eldiario.es

Menú

Tireu contra l’hospital

- PUBLICIDAD -

A l'agost de 2015 els mitjans van obrir els informatius amb un escàndol: Aràbia Saudita havia bombardejat un hospital de Metges Sense Fronteres (MSF) a Abs (Saada), província del Iemen, feu de rebels hutíes. Poc després, a l'octubre de 2015 es va produir el bombardeig nord-americà a l'hospital de Kunduz, nord de l'Afganistan. Malgrat l’argument oficial que parlava d’errada, el succés es va repetir: l'abril de 2016 va ser bombardejat un hospital a Alepo. Era el primer d'una cadena d'atacs a centres sanitaris en Síria, com el perpetrat el 26 novembre contra l'hospital de parts de Termanin, al nord del país. L'1 desembre 2016 els teletips informaven: "L'últim pediatre d'Alepo mor després de bombardeig a l'hospital on treballava."

Organitzacions humanitàries internacionals, como MSF, han hagut d’abandonar el terreny, o més bé han estat expulsades.  Hi ha més casos. Aquesta llista demostra que els acords internacionals són paper mullat en la guerra actual, i no serveixen per protegir la vida de nens, població civil o personal sanitari.

La Iª Convenció de Ginebra signada el 1864 -revisada successivament a principis del segle XX- acordava respectar la neutralitat d'organitzacions sanitàries com la Creu Roja o la Mitja Lluna Roja. Molts crèiem que també la guerra té normes internacionals que es respecten. Sembla ser que no. I no parle ara de la vulneració de les llibertats, de les execucions sumàries davant les càmeres de TV, dels maltractaments a les presons, la tortura o la pena de mort. Parle dels atacs deliberats contra centres hospitalaris. Hem arribat al punt de negar l'assistència als malalts i ferits enemics. Convertir les instal·lacions sanitàries en objectiu bèl·lic té un objectiu: provocar el terror entre la població i destruir-la físicament i psicològica. I ha quelcom més brutal?

La Iª Convenció prohibia els atemptats contra la vida i la integritat corporal, la presa d'ostatges, els atemptats contra la dignitat personal, les condemnes dictades i les execucions sense previ judici davant tribunal legítim i amb garanties judicials. I deia “els ferits i els malalts seran recollits i assistits.” La IVª Convenció de Ginebra (1949) quan parla de la protecció deguda a les persones civils en temps de guerra diu que “les parts en conflicte poden, de comú acord, designar zones neutralitzades per als ferits i malalts, combatents o no, i per a les persones civils que no participen en les hostilitats. Els ferits i els malalts, així com els invàlids i les dones encinta seran objecte de protecció i de respecte particulars. En cap cas podrà atacar-als hospitals...” També parla dels trasllats de ferits i de malalts civils, dels invàlids i de les parteres.
Sembla que avui, el 2016 estem enderrocant l’edifici de legalitat internacional que protegeix a les víctimes més vulnerables dels conflictes bèl·lics. Ni tan sols respectem el que es va acordar al 1864. I encara més, estem vulnerant l’article 25 de la Declaració Universal dels drets Humans (Ginebra, 1948), que diu: “Tota persona té dret a un nivell de vida que li assegure, així com a la seua família, la salut i el benestar, i especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris; té així mateix dret a les assegurances en cas d'atur, malaltia, i invalidesa.”

No sé de què parlem quan se’ns omple la boca presumint de democràcia i llibertat. Un poc menys de cinisme i un poc més de vergonya, senyors!

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha