eldiario.es

Menú

ENTREVISTA Joan Baldoví

“No s’ha de tenir por de reformar la Constitució”

El cap de llista de la coalició ‘Compromís-Podemos. És el Moment’ defensa que els valencians no poden ser “el pobre que paga les rondes”

- PUBLICIDAD -
Joan Baldoví, cabeza de cartel de la candidatura 'Compromís-Podemos. És el Moment'

Joan Baldoví, cap de cartell de la candidatura 'Compromís-Podemos. És el Moment'

Joan Baldoví (Sueca, 1958) és el cap de cartell de la coalició ‘Compromís-Podemos. És el Moment’ per València. Se sotmet a l’entrevista després d’un acte sobre els eixos principals del programa. I ho fa escortat per un membre de Podem i un altre d’Iniciativa, el soci més menut de Compromís –ell pertany al Bloc, que juntament amb Iniciativa i Els Verds integren Compromís–, símptoma de com han transcorregut les negociacions per a forjar el pacte. Reivindica que és una candidatura valenciana, un missatge als crítics del Bloc cap a l’acord amb Podem. I el seu missatge mostra aqueixa combinació entre valencianisme i defensa dels drets socials.

-Repeteix com a candidat al Congrés, però aquesta vegada en unió amb Podem. Està content amb l’acord assolit?

Sí, perquè va en la línia del que hem defensat sempre des de Compromís. Som una suma de sensibilitats diferents. I el que fem ara és sumar-hi un partit d’àmbit estatal, però amb un programa clarament valencià i amb un objectiu: aconseguir un grup valencià propi en el Congrés. Aqueix grup, d’una banda, haurà de contribuir a canviar el Govern de l’Estat i, de l’altra, haurà de contribuir a canviar coses materials, com el model de nou finançament, i a aconseguir coses immaterials, com ara recuperar l’autoestima i la visibilitat dels valencians.

-L’acord es va firmar a última hora, quasi al mateix temps que se sabien els resultats de la consulta a la militància del Bloc, a què pertany. No es trasllada una imatge que el referèndum era una formalitat? De fet, s’han fet tres consultes.

El procés no ha estat el més recomanable. Però, amb tot, sempre s’ha votat. Sempre, sempre, sempre s’ha votat, insistisc. En el Bloc hem fet les nostres pròpies primàries i per això sóc jo el candidat. Que el procés no ha estat òptim, és innegable, i no admetre-ho seria estúpid. Hi ha moments en què un ha d’arriscar. Per això, molta gent del Bloc i Compromís, igual que vam sumar per fer Compromís –i hui ocupem llocs de gran responsabilitat–, creiem que ara era el moment de ser decisius a Madrid.

-També es va impulsar una mena de marea valenciana, que aglutinara totes les forces a l’esquerra del PSPV-PSOE. Per què a Galícia sí i a la Comunitat Valenciana no?

Això ho hauries de preguntar-ho als que no han volgut estar-hi.

Hi hagué voluntat perquè hi entrara Esquerra Unida?

Personalment, considere que he fet molts grans esforços perquè Esquerra Unida estiguera en aquesta coalició. Esforç de generositat de cedir-los un lloc d’eixida, d’assegurar-los un lloc d’eixida, i una presència en igualtat de condicions que la resta dels actors de la coalició d’acord amb el seu pes. Esquerra Unida-Unitat Popular va decidir que tenia uns altres interessos. Pot ser que el procés l’iniciàrem massa tard. Qui sap si amb una mica més de temps probablement hauria eixit d’una altra manera. Haguérem tingut més temps d’explicar-nos i de parlar. Lamentablement, es va fer tot massa de pressa. Però, insistisc, l’oferta que vam fer va ser digna i generosa.

Joan Baldoví, después de la entrevista

Joan Baldoví, després de l'entrevista

-Les formes de l’acord van derivar en diverses dimissions en l’executiva. Eren divergències o estratègies orgàniques?

Estic convençut que són divergències. Recorde que quan vam fer el primer Compromís hi havia molta gent dins del Bloc contrària a fer la coalició. I hui ningú dubta que Compromís ha estat un instrument molt útil perquè el valencianisme arribara les institucions. Hi ha hagut reticències legítimes. És el moment de construir aqueix grup valencià en el Congrés, i després, si no passa res, tindrem tres anys i un poc més per a decidir les divergències en el si del Bloc i en Compromís.

-Des de Podem, s’afirma que la seua candidatura superarà el PSOE i pot ser fins i tot primera força. Quin resultat seria satisfactori?

Cal ser prudents. Cada enquesta és diferent i jo, per exemple, seguisc molt les que feu en eldiario.es a través de Celeste-Tel. Un bon resultat seria traure representació en els tres territoris i sobrepassar la barrera del 15%, que és el que ens donaria la possibilitat de fer un grup valencià propi. Per damunt d’ací, seria un resultat excel·lent. És a dir, satisfactori seria traure 5-6 diputats i amb els tres territoris per damunt del 15%, de manera que ningú ens pose cap excusa per a poder formar un grup valencià en el Congrés. Per davall d’ací, no estaria dins de les nostres expectatives. Però aspirar, aspirem a ser primera força. Si fem la campanya amb la mateixa intel·ligència i el mateix entusiasme que les autonòmiques, podem aspirar a empatar o guanyar el PP, que segons les enquestes és el que se situa com a primera força.

-L’objectiu d’aquesta candidatura conjunta és obtenir un grup propi en el Congrés, que siga la veu valenciana a Madrid. Però el reglament de la cambra sembla molt rígid...

El reglament és un xiclet que s’ha allargat quan s’ha volgut i s’ha constret de la mateixa manera altres vegades. En aquesta legislatura, Amaiur amb 7 diputats no ha pogut tenir grup. En canvi, UPyD no arribava al 5% i va fitxar durant tres dies un diputat de Foro Asturias i ha tingut grup propi. O Coalició Canària, amb tres diputats i amb dos diputats de Toledo del PSOE en els temps de Zapatero, va aconseguir grup propi.

-Les intervencions sobre la reforma de l’Estatut van mostrar una cambra deserta. Tenir un grup propi en el Congrés faria més visible el problema valencià?

Del cel a la terra. Aquest diputat ha pogut fer un sola pregunta en quatre anys en els controls que es fan al president del Govern cada dimecres. I només tres a ministres. Estant en el grup mixt he pogut fer una pregunta per any i si tenim grup propi en cada sessió podrem preguntar. Tindrem una quota més àmplia d’iniciatives tant de proposicions no de llei com de llei. Podrem interpel·lar el ministre de Foment si ens castiga en els pressupostos. Tenir un grup propi suposarà també una presa de consciència del poble valencià, que estarà present en les decisions importants de l’Estat.

-Què diferencia el seu programa electoral dels altres contendents?

El nostre està fet i pensat per al País Valencià. De manera fonamental dins dels cinc eixos hi ha demanar un model nou de finançament. Parla, també, d’una Agència Tributària Valenciana, de voler legislar amb els nostres tributs. És una coalició que, quan calga prémer el botó, tindrà molt clara quina és la seua procedència. I això els altres partits no ho poden garantir.

-Després del seu pas pel Congrés, com veu la pròxima legislatura? Serà clau?

La pròxima serà apassionant. Aquesta ha estat avorrida. Ha estat com quan et graves un partit de futbol perquè no l’has pogut veure i un graciós te’n diu el resultat. No t’aprovaven esmenes, cap proposició, quasi no es podia consensuar. La pròxima, tanmateix, marcarà dues línies. La mort del bipartidisme, d’una banda, ja que el Parlament durant anys ja no serà només cosa de dos, sinó que hi haurà nous actors. I de l’altra banda, s’obriran nous debats. Hem arribat a un punt en què la Constitució espanyola està cansada, vella. Tres de cada quatre persones no l’han votada, fins i tot jo, que tinc una certa edat. Es va fer en un moment històric determinat i aquest ha canviat. No hem de tenir por d’una reforma de la Constitució. I en especial, quan afecta drets socials i no els interessos dels bancs, ni el deute. La pròxima reforma ha de posar els drets de les persones per damunt de tot i no darrere de l’article 135.

Quins altres debats s’hauran d’encetar?

També s’haurà de veure el nou encaix d’uns territoris determinats, com per exemple el de Catalunya. És evident que amb aquesta situació no es podrà continuar de manera indefinida. Haurà d’haver-hi un referèndum que determine l’encaix del territori. Però no sols caldrà parlar dels catalans. Com a valencià, vull un encaix millor per a aquest territori. De major vull ser com els bascos i els navarresos. No vull tenir més privilegis que ningú, però tampoc menys. No podem ser el pobre que, damunt, paga les rondes als altres. A més, s’hauran de tombar i derogar lleis com la d’educació o la llei mordassa, que impedeix la protesta.

-Parlem del futur de la coalició. Aquesta unió electoral amb Podem és temporal o el romanç és durador?

Podem ser complementaris a l’hora d’arribar a acords amb vista a Madrid, però també en resultats amb vista al País Valencià. Hi ha zones on Podem no té una implantació territorial important i Compromís sí, com per exemple en les comarques centrals i en les que estan més pròximes a la costa. I altres llocs on Podem té un pes important, com en les ciutats més grans del sud. Allí nosaltres tenim una implantació més modesta. Pense que podem ser complementaris a l’hora d’aconseguir un resultat electoral.

-Concrete. És partidari de repetir el matrimoni electoral en les autonòmiques del 2019?

Les eleccions autonòmiques seran una altra cosa. I podrem tornar a presentar-nos separadament, sent un partit d’estricta obediència valenciana, que jo vull que ho continue sent.

-Compromís ha de caminar cap a una federació?

A vegades un pensa que una persona és com tu creus que és i a l’hora de la veritat és com és. Dic això perquè molta gent pensa que Compromís hauria de ser un instrument únic, i jo ho pense així, però hi ha sensibilitats diverses. Cal conviure amb altres sensibilitats i donar els temps necessaris. Estaria bé anar cap a una federació de partits on tots poguérem preservar la nostra personalitat i on tots ens poguérem sentir còmodes. Després de les eleccions podrem debatre què volem ser de majors. És evident que si ens estalviàrem aquests processos amb tant de suspens viuríem més a gust.

 

 

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha