Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

L'Acadèmia comença a volar sola

Ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Adolf Beltran

El ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la institució normativa del valencià, inclou aquest divendres un acte molt esperat. Es tracta d’un sorteig per insaculació que decidirà quins acadèmics han d’abandonar el càrrec per a renovar un terç de la seua composició. Com que l’organisme té teòricament 21 acadèmics, són set les places que cal renovar, però només s’extrauran quatre boles perquè en el ple hi ha actualment tres vacants, la més recent de Marisol Gonzàlez, que va dimitir fa uns dies precisament perquè s’havia marcat aquest moment per a deixar el seu lloc.

A partir d’aquest moment, seran els membres de l’Acadèmia els que decidiran les noves incorporacions, i abandonaran així el que Verònica Cantó, secretària de la institució i acadèmica, descriu com “la tutela de les Corts Valencianes”. La llei de creació de l’AVL preveu que, en passar quinze anys d’haver-se constituït, els seus membres deixen de ser elegits per les Corts, una votació en la qual s’exigia una majoria de dos terços, és a dir, que s’obligava al consens entre els grups polítics. Com que aquest termini es complirà el pròxim mes de juny, tal com preveu la norma, sis mesos abans s’ha de procedir al sorteig per a la primera renovació del ple que hauran de decidir els mateixos acadèmics.

El més important és que, a partir d’aquest procés, l’Acadèmia no tindrà cap tipus d’intervenció política. Fruit d’un pacte que va costar molts esforços entre el PP i els socialistes per a traure de l’agenda política les qüestions relacionades amb la llengua dels valencians, la institució ha tingut algunes topades amb els governs del PP al llarg de la seua existència. La més recent es produí la legislatura passada quan l’AVL va incloure en el seu diccionari normatiu una definició del valencià que reconeix que es tracta de la mateixa llengua que es parla en territoris de l’antiga Corona d’Aragó, com Balears o Catalunya, on rep el nom de català.

El Consell que presidia Alberto Fabra va tractar sense èxit d’evitar que l’Acadèmia arribara al punt de no-retorn que la farà autònoma dels nomenaments decidits per les Corts. Amb l’excusa de reduir el nombre de membres, mitjançant un projecte de llei, va plantejar tornar el comptador a zero, elegir de nou tots els acadèmics i iniciar ex novo el seu funcionament. El projecte no va prosperar perquè l’oposició no li va donar suport. Tot i que el PP tenia majoria absoluta en la Cambra autonòmica, el fet que l’Acadèmia siga reconeguda, des de la reforma de l’Estatut d’Autonomia del 2006, com una de les institucions de la Generalitat, la blinda contra qualsevol intent unilateral de modificació.

Els acadèmics que el sorteig obligue a cessar no podran ser reelegits i només podrien tornar a la institució passats cinc anys, en un nou procés de renovació d’un altre terç dels membres. De tota manera, al si de la institució hi ha voluntat de construir un consens sobre les noves incorporacions, que hauran d’atendre, segons fons de l’Acadèmia, “mèrits personals” i no criteris de representació política. El cessament dels quatre acadèmics que indique el sorteig es produirà el 15 de desembre i els set nous membres de la institució s’incorporaran el 16 de juny de l’any que ve.

Etiquetas
stats