eldiario.es

Menú

Si els polps jugaren al Scattergory

- PUBLICIDAD -

Només en la Mafia hi ha organitzacions comparables al Partit Popular quant a número de corruptes, sospitosos, delinqüents i presumptes delinqüents per metre quadrat. Ara, fins i tot Ecclestone serà jutjat a Alemanya per suborn. Blasco, Felip, Calatrava, Serafín Castellano, Camps, Olivas, Zaplana, Costa, “El Bigotes”, Betoret, Víctor Campos, Pedro García, Vicente Sanz, Correa, Crespo, Naseiro, Palop, Enrique Ortiz, Alperi, Castedo, Carlos Fabra, Francisco Martínez, Milagrosa Martínez, Fenoll, Luis Fernando Cartagena, Barberá, Társilo Piles, Bernabé Cano, Alfonso Bataller, David Serra, Rambla, Yolanda García, Angélica Such, Hernández Mateo, Cotino, López Abad, Amorós, Modesto Crespo, Enrique Crespo, Esteban Cuesta, José Juan Morenilla, Ignacio Bernácer, Mónica Lorente, Ripoll, Vicent Aparici, José Manuel Medina, Manuel Vilanova, José María Tabares, José Luis Olivas, Alicia de Miguel, Lorenzo Agustí, Manuel Álvaro, Dora Ibars, Carmen Quintero, Manuel Cervera, Ángel Sanchis… Només organitzacions lligades al crim, i jo diria que justet, poden presentar una nòmina semblant d'amics i coneguts perseguits per la justícia. Ací el problema és que estem davant del partit que governa, que encara tenen les claus on es guarden els papers que podrien servir de prova i que, tot siga dit, m’he parat però podria haver fet una llista molt més llarga. El PP el centre de l’univers de la corrupció i, al seu voltant, es multipliquen planetes i satel·lits de robatori, xantatge, amenaces, putes, drogues i tot el que puguem imaginar.

Ens governa la corrupció i, entre atracament i atracament, fan com si s’ocuparen de la “cosa pública”. Si no fora així, si no fora un xàrcia organitzada els honrats ja hagueren tirat de la manta. Ningú es pot creure que en un “microcosmos” com el que ens ocupa algú hi puga viure sense adornar-se de res. En el millor dels casos, còmplices; d’innocent no n'hi ha cap. I el que menys, el que han posat ara al davant de la nau; el primer dels còmplices, si no més, el temps ho dirà, Alberto Fabra. Mireu si ha d’estar enrarit el clima en el PP que no han trobat ningú millor que Fabra per gestionar els últims colps de cua del desgovern que, contra la gent, porten aplicant des de fa vint anys. Ja porten la meitat del que va durar Franco.

Si els polps jugaren a l’sccatergory segur que tindrien una expressió de l’estil… “d’acord… acceptem Alberto Fabra com polític…”. Fabra estaria, per exemple, en la mateixa categoria que els dirigents sindicals de Franco, els governadors civils o aquells procuradors en Corts “por el tercio familiar”. Però, donat que l’època no li correspon, acceptar-lo a ell com a polític és com quan els que juguem a l’sccatergory som nosaltres i acceptem polp com animal de companyia.

Pels nascuts després de 1965, un procurador en Corts era l’equivalent als diputats d’ara però sense eleccions cada quatre anys i en lloc de votar el que els marcava l’aparell del partit (llavors no hi havien partits) els procuradors procuraven, sobretot, no molestar mai l’esmentat Franco, que tenia un parar com el de Rita Barberá però amb les mans plenes de sang i molta més veu de senyora.

Franco només eixia al carrer a inaugurar alguna cosa o a reunir-se amb gent que li ballava l’aigua, vaja, igual que fa Alberto Fabra i, com ell, anava blindat per un exèrcit de policies. Al “Caudillo” només se li acostava gent seleccionada prèviament. Ara a Fabra només se li acosten els regidors locals del PP i els empresaris amics… és a dir, paregut.

Al pas que anem, l’economia valenciana tornarà a les xifres de fa quaranta anys. De moment, aquesta setmana el mateix govern de la Generalitat ha reconegut que estem per baix del 90% de la renda mitjana espanyola. L'atur més alt, la pitjor atenció sanitaria i més barracons que ningú a les escoles. Llavors Franco culpava els masons; ara el Fabra diu que tot és culpa de Zapatero. I fins fa quatre dies, aplaudiem; no tots, pero sí molts. La majoria silenciosa, un clàssic que no passa de moda. Retrocedeix l’ensenyament del valencià, la gent jove se’n va a treballar a Alemanya, només ens queda TVE… Però no vull comparar, per favor. És cert que Alberto Fabra, com aquell dictador gallec, tampoc ha estat escollit pel càrrec que ocupa però amb Franco hi havia un sistema financer valencià que ara no existeix i el Valencia CF era dels valencians i no dels xinesos com pot passar d’ací a quatre dies.

I més coses: el franquisme, una vegada superada la repressió immediatament posterior a la guerra, reclutava els seus ministres entre els millors tecnòcrates d’Espanya, tots feixistes però desperts. Fabra té com principals col·laboradors Serafín Castellano, Lola Johnson, José Císcar y Esther Pastor. Advocats.

Al remat, que això no s’aguanta. I que tampoc la ciutadania, bona part d’ella, és innocent. Ens governa una barreja perversa de gent dolenta i inútil. Ara que, fins i tot el trencadís del Palau de Les Arts cau a trossos, tothom es posa les mans al cap i renega del PP però conste que la gent, més d’un milió de persones cada vegada, quasi la meitat dels que votaven, quan arribaven eleccions passaven per caixa. Primer amb Zaplana, després amb Camps… i qui més qui menys preguntava “qué hay de lo mío” sense preocupar-se d’on eixia “todo ese parné”. Ara han baixat les aigües i tota la merda que hi havia al fons del pantà ha quedat al descobert.

El PP té els dies comptats i els venen temps complicats. Molts del que fa uns anys eren grans senyors, amb grans targetes VISA i un exèrcit de pilotes al voltant poden acabar davant el jutge i, qui ho sap, algun potser a la presó i tot. Només la miopia sectaria de l’esquerra valenciana pot evitar la derrota del PP. D’això en parlaré un altre dia.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha