses diputades d'Esquerra Unida van posar la seua signatura en successives denúncies a la Fiscalia Anticorrupció, i la seua veu en els debats parlamentaris i les rodes de premsa, per a destapar la xarxa mafiosa teixida pel nebodíssim des de la gerència de l'Hospital General. Un entramat d'empreses familiars i testaferros que s'escampava des del bressol riberenc dels Blasco fins a Perú, Angola, República Dominicana o Guinea Equatorial.

Sergio Blasco va dimitir el 27 de novembre de 2014, dues hores després que Esther López Barceló desvetlara en el ple de les Corts Valencianes algunes de les seues adjudicacions irregulars i de les seues “col·laboracions” internacionals. Prèviament, la Fiscalia havia aprofundit en una de les denúncies fins a formular l'oportuna querella en el jutjat. Una altra va ser sorprenentment arxivada. Des de llavors ha passat molt temps, durant el qual s'ha produït l'anhelat canvi de govern en la Generalitat, Sergio Blasco ha continuat fent negocis interoceànics i la justícia -ara ho sabem- ha seguit la seua pista.

Però tornem al principi.

-“Tamazula, aquest és el fil que cal estirar”, va dir una veu desconeguda a l'altre costat del telèfon. I va penjar.

Així va començar el silenciós i audaç treball de Lucas Marco, assessor que va ajudar a destapar altres casos de corrupció i que -ell sol- va desfer el cabdell d'una trama amb ramificacions que impliquen directament i personalment el mateix Rafael Blasco. No es poden explicar -de moment- les diferents vicissituds de la seua investigació, però us assegure que hi ha material per a un bon guió cinematogràfic. Per experiència sé que per a descobrir als corruptes cal molt treball de despatx, demanant i analitzant expedients administratius de contractació, però en aquest cas va haver-hi també una important labor detectivesca: trucades anònimes, reunions secretes, goles profundes... De vegades cal endinsar-se en el cor de la bèstia per a traçar el croquis de les seues entranyes... i que la justícia faça la resta.

Per això avui és per a mi un dia de màxima felicitat, com ho va ser el 26 de gener de 2016, quan van ser detinguts Alfonso Rus i els seus compares. La faena d'aquell fantàstic grup de diputats i assessors, en les Corts i en la Dipu, es pot il·lustrar amb els noms propis dels seus integrants però també amb els dels casos de corrupció que investigarem i denunciarem: Calatrava, Cotino, Fórmula 1, Nóos, Over Màrqueting, Sergio i Rafael Blasco, IMELSA (després Taula), RTVV, Palau de les Arts... Ho sent però sempre me n'oblide algun.

És tristament cert que no vam tenir recompensa electoral, profundament irritant que els mitjans -sobretot, però no solament, els madrilenys- seguisquen atribuint immerescudament el nostre treball a altres partits -avui ha tornat a passar-, i especialment penós el tracte rebut dels usufructuaris d'unes sigles per les quals ens vam deixar la pell i que ara tracten d'esborrar-nos -de la pàgina web ja ho han fet-; però hi ha una satisfacció que compensa tots els disgustos: veure detinguts, jutjats i condemnats aaqueixos xoriços indecents del cilici i la gavina que van saquejar les arques públiques amb tanta alegria i poca vergonya.

Per això, aquest matí, en conèixer la notícia de la detenció de Sergio Blasco, un gran somriure ha ocupat la meua cara mentre als llavis em venia una sola paraula: “Tamazula!”.