Plorar per damunt de les nostres possibilitats

I és que té raó Montoro quan afirma que els valencians som molt plorons i que així no es va enlloc. El plor, especialment si s'executa sense mesura, és un soroll irritant que arrossega el nostre interlocutor a l'atipament molt abans que a la comprensió. No pot esperar Ximo Puig que algú tan ocupat com Rajoy trobe el temps i la paciència necessaris per a desxifrar, entre enrrabiada i loricó del molt honorable, les raons de tanta pena.

Quan el PP es lamenta del perment sanglot llevantí no ho fa des del menyspreu ni la desconsideració a aquest poble al quual ha estimat tant. Montoro sap, com només ho sap un ministre, que un raona i s'expressa amb major nitidesa i consistència des del parlar serè i pausat de qui sap suplicar amb elegància. O per ventura creuen vostès que ell ha arribat on és per la seua cara bonica? Doncs això.

A Madrid ja ens tenen presa la mesura. Saben que els valencians som desmesurats per naturalesa. Ací engreixem la foguera d'un fuster fins a convertir-la en una falla milionària destinada a cremar davant el plor desconsolat de la fallera major Mónica Oltra i la seua cort d’honor. I clar, ací és on ix aqueix Montoro, tot raciocini i ciència, i pensa: “però a veure, ànima de cànter, què fas plorant si ets tu la que li has pegat foc al monument?” Ací, en el llevant espanyol que tan bé coneix l'il·lustre Cristóbal, quan un polític es posa a robar ho fa en gran. I si després cal votar-los, tampoc els valencians ens tingut miraments… per la majoria més absoluta i aclaparadora de la història. Ja després, si hem de plorar, doncs ja plorem.

El Govern del Botànic hauria d'aprendre de l'habilitat amb què Isabel Bonig sembla haver agafat el punt a Mariano en allò que fa referència a sanglotar. En un sol dia de “perfa, perfa, perfa” ha fet més per l'economia valenciana que Puig després de dos anys de legislatura i tres caixes de Kleenex. Només per portar-se bé, el tito Mariano que ha estat de visita per a veure els seus amics valencians i reparar unes gotelleres en el registre de Santa Pola, li ha concedit a Isabel 2.000 milions per al corredor mediterrani i de propina un menjar gratis en Moncloa per a Puig i dos instagramers que seran triats o triades per sorteig aquest dilluns a l'hora de l'esbarjo en el Palau.

Montoro no és l'enemic. Montoro és el conseller amable que ens fa reflexionar i entendre que els valencians avui no podem plorar de la mateixa manera com ahir viviem: per damunt de les nostres possibilitats.