eldiario.es

Menú

Rivera i Punset, dues maneres d’entendre Ciutadans

La formació taronja es troba en una crisi severa a la Comunitat Valenciana i el dirigent nacional es decanta pel ban més pròxim al PP

Rivera nega divisió interna i repta “qualsevol militant” a presentar-se com a alternativa “si considera que pot fer-ho millor”

Des de la marxa de Carolina Punset al Parlament Europeu, la formació ha agreujat els seus desacords en temes com els senyals d’identitat o la designació de càrrecs

- PUBLICIDAD -
Carolina Punset, candidata de Ciudadanos a la Generalitat, con Albert Rivera.

Carolina Punset, amb Albert Rivera.

La distància entre les dues sensibilitats de Ciutadans va creixent a mesura que s’acosta el Congrés per a elegir a la nova direcció. La formació taronja celebra al febrer el conclave en què la militància escollirà qui serà el nou equip que la lidere –o si repetirà el mateix– i establirà el full de ruta amb vista als pròxims anys. De moment, l’única proposta formal és la d’Albert Rivera, però qui semblava el líder indiscutible de Ciutadans pareix que ha trobat una pedra en la sabata. Una pedra d’origen valencià.

A la Comunitat Valenciana, Ciutadans va sorgir d’una mescla d’exmembres d’UPiD i de dirigents del PP d’Alacant, pertanyents a la branca ‘ripollista’ del partit, formada per afins a José Joaquín Ripoll, al mateix temps afí a Eduardo Zaplana. El més sonat d’aquest sector és Emigdio Tormo, que va ser suspés de militància durant 3 anys abans de passar a Ciutadans. Diferents corrents que s’unien sota la figura de Carolina Punset, que va ser portaveu de la formació durant els primers anys i que a més li aportava un toc ‘verd’ en línia amb els corrents ecologistes europeus. Les idees de Punset grinyolaven una mica amb les de la direcció de Barcelona, però en les Corts sí que funcionaven, pactant algunes iniciatives amb el PSOE i Podem.

No obstant això, després de l’entrada en les institucions en la primavera del 2015, els diferents corrents van tardar poc a començar a xocar. El sector més pròxim a la dreta, liderat per Fernando Giner, es va quedar en el grup municipal de l’Ajuntament de València, mentre en les Corts Carolina Punset va assumir el càrrec de portaveu, acompanyada d’Alexis Marí que més tard passaria a ocupar el seu seient. En la Diputació d’Alacant, amb un sol diputat que va pactar amb el PP, romanien els ‘ripollistes’ en les institucions provincials. Més tard, a l’estiu d’enguany, el diputat Fernando Sepulcre abandonaria la formació, però es quedaria en el seu seient, va esdevenir el primer trànsfuga en la Diputació i va deixar C’s sense representació.

Aquest mateix any, al voltant del mes de febrer i després d’uns quants mesos de rumors, Carolina Punset deixava el càrrec de portaveu del grup tant en les Corts com en el partit i se n’anava a Brussel·les com a eurodiputada. S’obria llavors el debat de successió entre Alexis Marí i Emigdio Tormo, ambdós portaveus adjunts, un de cada corrent. La decisió final va ser una partició quasi salomònica: el sector que seguia Punset es quedaria amb el càrrec de portaveu en les Corts, però el control orgànic l’assumiria Giner, per ordre de Barcelona. Tanmateix, a Marí no se li va deixar llibertat total en el parlament autonòmic, ja que Juan Córdoba, ex del PP, va ascendir a coordinador del grup de 13 diputats, en què es reflecteix la pluralitat de la formació.

Després d’aquesta remodelació en l’autonomia, la formació va continuar l’activitat amb normalitat i amb una certa calma entre les dues faccions. Almenys, fins a l’octubre passat, quan va tornar la revolada. El Nou d’Octubre, mentre Giner portava la senyera, Punset escrivia un parell de piulades en què restava pes al simbolisme de les banderes i defensava un altre concepte de pàtria. Que Punset es referira a la bandera com un “tros de tela” va enfadar la formació, que va emetre un comunicat en què lloava la senyera i les festes valencianes. Precisament la qüestió dels senyals d’identitat ha estat una de les que ha enfrontat més la formació.

Açò va semblar ser la gota que va fer vessar el got, ja que cinc dies després Punset va abandonar l’executiva amb un escrit en què, al marge de les diferències amb Rivera, explicava que “tret d’excepcions honroses –a la Comunitat Valenciana– la direcció del partit no ha sabut afavorir unes estructures orgàniques propícies per a fomentar valors com la desarticulació de qualsevol tipus de nacionalisme, incloent-hi el regionalisme no independentista”. I ací va tornar a entrar Barcelona. La direcció nacional va respondre que eren conscients que a la Comunitat Valenciana Punset “ha defensat postures que han xocat amb el sentiment majoritari dels afiliats de Ciutadans pel que fa a la utilització dels símbols constitucionals i les llengües cooficials”.

Després de l’eixida de Punset, va començar a alimentar-se així una altra mena de rumor: si l’eurodiputada planteja presentar un projecte alternatiu al de Rivera. Fins ara, la eurodiputada no ha confirmat que es presentarà a les primàries, però ha deixat la porta oberta. “Estaré allí on hi haja reformes”, ha dit. "En la nostra ment hi ha la possibilitat de millora, dic nostra perquè forme part d’un equip”, va afegir. El que sí que ha deixat clar és que hi ha un corrent en Ciutadans que vol una formació més progressista, transparent i democràtica, allunyada de l’enginyeria de partit.

Al líder de la formació no degué assentar-li bé que es discutira el seu comandament, ja que durant la seua gira per València aquesta setmana ha deixat al marge el sector pròxim a Punset. L’arribada de Rivera sembla que ha agreujat més la situació en compte de calmar-la. “Ara ja sé que véns, president”, escrivia per Twitter Alexis Marí davant de l’anunci dels actes, als quals no ha assistit, malgrat que és el portaveu parlamentari.

Per la seua banda, el líder nacional de Ciutadans nega qualsevol mena de divisions internes, d’ànimes, corrents o qualsevol sinònim de discrepàncies en la formació. “Ciutadans només té una ànima i es decidirà en el Congrés”, va sentenciar Rivera divendres a València. A més, va reptar que “si algú pensa que pot fer-ho millor que l’executiva, que s’hi presente. Cal mullar-se en política, no hi ha excuses”

L’equip de Rivera ha presentat ja la seua ponència per al conclave ciutadà, en què defensa entrar en els governs autonòmics el 2019, eliminar el concepte “socialdemocràcia” del seu ideari i consolidar-se en el centre. Un gir a la dreta de la formació que, a més, augmenta –en la proposta– la disciplina de partit. Una de les causes per a expulsar un afiliat seria “la manifestació pública de discrepància greu amb la ideologia, els principis o els fins del partit, feta durant actes de propaganda, reunions públiques o a través de qualsevol mitjà de comunicació que garantisca la publicitat del fet”.

Fa un mes, en una entrevista, Punset va criticar que a C’s “s’han incorporat les despulles que representen els corrents més rancis”, sense dir noms. Una frase semblant va utilitzar Alexis Marí, síndic en les Corts, arran de la baralla interna pel candidat al Consell Jurídic Consultiu: “Amb Martínez –candidat de Podem– em pot passar com amb gent d’altres fundacions com FAES, que no m’agraden, o com amb els rebutjos del ripollisme més ranci”. Si s’aprovara la proposta de l’equip de Rivera, una eclaració com aquesta seria motiu d’expulsió i l’actual dirigent eliminaria el seu sector crític.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha