eldiario.es

Menú

Bankia ha retornat als seus clients 5.000 milions per l'eixida a Borsa, les preferents i les clàusules sòl

L'entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri preveu un calendari per a la fusió amb BMN que culminaria a la fi d'any

- PUBLICIDAD -
Goirigolzarri dice que la lógica financiera de la fusión Bankia-BMN "dependerá de las condiciones"

José Ignacio Goirigolzarri.

Bankia ha retornat 5.000 milions als seus clients per l'eixida a Borsa, les preferents i, ara, les clàusules sòl. Així ho ha revelat el seu president, José Ignacio Goirigolzarri, en el seu contacte amb els mitjans de comunicació previ a la celebració, aquest divendres, de la junta general d'accionistes a València, on l'entitat té la seua seu social.

La major part d'aqueixa xifra correspon a l'operació pública de subscripció (OPS) d'accions que Bankia va llançar el 2011 i per la qual Rodrigo Rato i altres antics responsables de l'entitat estan encausats. Goirigolzarri ha defensat l'estratègia de Bankia d'eludir els conflictes en els tribunals en els tres casos i ha rebatut les crítiques que des de la competència li atribueixen un joc suposadament avantatgista perquè disposa de capital públic. I ho ha fet posant xifres a l'estalvi aconseguit amb això. Segons el president de Bankia, l'entitat financera va estalviar 400 milions d'euros amb la devolució de diners als accionistes i estalviarà altres 100 milions amb la devolució automàtica d'allò cobrat per les clàusules sòl en hipoteques, que culminarà aquest mateix mes. "L'estalvi és la raó", ha emfatitzat.

Fusió amb BMN

D'altra banda, el president de Bankia ha indicat que el consell d'administració, que se celebrarà aquest divendres abans de la junta d'accionistes, prendrà raó de la intenció, ja feta pública pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), de fusionar Bankia amb el Banc Mare Nostrum (BMN), tots dos participats en més d'un 60% per l'organisme públic creat per als rescats bancaris que es van produir en afrontar la crisi de les caixes d'estalvis.

"Com, quan i a quin preu serà, ho ha de decidir el FROB", ha dit Goirigolzarri sobre l'operació, per a la qual ha anunciat que Bankia dedicarà "uns mesos" a realitzar les anàlisis que permeten concretar-la. El conseller delegat de Bankia, José Sevilla, de tota manera, ha esbossat un calendari de la fusió, en estimar dos mesos per a aqueixa fase preliminar, altres dos per a les preceptives autoritzacions que desembocarien en la convocatòria de les juntes de Bankia i BMN "al juliol o setembre", en les quals s'aprovaria l'operació. Els últims tràmits de la fusió es produirien a la fi d'any.

Goirigolzarri ha destacat l'escàs solapament entre les xarxes d'ambdues entitats, la qual cosa minimitzaria els ajustos de la fusió, però no ha volgut comprometre's en relació al nombre d'acomiadaments o al valor de l'operació. La província d'Alacant és una de les ques més solapament registraria, amb una suma total de poc més de 120 oficines, ha afegit el president de Bankia, i malgrat això seria solament la quarta xarxa en aqueixa zona.

La gestió professional i independent de Bankia ha sigut subratllada per Goirigolzarri, que ha insistit que l'entitat "seguisca sent independent". Després d'elogiar al president de BMN, Carlos Egea, envers el qual ha destacat el seu "afecte personal i admiració", tampoc ha volgut aventurar quin paper podria tenir en l'entitat resultant de la fusió.

Rescat o banca pública

Bankia va ser objecte d'"ajudes d'Estat", ha assumit Goirigolzafrri en referència al rescat de l'entitat, que va rondar els 23.000 milions d'euros. Però aqueixa participació de capital públic va implicar unes dures condicions dictades per la Comissió Europea que van incloure un pla de reestructuració que va obligar a tancar un terç de la xarxa, reduir quasi un 30% la plantilla, limitar el creixement del crèdit o renunciar al finançament de la promoció immobiliària (un sector en el qual ha deixat clar que Bankia entrarà quan puga amb prudència). Aqueix període, les últimes restriccions del qual acaben a la fi de 2017, va donar pas, segons el president de Bankia a una entitat que té l'Estat com a accionista però funciona "de forma professional i meritocràtica".

La privatització o desinversió pública en Bankia, segons Goirigolzarri, és un procés que han de decidir el FROB i el Govern. "No crec en la banca pública", ha reiterat el banquer, que ha afegit que no creu que siga aplicable el model d'entitat pública a un banc com el que presideix. Goirigolzarri defensa que Bankia fóra rescatada amb fons públics per a evitar un cost major, que ha xifrat en 60.000 milions d'euros si haguera caigut l'entitat i haguera sigut necessari afrontar les obligacions amb els dipositants. Al mateix temps, és contrari a l'ús que es propugna des d'alguns sectors d'una banca pública com a "instrument contracíclic" per a concedir crèdits en moments de crisi en el mercat. I veu normal que l'Estat desinvertisca en un termini determinat, encara que aix supose que perda diners.

Goirigolzarri ha recordat que, quan va arribar a la seua primera reunió amb el consell d'administració de Bankia, després de l'encàrrec del Govern de presidir l'entitat, "no coneixia ningú". Es referia al fet que allí estaven presents polítics i directius aliens al món bancari. Era el panorama resultant d'una gestió de les caixes d'estalvis molt polititzada.

"Un banc valencià"

"Bankia és un banc valencià", ha assegurat, en un altre moment, per a defensar la seua presència fa uns dies en un acte a favor del Corredor Mediterrani. Goirigolzarri ha recordat que en la seua condició de president d'una entitat la seu social de la qual està a València, -atès que Bancaixa va ser, al costat de Caja Madrid, una de les dues principals entitats a partir de les quals es va formar Bankia-, és membre de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), que organitzava aquella trobada a Múrcia. "No tenia coloració política, sinó una coloració empresarial", ha conclòs.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha