eldiario.es

Menú

Quatre interrogants valencians sobre el 20-D

- PUBLICIDAD -

Les eleccions del pròxim 20 de desembre són les més disputades i obertes des de 1977. La batalla principal està en com quedarà el Congrés dels Diputats i quin govern i quines polítiques tindrà Espanya la pròxima legislatura. Però, estes eleccions també tenen una dimensió valenciana evident i plantegen interrogants que afecten directament les forces polítiques que governen la Generalitat.

  1. Com quedarà l’eix dreta-esquerra?

En les recents eleccions autonòmiques, la suma dels principals partits d’esquerra (PSPV-PSOE, Compromís, Podemos i EU) va ser de 1.357.2016 vots; mentre que la de les forces de dreta (PP i Ciudadanos) es quedà en 967.733. Una distància entre els blocs clàssics de la confrontació política molt clara: 389.473 vots.

Sis mesos després, les tendències que mostren les enquestes –que han de llegir-se amb molta prudència– fan difícil pensar que l’esquerra arribe a superar la dreta d’una manera tan contundent. PP i Ciudadanos creixen en intenció de vot respecte maig i cal preveure que la distància entre els blocs serà bastant més ajustada en nombre de vots i, sobretot, d’escons.

De fet, la translació en escons al Congrés dels Diputats dels resultats de les eleccions autonòmiques de maig, hauria donat 18 diputats per a l’esquerra (11 Compromís-Podemos, 7 PSPV-PSOE) i 15 per a la dreta (11 PP i 4 Ciudadanos). Si, com sembla, la distància entre dreta i esquerra s’escurça el pròxim diumenge, la dreta pot igualar o superar l’esquerra en escons, sobretot si EU no n’aconsegueix cap. I això fins i tot en el cas que la dreta no supereen vots als partits d’esquerra.

No cal dir que per a l’estabilitat de l’actual govern de la Generalitat seria necessària una victòria clara en vots i en escons de l’esquerra sobre la dreta.

  1. Quina serà la correlació de forces entre la “vella política” i“nova política”?

L’altre eix en conflicte en estes eleccions, probablement el principal per als menors de 45 anys, és entre les formacions de la “nova política” (Ciudadanos i Compromís-Podemos) i les de la “vella política” (PP, PSPV-PSOE i EU).

En maig, els partits de la “vella política” van obtenir 1.274.627 vots i els de la “nova” 1.050.312. Ara, però, les coses poden ser diferents. Si, com sembla, la participació augmenta, Ciudadanos millora moderadament els resultats de maig i Podemos també augmenta el seu vot, tot dependrà del comportament dels votants de Compromís en maig i de la seua actitud cap a la coalició Compromís-Podemos. Si el votant de Compromís fidelitza el seu vot en les generals en major proporció que el que ha estat habitual en este partit, Compromís-Podemospot acostar-se i superar els 741.191 vots de les eleccions autonòmiques. En cas contrari, el resultat de Compromís-Podemos serà bastant més modest.

Amb tot, respecte maig, les mateixes enquestes apunten un increment moderat de suport al PP i un manteniment lleugerament a la baixadels resultats anèmics del PSOE. En conseqüència, no es descartable que els “vells” partits superen novament en vots i escons als “nous”. Tot depén dels votants de Compromís en les autonòmiques de maig. I això lliga amb el següent interrogant.

  1. Quin serà ordre dels principals partits?

El PP apareix, en totes les enquestes, com el partit que té més probabilitats de ser el més votat al País Valencià. Per contra, EU no aconsegueix recuperar-se dels resultats de maig, es manté en cinquena posició i té difícil aconseguir un diputat per la circumscripció de València, el seu objectiu central en estes eleccions.

Qüestió més complicada és saber quines posicions tindran Compromís-Podem, PSOE i Ciudadanos. En les eleccions autonòmiques, la suma de Compromís-Podemos va ser de 741.191 vots, el suport al PSPV-PSOE de 509.098 i el de Ciudadanos de 309.121. Si es repetiren els resultats de maig, l’ordre dels tres partits estaria clar.

Però des de maig tot s’ha mogut. A l’inici de la campanya electoral, les previsions eren que Ciudadanos millorava espectacularment els resultats de maig i podia ser la segona força i aspirar a la primera;ara, però, sembla que la campanya se li està fent molt llarga i les seues expectatives electorals perden empenta acceleradament. Això dificulta que puga deixar de ser la quarta força política valenciana.

De ser així, el duel per la segona plaça estaria entre els dos socis de l’actual Govern Valencià. Si tenim en compte la dinàmica política estatal, per a Podemos la campanya serà curta, o el que és el mateix, ja que segons els estudis d’opinió són la formació que més creix en campanya i més suports està sent capaç de mobilitzar. Per contra, per al PSOE la campanya està sent un calvari, atés que, a més de ser l’únic partit que s’enfronta directament al PP, ha de defensar-se dels intents de Podemos, Ciudadanos i EU d’atraure cap a les seues posicions antics votants socialistes. Els socialistes han de lluitar en tots els fronts alhora i hauran de fer un esforç enorme per a mantenir o superar els resultats de maig en les eleccions locals (620.804 vots), si volen mantenir la segona posició.

Així les coses, la qüestió de la segona plaça no està resolta. Les possibilitats de Ciudadanos d’aconseguir-la semblen esvair-se i la batalla entre Compromís-Podemosi el PSOEdepén del grau de fidelització del vot de Compromís i els socialistes respecte maig. I val a dir que llavors el vot en les eleccions locals i en les autonòmiques a estos partits ja va ser notablement volàtil.

Amb tot, la possibilitat que Compromís-Podemos supere en vots al PSOE existeix i és més gran ara que fa un mes. Les conseqüències del sorpasso de Compromís-Podemos al PSPV-PSOE , si es produeix, en l’estabilitat del Govern Valencià estaran en funció de la maduresa dels líders de les respectives formacions i, provablement, de qui forme part del govern a Madrid.

  1. S’assemblarà el govern d’Espanya al de la Generalitat?

Hi ha una cosa certa. El proper diumenge cap partit tindrà majoria absoluta al Congrés dels Diputats. La resta està en l’aire. Igualment, amb les dades que es desprenen de les enquestes, tampoc està clar si la suma de dos forces polítiques podranser suficients per a formar govern. Totes les opcions estan obertes. Podem trobar-nos amb un govern de legislatura curta (dos anys) que gestione la crisi i faça reformes institucionals avançades, amb govern de legislatura llarga que gestione la crisi i res més, o simplement amb govern inestable i dèbil. Tot depén dels pactes i de la conjuntura econòmica europea i internacional que s’anuncia incerta.

I sobre els pactes hi ha els que són probables, els difícils i els que són impossibles o suïcides. Així, els més probables serien els de PP-Ciudadanos, amb legislatura curta i sense que Ciudadanos entrara en el govern, i el de PSOE-Ciudadanos, més obert a un govern de legislatura llarga i de coalició, tot i que demanaria l’abstenció de Podemos. Més difícils són les opcions d’un pacte PSOE-Podemos, amb l’abstenció de Ciudadanos; i, més encara, el de Ciudadanos-Podemos amb l’abstenció del PSOE o amb el PSOE al govern i el compromís d’una legislatura curta i centrada en les reformes institucionals. Finalment, són pràcticament impossibles els pactes de PSOE-PP i, més encara, de PP-Podemos; perquè comportaria el suïcidi polític de PSOE o de Podemos.

Els pacte més probable (PP-Ciudadanos) duria a Ciudadanos en la Comunitat Valenciana a situar-se en la lògica d’oposició que marque el PP. Reforçaria entre els populars la idea que poden recuperar relativament prompte la Generalitat, amb l’ajuda de C’s; i abocaria els partits del Govern Valencià a cohesionar-se i a una lògica de confrontació amb el govern central. El segon pacte en grau de probabilitat (PSOE-Ciudadanos) seria difícil de pair en l’àmbit valencià, exactament igual que un pacte Podemos-Ciudadanos, i l’únic pacte que reproduiria l’aritmètica parlamentària valenciana (PSOE-Podemos) té poques possibilitats d’estar en condicions de produir-se.

Són, per tant, molts els interrogants que s’obrin per al Govern Valencià el 20D. La resposta a partir de diumenge. Tot pot passar. Al capdavall, a hores d’ara encara hi ha més d’una tercera part dels electors valencians que no han dit a qui votaran.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha