Anticorrupció cita Olivas i Fernando Roig per l’estafa de la Fórmula 1
Banquers, empresaris, alts càrrecs de la Generalitat i assessors del PP en les institucions valencianes declararan en el jutjat per les preteses irregularitats en l’organització de la Fórmula 1 a València, assumpte en què està imputat Francisco Camps, expresident de la Generalitat. La justícia investiga pretesos delictes de prevaricació administrativa i malversació de cabals públics en l’assumpte.
Entre d’altres, la Fiscalia Anticorrupció ha demanat la compareixença, en qualitat de testimonis, de José Luis Olivas, expresident de Bancaixa. Fernando Roig, propietari del Vila-real CF i altres empreses, o Adrián Campos i altres empresaris vinculats al món del motor. Bancaixa i Roig eren part capital en Valmor, la societat, creada ad hoc, a la qual la Generalitat va cedir l’organització del gran premi de Fórmula 1.
Anticorrupció també vol escoltar diversos alts càrrecs de l’etapa del PP. Entre ells, Eusebio Monzó (exsecretari autonòmic d’Hisenda i exdirector de la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana); Luis Lobón (exsecretari autonòmic de Turisme i Projectes Temàtics); Belén Reyero Aldama (Projectes Temàtics); Pablo Landecho (excap de gabinet de Camps); Nicolás Figueras (exdirector de Societat Projectes Temàtics).
En el cas, a més de Camps, està imputada l’exconsellera de Turisme, Cultura i Esport, Lola Johnson, i l’expilot Jorge Martínez “Aspar”, soci de Valmor, l’empresa ungida per l’Administració valenciana per a rendibilitzar el circ de les quatre rodes. La Fórmula 1, no obstant això, lluny de ser el mannà promès, va suposar un menyscapte de 300 milions d’euros per a una Administració amb problemes econòmics seriosos. No sols això: en una operació qualificada d’“insòlita” i “estafa” en tertúlies empresarials, la Generalitat va comprar per 99 cèntims (i els 34 milions de deute que arrossegava) Valmor, una empresa que va endossar així les seues pèrdues per la Fórmula 1. En cas d’haver obtingut beneficis, se’ls hauria quedat. Almenys, jurídicament podria haver-ho fet.
Valmor estava participada per Bancaixa, després Bankia, Fernando Roig, i una societat propietat d’Aspar i Vicente Cotino, nebot de l’expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino. L’empresa va ser deficitària des del primer moment. En contra del que s’havia pactat, ni tan sols va pagar el cànon a l’organització pel segon gran premi, liquidat finalment per una empresa de la Generalitat.
El pacte implícit entre Valmor i Camps era clar, segons va denunciar al seu dia l’oposició. En cas de pèrdues, el Govern valencià n’eixiria al rescat. En compte de deixar caure Valmor, li va pagar 34 milions –l’assumpció dels seus deutes– i va exonerar per escrit els seus administradors de qualsevol responsabilitat judicial per la seua gestió. L’oposició assegura que aquesta compra pot suposar delictes de prevaricació, malversació de cabals públics o societari.
El Govern valencià creu que es va optar pel mal menor: es rescatava Valmor o no es duia a terme la prova i, com a penalització, es pagaven 71 milions de dòlars (54 milions d’euros al canvi actual) al patró de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone. L’oposició sosté que la Generalitat podria haver organitzat la prova sense el concurs de Valmor, i la Fiscalia sembla que dona suport a aquesta versió o, almenys, ha obert una investigació penal per a aclarir-ho.
