La Rambla de Charlottesville

Quan James Alex Fields va atropellar amb el seu cotxe els manifestants a Charlottesville alimentava el motor del seu cervell podrit el mateix combustible que consumia el dels criminals que van sembrar el terror en la Rambla de Barcelona i el passeig de Cambrils: l'odi. Tots dos són exactament el mateix. Comparteixen un mateix déu, una mateixa ideologia, un mateix propòsit. Tots dos són fills de l'absència de la raó, la ciència o una mínima capacitat per al pensament crític. Són fanàtics. Són l'última baula, la més estúpidaq però no la més letal ni perillosa, d'una cadena que naix en aquells que han fet de la mentida i la superstició l'escala i el fonament del seu poder polític i econòmic.

Ja siga des d'un compte de Twitter presidencial, un editorial, una pantalla o el púlpit d'un temple, cada vegada que un d'aquests cellerers de la ràbia destil·len l'odi amb el qual s'emborratxen les escasses neurones de tots aquests monstres sense ànima, comença a gestar-se la massacre que demà ha de venir. S'han fet forts en aquest món en el qual fins i tot les veritats revelades per la ciència són opinables. Són els millor adaptats a aquesta nova indústria de la comunicació que conforma la nostra opinió i vot. Són perfectes per als sumaris de programes especials en els quals un grup d'imbècils dediquen hores a no aportar una sola notícia, dada o instrucció d'utilitat mentre es dediquen a afirmar el que mai no van saber per a després desmentir-se sense passar per la disculpa.

Racistes, ultranacionalistes, fonamentalistes religiosos d'un i un altre credo comparteixen la basta mentida com a fonament principal dels seus catecismes. I se'ls alimenta cada vegada que una nació lliure rep un racista irredent, un dictador, un xeic homófobo, un sàtrapa misògin, un sobirà o president d'una confederació de màfies al peu d'una escalera i li rendeix honors de cap d'estat. Són una mica més perillosos cada dia que se cedeix un centímetre en la batalla per combatre el fals discurs de l'equidistància a la veritat entre els qui sabem que no hi ha més raça que la humana i els qui atribueixen a la seua condició religiosa o al color de la seua pell valors, capacitats i privilegis que només poden sostenir-se a costa del sofriment aliè.

Ningú no npodrà atropellar-nos el dia en què deixem els seus motors sense combustible. Estem convocats a aqueixa lluita, probablement infinita però ineludible, que situe en les bogues de les nostres alberedes, places, parcs, rambles o malecons una barrera d'obstacles insalvables que cap altre pilot homicida puga tornar a depassar. Un sòlid i invisible mur construït amb la veritat que els fanàtics neguen, la ciència a la qual assetgenLa Rambla de Charlottesville i la raó amb la qual es construeixen les millors armes de les dones i homes lliures.