Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Cas Emarsa: així van saquejar les arques de la depuradora de València a través de caixers automàtics

Mapa cajeros Emarsa 1

Miguel Giménez

València —

El judici del cas Emarsa s’acosta al final i les parts continuen presentant les seues conclusions. Aquest dimecres li ha pertocat a l’Advocacia de la Generalitat Valenciana, que ha presentat el seu escrit d’acusacions contra els 24 encausats, un document en què es reflecteix gràficament l’extracció “il·lícita” d’efectiu d’alguns dels acusats mitjançant targetes de crèdit del compte de la depuradora de Pinedo (València), saquejada durant aqueixos anys.

Així, s’han localitzat més d’una trentena de caixers, la majoria situats a la ciutat de València, encara que també apareixen altres localitats com Manises, Meliana, Requena o Alaquàs, per mitjà dels quals es van traure grans quantitats de diners desviats a les empreses creades per l’empresari Jorge Roca de les arques de l’empresa pública Emarsa, que gestionava l’estació de Pinedo.

El material aportat per la Generalitat xifra en 81 les extraccions dutes a terme en sis caixers diferents situats en la contornada (500 metres i cinc minuts caminant) del lloc de treball de José Juan Morenilla (exalt càrrec del Consell), algunes es van fer amb dues targetes diferents per la mateixa persona en el mateix minut. També es registren 49 obtencions en tres expenedors disposats en la localitat de residència de Morenilla, entre les quals també es repeteix la pràctica de la utilització de dues targetes diferents per la mateixa persona en el mateix minut.

El mateix passa a Manises, lloc de residència d’Enrique Crespo, exvicepresident de la Diputació de València i expresident d’Emarsa, o en les proximitats de la seu de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (Emshi), a la plaça de l’Ajuntament de València, organisme matriu d’Emarsa que també presidia Crespo: “La majoria [es registren fins dotze extraccions] coincideixen amb dies en què consta per actes que el Sr Crespo acudeix a l’Emshi per diversos motius”. I també en caixers pròxims al col·legi dels fills de Crespo i del domicili de la seua família, on es comptabilitzen 22 operacions bancàries més.

En total, es van saquejar 24 milions d’euros de la depuradora de Pinedo, dels quals deu milions van ser defraudats en el tractament dels llots. D’aqueixa quantitat, una part es va extraure amb les targetes de crèdit a través dels caixers automàtics, mentre que la resta dels diners es van blanquejar a França o s’enviaven a Malta i Andorra a través de transferències bancàries i compres fictícies de material de depuració.

Dues trames

En el seu escrit, l’Advocacia de la Generalitat entén que hi ha dues trames delictives. La primera, la relacionada amb el frau en la gestió dels llots, “on clarament resulta necessària la participació de diverses persones, que han d’actuar coordinadament, perquè es puga produir la malversació”.

La segona, “relacionada amb les accions fonamentalment d’Esteban Cuesta i Enrique Arnal, a través de la contractació d’empreses dels seus acostats ”a fi d’obtenir un benefici il·lícit i la contractació de persones acostades o afins políticament; que compta amb el beneplàcit i el consentiment“ d’Enrique Crespo.

Petició de penes

El Govern valencià sol·licita una pena de 24 anys de presó i inhabilitació per a Esteban Cuesta, exgerent de la depuradora de València, per delictes continuats de suborn, falsedat en document mercantil i en document oficial, en concurs medial, prevaricació administrativa i malversació de cabals públics; per a Enrique Crespo 20 anys de presó i inhabilitació per delictes continuats de prevaricació administrativa, falsedat en document oficial i mercantil, en concurs medial i malversació de cabals públics; a José Juan Morenilla deu anys de presó i inhabilitació per delictes continuats de prevaricació administrativa, falsedat en document oficial, en concurs medial i malversació de cabals públics; tres anys i sis mesos de presó per a Ignacio Bernácer, excap d’explotació de l’Epsar (Entitat de Sanejament d’Aigües de la Generalitat), pels mateixos delictes; o deu anys de presó per a Enrique Arnal, exdirector financer d’Emarsa. La Fiscalia també sol·licita penes de fins 24 anys als acusats.

Etiquetas
stats