Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Pel maig, llibre al cabàs

Simón Alegre

0

Este maig que s´acosta no només és el mes de Maria (amb majúscula) i del final d´estes Lligues tan comprimides. També és mes de llibres i eleccions. Així que hui em fique, disculpes de bestreta, a crític eventual agraït per un regal, el del llibre Mediterráneo Descapotable.

Com, en ocasions, no quadren les efemèrides per a justificar la redacció de determinades peces, la que més he pogut forçar és la del viatge que inspira el llibre citat: este estiu farà trenta anys del viatge del periodista italià Michele Serra (amb un Fiat Panda) per la costa italiana. Esta idea va ser importada pel corresponsal a Roma Íñigo Domínguez, a qui li ha eixit una àcida crònica viatgera que recrea la conjuntura del Mediterrani peninsular durant l´estiu de 2008, poc abans que es decretara l´inici oficial de la crisi econòmica.

L´observació escèptica i el sarcasme sobrevingut de qui, en tornar a la Costa Est, comprova els efectes en paisatges i costums de l´imperialisme de la rajola adquirix un valor visionari, a dia de hui. A banda d´estes cròniques mediterrànies, l´autor afegix un annex on els valencians tenim una quota protagonisme que supera el proverbial 10% (generalment, menys; especialment, en finaçament) assignat per Madrid.

Esta segona part posa el contrapunt de les dades i el memorial de desgavells a a l´entreteniment vora l´abisme de la primera. De fet, aporta un resum fantàstic de la crisi immobiliària, per a qui vaja justet de temps: “Uno tiene un melonar o un campo de naranjas o algarrobos cerca del mar. Llega un listo y se lo compra por cuatro perras. Luego le sigue otro, a veces amigo suyo, que es alcalde o político, y lo recalifica, como urbanizable. Se hace la maqueta de una urbanización bestial, y le ponen campo de golf y lo que haga falta. O un auditorio, depende de quién diga la chorrada más grande. El Gobierno municipal, el provincial y el regional lo avalan encantados, porque es resultón, moderno, siempre se dice que va a crear mogollón de puestos de trabajo y, lo más importante de todo, les dará votos para seguir donde están. Se meten en el negocio las cajas de ahorros del lugar, que hay una en cada esquina, controladas por esos mismos políticos y dirigidas por amiguetes colocados allí por el partido. No hay problema, dan créditos a espuertas para que se haga el invento. La gente paga señales y adelantos por los pisos, las promotoras se lanzan a construir mausoleos. Cientos de miles de estas viviendas y algunos de estos engendros salen adelante, otros muchos no. Llega la crisis para todo en 2008. Momentos de confusión, luego, pánico, y para terminar, nada, ahí se queda todo patas arriba”.

I tornem al capítul valencià per a ressenyar que, desgraciadament, la nostra galeria dels horrors és profusa: Mundo Ilusión (Cabanes), Aeroport de Castelló, Ciudad de las Lenguas y Ciudad de la Música (Castelló), Sant Gregori Golf (Borriana), Nóos, Banco de Valencia, Gürtel, Valmor, Cooperación (Negrolandia, en paraules de la trama), CAM, Terra Mítica, Atrium Beach (La Vila), Brugal, Ciudad de la Luz (Alacant)...

Convé no oblidar-ho, ara que s´acosten eleccions...

Etiquetas
stats