eldiario.es

Menú

De la porga política a les mentides d'Alberto Fabra

- PUBLICIDAD -

El dia 29 de novembre farà un any des que el Consell de la Generalitat Valenciana va decidir tancar les emissions de Radiotelevisió Valenciana. El president, Alberto Fabra, havia sentenciat de mort l’ens públic el mateix dia que el Tribunal Superior de Justícia va declarar nul l’Ero que havia significat el despatxament injust de més de mil companys, molts dels quals havien guanyat una plaça per oposició.

Els que vam viure aquella nit del 29 al Centre de producció de Burjassot mai no oblidarem l’impacte que va significar per a nosaltres el fos a negre amb el qual el Consell d’Alberto Fabra va excutar la mort d’un servei públic, que considere essencial, alhora que extingia més de 1.600 llocs de treball. Les mostres de solidaritat amb la plantilla de professionals de Rtvv van estar seguides per crítiques a la nostra falta de combativitat davant la manipulació informativa, la corrupció, el nepotisme, la desfeta econòmica i, en definitiva, tots els excessos amb els quals el Partit Popular havia situat l’ens públic en el més profund desprestigi social. Els treballadors, es va dir i encara es diu, van ser còmplices de tot allò i, per tant, Canal 9 i Ràdio Nou estaven ben tancades i els profesionals adequadament despatxats.

Els qui no col·laboraren

És cert sense que la degradació de Rtvv no hauria sigut possible sense la col·laboració interessada i devota de molts “companys”, alguns dels quals, per cert, monopolitzaren gran part del temps d’emissió del darrer programa de Canal 9 transformats en els principals opositors a un règim que havien contribuït a consolidar. Tot això és veritat. Però, de la mateixa forma, crec que no s’ha destacat amb la mateixa contundència els treballadors que mai no col·laboraren amb el règim. Professionals que van ser arraconats durant anys, destinats a tasques secundàries lluny de la informació “sensible” quan no comdemnats a calfar un seient sense pràcticament cap ocupació. Tampoc no he llegit ni escoltat massa vegades un fet que considere fonamental per a explicar les raons del tancament d’Rtvv. L’Ero, dissenyat per la Generalitat i executat per la direcció assessorada pel despatx d’advocats Garrigues, estava dirigit a despatxar precisament aquests professionals molestos i a mantindre’n molts que van ser contractats a dit sense haver aportat cap altre mèrit que l’afinitat ideológica, la familiaritat amb algun cap del Partit Popular o la disposició a fer tot allò que els manaren fer. Sóc conscient que tota generalització implica alguna injustícia. No es pot parlar exactament de dos bàndols: els “bons” treballadors i els “roïns”. Tampoc això significa que tots els “bons” reberen la carta de comiat mentre que tots els “roïns” conservaren el seu lloc de treball. M’expresse en termes generals per a explicar quina era la filosofia del primer Ero i la reacció d’Alberto Fabra en comprendre les conseqüències de la nul.litat declarada pel TSJCV.

Les mentides del President

Alberto Fabra va mentir quan es va presentar davant els mitjans de comunicació per a explicar per què havia decidit tancar la ràdio i la tele autonòmiques. El president va afirmar que la sentència l’obligava a mantindre una plantilla de més de 1.600 treballadors, una situació inviable ja que l’obligaria a tancar escoles i hospitals. El tribunal, efectivament, obligava la Generalitat a readmetre tots els treballadors però no impedia una reducció de plantilla, això sí, respectant la legaligat vigent. Entre les causes de nul.litat recollides en la sentencia, hi destaca que l’ERO atentava contra el principi d’igualtat, reconegut en el títol primer de la Constitució, la mateixa Constitució que el PP diu defensar amb fermesa. En segon lloc, va ser un ERO imposat i d’aquesta forma es reconeix en assenyalar com una altra causa denul.litat la falta de voluntat negociadora dels representants de l’empresa teledirigits des del Palau de la Generalitat. En unes altres paraules, Fabra va tancar la tele i la ràdio perquè no podia tolerar que els treballadors hagueren defensat i guanyat els seus drets. A més, el nou redimensionament de l’empresa hauria de ser fruit d’un pacte amb els representats dels treballadors i la selecció de personal segons criteris objectius com ara l’accés per oposició o l’antiguitat. L’únic escenari viable que el President contemplava era que els treballadors esn conformaren amb un ERO que atemptava contra els drets fonamentals dels ciutadants. Alberto Fabra ho va expresar de manera críptica quan va dir que “algunos no entendieron el mensaje” i, recentment, el diputat del PP, Rafael Maluenda, ho ha reconegut ben a les clares amb el següent  twit: “Si el ERE no hubiese sido recurrido por algún sindicato, RTVV no hubiese dejado de emitir y funcionaría con 600 trabajadores”. Així de claret s’explica l’autèntica raó del tancament. Gràcies, senyor Maluenda.

Un nou escenari

Quan falten sis mesos per a les eleccions i les enquestes pronostiquen que el PP perdrà el govern de la Generalitat, Alberto Fabra ens ha sorprés en posicionar-se a favor d’una nova Rtvv “cuando las circunstancias lo permitan”. Però el President ni perdona ni oblida. La nova tele d’Alberto Fabra “partirá de cero con otro personal”. Estic convencut que hi haurà una nova Rtvv pública a partir de les eleccions de maig però que no vindrà de la mà del Partit Popular sinò dels grups que formaran una nova majoria en la cambra autonòmica. Confie que la nova Rtvv serà plural, transparent i en valencià. I també confie que es respectaran els drets dels treballadors maltractats pel govern d’Alberto Fabra, i de forma especial, aquells que guanyaren una plaça per oposició i molts dels quals mai no col·laboraren en la desfeta de l’ens públic. El nou govern de la Generalitat hauria de detindre la liquidació d’Rtvv, derogar la llei de tancament i negociar amb els representants dels treballadors la millor solució per a dotar la societat d’uns mitjans públics i sostenibles. Qualsevol altra solució significarà la victòria de la porga política iniciada pel Partit Popular. Alberto Fabra no podria evitar somriure des del seu escó en les files de l’oposició.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha