El Cabanyal després del primer any de Ribó: entre la il·lusió i la desesperança

L’elecció de Joan Ribó com a alcalde de València va ser rebuda amb alegria per part dels veïns del Cabanyal, un dels barris més degradats de la ciutat després de 24 anys de govern de Rita Barberá. Amb l’eixida del PP del poder, el pla per a partir el barri i derrocar 1.600 habitatges quedava definitivament soterrat.

Els partits que governen ara la ciutat –Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú, plataforma on està integrat Podem– assumien el compromís no sols de parar la megalòmana connexió del centre de la ciutat amb la platja, sinó de regenerar un barri amb bona part dels veïns vivint en la marginalitat i molts carrers amb problemes de desordre, brutícia, runes, solars, fem o tràfic i consum visible de drogues.

Al cap de 16 mesos, el govern Ribó és vist entre la desesperança i la il·lusió. Desesperança per la nul·la visibilitat de la faena desplegat per al barri. Il·lusió perquè, amb tot, hi ha constància de la voluntat de regenerar la zona i de la tasca hercúlia que l’Administració afronta. Els responsables de l’Ajuntament es defensen, encara que diuen entendre la impaciència i les queixes veïnals. Ribó ja va dir que no tenia una “vareta màgica” per a revertir dècades d’abandó, però és optimista. “Sabem que estan esperançats i no els defraudarem; el Cabanyal-el Canyamelar-el Cap de França té el millor dels pobles mariners i de la ciutat; no ha de deixar de banda la seua identitat pròpia, i a poc a poc aniran veient-se els canvis amb més profunditat”.

L’alcalde ha garantit que “l’interés del govern municipal per millorar substancialment la qualitat de vida del Cabanyal és ferm des del minut 1”. I fonts del govern municipal defensen la “intensa tasca” feta per a assentar les bases d’un Cabanyal dinàmic, cohesionat i rehabilitat. És cert, justifiquen, que fins ara s’ha dut a terme “una faena més tècnica i administrativa consistent a elaborar i tramitar projectes per a executar-los posteriorment, així com també el disseny del nou Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI), la licitació del qual s’encarregarà en breu, i que respectarà i protegirà la trama urbana i els valors patrimonials del barri que el PP va voler destruir”.

De la degradació al tractament especial

“El Cabanyal ha passat de ser un barri abandonat i degradat pel PP a tenir un tractament especial”, diuen fonts municipals. Que enumeren algunes accions positives: pel que fa a la neteja, asseguren que hi ha hagut un increment considerable, amb una freqüència diària, neteja i endreça setmanal de solars (el doble que la resta de la ciutat) i que la idea és incrementar la neteja l’any que ve, igual que en la resta dels barris. En enllumenat, dins del pla d’eficiència lumínica aprovat, al Cabanyal es renovaran 1.247 fanals i lluminàries, amb la instal·lació de llums de LED. I sobre serveis socials, un dels problemes principals del barri pel tràfic de drogues i l’exclusió de moltes famílies, el programa Romed per a la formació de mediadors gitanos. Uns quants treballs de reurbanització començaran en l’últim trimestre del 2016.

Maribel Doménech és la presidenta de Salvem el Cabanyal, l’associació veïnal que ha lluitat durant lustres contra l’abans totpoderosa Barberá per evitar la demolició del 30% dels habitatges del barri. A parer seu, València té una “possibilitat històrica de dignificar el barri, de recuperar tot el que s’ha perdut” després d’una etapa d’abandó total.

“Espere el futur amb il·lusió, però és cert que fins ara no hem vist cap de les millores” que s’esperaven amb el canvi polític. “Àrees com la zona zero [la part més degradada del districte] estan pitjor ara que fa un any”. Almenys en una part dels membres de Salvem hi ha enuig amb la lentitud de l’Administració. Així ho reflecteix, per exemple, el seu compte de Twitter.

Emiliano García, hostaler de referència al Cabanyal –amo de Casa Montaña– i expresident de l’associació de comerciants de la zona, també és, a pesar de tot, positiu. “No s’ha atacat la venda de droga i els comportaments incívics d’alguns veïns continuen; la neteja, encara que n’hi ha més, no és prou, i trobe a faltar policia de barri i serveis socials. No obstant això, sóc optimista”.

“És impossible regenerar de manera ràpida un barri tan degradat, maltractat durant tant de temps”, diu García, que creu que s’estan “assentant les bases” per a recuperar el barri. “La millora és incipient i ha d’anar a més i més ràpidament, perquè hi ha voluntat i idees” per a capgirar la zona. “El primer any no ha estat fàcil per al govern local, per als veïns tampoc. El curs que comença ara ha de ser el punt d’inflexió al Cabanyal”, diu Doménech.

La presidenta de Salvem deixa clara la seua posició sobre com ha de ser el Cabanyal del futur. “El que ha estat sempre, un barri popular. Ací ningú vol un barri burgés, gentrificar [el desplaçament de veïns pobres per uns altres de nous i amb més diners que es pot produir en zones regenerades] a l’estil de Russafa, sinó recuperar allò que s’ha perdut, allò que s’ha degradat. Rehabilitar una casa no és gentrificar”. Aquest és un problema clau al barri, on hi ha 676 immobles de titularitat pública i al voltant de 150 habitatges ocupats il·legalment, la major part (entre 80-100) de propietat privada. En el cas dels públics, s’han encetat els tràmits de desallotjament. En els casos de famílies sense recursos, se’ls oferirà una alternativa, però l’Ajuntament, en sintonia amb el veïnat, vol posar fi a les ocupacions. El consistori invertirà 500.000 euros per a rehabilitar habitatges públics, que es destinaran a lloguer social.

En CabanyalHorta, un projecte per a recuperar espais públics al barri, no esperen massa de l’Administració. “Creiem més en la faena de carrer, en l’acció social”. “Encara que es perden en política de façanes, els governants actuals, almenys, no generen problemes. És cert que sembla que passarà un temps abans que s’hi vegen canvis, però no ho és menys que s’han trobat problemes per damunt de les seues possibilitats”.

Després de l’era Rita Barberá (1991-2015) “no hi ha diners per a capgirar el barri”. Altres veïns, tanmateix, pensen que no tot és un problema de pressupost. Parlen de desídia policial a l’hora d’abordar conductes incíviques (fogueres en ple carrer, festes en habitatges fins a altes hores de la matinada, xiquets sense escolaritzar), actes de delinqüència menor (robatoris en cases abandonades, furts, venda de drogues a la menuda) o de millores quasi imperceptibles en la neteja.

Bastants, o almenys alguns dels 20.000 veïns del Cabanyal, estan entre la il·lusió i la desesperança. Molts altres ja van abandonar el cor del districte marítim. El barri ha perdut el 20% del veïnat en les últimes dècades.