eldiario.es

Menú

Auster, plural, pròxim i amb conflicte laboral: Així serà el nou Canal 9

El parlament valencià n’aprovarà el juliol el llançament

Les emissions podrien reprendre’s, amb una estructura provisional, en tornar de l’estiu

El Govern valencià (PSPV-PSOE i Compromís) i el seu suport parlamentari, Podem, només discrepen en el tractament laboral als antics treballadors del canal

- PUBLICIDAD -
El candidato socialista a la presidencia de la Generalitat, Ximo Puig, con los extrabajadores de RTVV.

El candidat socialista a la presidència de la Generalitat, Ximo Puig, amb els extreballadors de RTVV durant una de les seues protestes després del tancament.

El Govern valencià (PSPV-PSOE i Compromís) i el seu suport parlamentari, Podem, només discrepen en el tractament laboral als antics treballadors del canal

32 mesos després del tancament, manu militari, decretat pel PP, el nou Canal 9 s’aproxima a la reactivació. Tot el que cal saber sobre la imminent ràdio televisió pública valenciana.

Quan emetrà?

No hi ha data. Dependrà de diversos factors, però tècnicament es podria posar en funcionament de manera imminent i la Generalitat té contingut antic –el del vell ens– i nou –-en procés d’adquisició– per a completar la graella. La voluntat del legislador –les Corts Valencianes– és recuperar la televisió com més prompte millor amb un model provisional. Hi ha voluntat que siga en tornar de l’estiu. Com més prompte millor.

Parlamentàriament, els terminis estan clars. Els diputats han treballat a estall per sortejar l’inhàbil mes d’agost espanyol. La llei que permetrà la reobertura s’aprovarà el 14 de juliol i la direcció, el Consell Rector, s’elegirà el 27. Aquest organisme elegirà després el director general, l’encarregat de perfilar, dins de les directrius marcades pel parlament valencià, el model de radiotelevisió pública.

Quants canals tindrà?

La llei que s’aprovarà el 14 de juliol preveu la creació de dos canals de televisió. L’un convencional –per a informar, formar i entretenir– i l’altre, especialitzat en informació o en la cobertura d’esdeveniments especials, incloses retransmissions esportives. Aquest podria col·laborar amb les televisions locals o comarcals. El tercer canal –dedicat al públic infantil– emetrà en principi per Internet, on ja es concentra el consum del gros d’aquest públic. El desplegament, no obstant això, es farà a poc a poc, per raons operatives i pressupostàries. En una segona fase, l’emissió podria doblar-se per televisió, ja que es vol demanar una tercera freqüència –-múltiplex, en l’argot– al Govern central. La llei també proposa la creació de dues emissores de ràdio, una de les quals per a la música i cultura en valencià.

Com en serà la programació?

Més enllà dels llocs comuns –“garantir la informació objectiva, veraç, accessible”, “promoure la participació plural i democràtica”, “garantir la igualtat efectiva entre homes i dones– la graella serà definida en un contracte programa aprovat per les Corts Valencianes, que marcarà “les línies estratègiques que ha de seguir el servei públic”. Canal 9, després dels primers acomiadaments massius, va funcionar així en l’última televisió gestionada pel PP.

Hi ha consens que la informació ha de ser de proximitat –un espill de la realitat de la Comunitat Valenciana– i en valencià, que serà la “llengua vehicular dels mitjans públics que depenguen de la Comunitat Valenciana”. Gràcies a la tecnologia dual de quasi tots els aparells hi haurà accés a la versió original –a demanda de l’usuari– i no es descarten programes en “versió original”. Estan descartades excentricitats d’alt cost, com algunes de l’etapa del PP. Per exemple, la retransmissió de la Fórmula 1 –simultàniament amb emissores estatals–- i amb locutors –molt ben pagat–- que parlaven en castellà.

Los programas serán evaluados este verano

Ximo Clemente, director general de Comunicació, i José María Vidal, secretari autonòmic de Comunicació, amb algunes de les 800 propostes de continguts presentades per al nou Canal 9.

El contracte programa ha de ser aprovat per tres cinquenes parts del parlament autonòmic, detall no fútil: el Govern valencià –PSPV-PSOE i Compromís–- i el seu suport parlamentari –Podem– necessiten del suport del PP, o com a mínim el de Ciutadans, per a tirar-ho avant. La llei, si s’aprova, blinda la graella de les majories governamentals, ja que requereix majories reforçades. A priori, la conversió de la televisió en una maquinària propagandística del govern de torn serà complicada.

Quant costarà i quants treballadors tindrà?

El pressupost i la plantilla són responsabilitat del futur director general, que treballarà amb les restriccions econòmiques que té una administració gairebé en fallida com la valenciana, que viu de l’assistència financera, ofegada pel seu infrafinançament, de l’Estat. Un informe de l’IVIE el situa en 50 milions, en la mitjana de les televisions autonòmiques més barates. Un altre, de professors d’universitat, proposava dedicar 140 milions del pressupost públic a l’ens. Tots els partits donen per descomptat que la xifra final serà més pròxima a la primera que a la segona.

El pressupost marcarà les dimensions de la plantilla, una de les qüestions més espinoses de tot el procés. Una part dels treballadors de RTVV reclamen des del novembre del 2013 la reobertura de la televisió i la recuperació dels seus llocs de treball. En el procés, han protagonitzat polèmiques sonores amb el PSPV-PSOE i Compromís, ja que consideren que els partits en el Consell han incomplit les seues promeses electorals i els han deixat, contra el que seria ètic i legal, en l’estacada. Ara mateix, Intersindical, un dels sindicats de l’antic Canal 9, acusa el Govern valencià d’“improvisació, hipocresia i incompetència”. PSPV i Compromís s’han posat al costat del Consell Jurídic Consultiu, un organisme consultiu de la Generalitat, i en contra de Podem, el seu soci parlamentari, a l’hora de rebaixar els “privilegis” dels extreballadors de la televisió en l’accés al nou ens. Aquest és un dels pocs punts de fricció entre PSOE i Compromís, d’una banda, i Podem.

Segons una iniciativa via esmena a la llei dels tres partits del Pacte del Botànic, els extreballadors tindran preferència per a accedir via una borsa de treball a la televisió provisional, que es podria obrir de manera imminent. Per a la definitiva, Podem volia exonerar els acomiadats amb oposició aprovada de les proves de selecció, però no ha convençut PSPV i Compromís. Sí que ha acordat amb ells que l’antiguitat compute com a mèrit.

Els treballadors no estan contents, ni pel tractament rebut –es queixen que Ximo Puig no ha rebut el comité d’empresa– ni pels senyals –-no hi ha xifres oficials–- sobre el nombre de contractacions. Fonts oficials parlen d’uns 400 treballadors. RTVV va arribar a tenir-ne uns 1.700, i després del primer ERO, anul·lat pels tribunals, uns 700.

La política laboral, més enllà de les aspiracions dels extreballadors, està lligada a l’embull judicial de la televisió. Un sindicat, CGT, va denunciar l’ERO d’extinció davant de l’Audiència Nacional. Molts creuen –per exemple, Ciutadans–, que la reobertura de Canal 9 sense sentència podria posar amb safata al jutge l’anul·lació dels 1.700 acomiadaments, amb el cost monstruós –entre 150 i 200 milions, segons el partit d’Albert Rivera– que implicaria això per a l’Administració com a pagament de salaris endarrerits i altres conceptes.

Qui mana o com es blinda la tele d’ingerències polítiques?

La llei que s’ha de discutir preveu un sistema enrevessat d’òrgans i comités que evite manipulacions grotesques com la que les Corts Valencianes han denunciat amb l’accident del metro a València. La instància clau és el Consell Rector, “màxim òrgan de govern i administració de la corporació”. Els seus 10 components seran elegits pel parlament, el Consell de la Ciutadania, el Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana –òrgans de nova creació– o els mateixos treballadors. El president serà escollit en concurs públic i serà el responsable, amb el seu equip, de marcar les línies generals de l’organització i garantir la supervisió de la gestió econòmica de l’ens.

El Consell Rector serà assessorat sobre la programació pel Consell de la Ciutadania. Un Consell d’Informatius, també per crear, vetlarà per la “independència, l’objectivitat i la veracitat de les notícies”. Ambdues coses –programes i informatius–- seran competència directa, encara que no exclusiva, del conseller delegat o màxim responsable executiu de la corporació: el director general. Serà escollit en concurs públic pel Consell Rector i ha de ser avalat per tres cinquenes parts –una altra majoria reforçada–- de les Corts Valencianes. Proposarà el contracte programa, la guia d’actuació que marcarà la forma –i el cost– de la nova RTVV.

Si es jutja pel projecte de llei, l’ens parit per les Corts Valencianes no tindrà res a veure, en principi, amb l’anterior, un monstre que es va tancar abruptament sense responsabilitats polítiques després d’haver soterrat 1.200 milions d’euros i haver acomiadat 1.700 treballadors. El temps ho dirà.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha