eldiario.es

Menú

Font de Mora: “els sobrecostos i els barracons són paraules inventades que s’han demonitzat”

El conseller d’Educació de Camps rebaixa a menys d’una tercera part els sobrecostos de Ciegsa

- PUBLICIDAD -
Alejandro Font de Mora presumió de los 400 colegios impulsados durante su etapa de gestión en Educación

Alejandro Font de Mora en la compareixença davant la comissió.

Els “sobrecostos” i els “barracons” són “paraules que s’han inventat i que s’han demonitzat”; d’aquesta manera contraatacava l’exconseller d’Educació durant l’etapa de Francisco Camps, Alejandro Font de Mora, en la comissió d’investigació de les Corts sobre l’escàndol del forat econòmic de Ciegsa. A més, però, Font de Mora completava el seu discurs negant-ho en afirmar que el sobrecost dels centres escolars construïts per Ciegsa no era de 1.000 milions, sinó de 309,8 milions, menys d’una tercera part de la xifra.

L’exconseller –que també va fer gala de les seues responsabilitats en Cultura amb freqüents aforismes històrics– va defensar la seua gestió al capdavant de la Conselleria fonamentalment amb una xifra: 400, la xifra que va mostrar en un cartell publicitari de la Generalitat sobre els centres construïts durant la seua gestió. Però mentre considerava “excel·lent” aquesta xifra, sí que admetia una gestió més aïna “regular” de Ciegsa.

En els seus dos principals arguments de defensa Font de Mora defensava els “modificats” (expressió que s’estima més que sobrecostos) perquè afirma que aquests es produeixen perquè ho reclamaven els mateixos arquitectes o perquè la Conselleria feia millores. A més, ha afirmat que s’estimava més aquesta pràctica enfront de la situació actual que explicava que ha provocat el consell que “per un milió s’ha deixat 5 anys sense col·legi els xiquets d’Almassora” i que això ha estat “per a quadrar els comptes”. A això ha afegit que en els sobrecostos no hi ha hagut “ni ocultacions ni falta de justificació”.

Pel que fa a la xifra de 1.000 milions de sobrecostos de Ciegsa, Font de Mora n’ha negat la totalitat i ha xifrat en 309,8 milions la quantitat en qüestió, xifra que afirma que suposa un 19% d’augment respecte de la quantitat inicial i que entra dins dels límits de la legalitat. La xifra de 1.000 milions, que assegura que és “una de les fal·làcies més grans de Goebbels ençà”, afirma que ha estat una extrapolació que ha “enganyat” l’opinió pública: “algú ha enganyat a algú i tots se l’han cregut, menys jo”. La seua explicació: tot naix d’un informe tècnic de comparativa de preus de centre –“els més cars”– sobre el preu final, i que va haver-hi un “extrapolació” a la totalitat, que sumat a despeses que no correspon comptabilitzar, donen com a resultat l’assenyalada xifra dels 1.000 milions.

L’encara diputat del PP en les Corts també va voler fer insistència en el fet que Europa “reconeix que els sobrecostos són freqüents” i que la legalitat vol elevar al 50% el marge de crescuda dels sobrecostos en els projectes.

D’altra banda, per a refutar les possibles responsabilitats polítiques en la seua gestió ha afirmat que l’empresa Ciegsa estava “hiperauditada” amb auditories externes, la supervisió de la Intervenció General, el Tribunal de Comptes i la Sindicatura de Comptes, a més d’un “secretari expert en dret mercantil”, que afirma que no hi van trobar cap inconvenient “greu ni molt greu”, i que tots eren “convalidables”.

Alejandro Font de Mora ha defensat també la creació de Ciegsa afirmant que s’havia d’“accelerar” el sector educatiu públic per l’herència rebuda del govern socialista anterior, una “situació dramàtica” perquè hi havia instal·lacions “insuficients i obsoletes”. Així doncs, afirma que va haver-hi una activitat “brutal” amb el govern del PP, que va elevar fins a 622 els col·legis construïts durant aquest període –desglossant que són 1,6 milions de metres quadrats que acullen 165.000 xiquets–, i els va comparar nombroses vegades amb els del nou govern de PSPV-Compromís: 16 centres en dos anys.

Defensa de Máximo Caturla

En la compareixença Font de Mora també ha estat preguntat per qui va ser el seu número 2 dins de la Conselleria, Máximo Caturla, actualment imputat en una de les peces de ‘Taula’ pel presumpte cobrament de mossegades per al finançament irregular del PP.

L’exconseller ha volgut assenyalar que a la seua arribada a la Conselleria el 2004 Caturla ja ocupava un càrrec dins de l’organigrama i que va respectar el projecte global del govern. A més va defensar el seu nomenament com a conseller delegat de Ciegsa pel seu “currículum”, amb un trajecte en les conselleries d’Hisenda i de Sanitat com a director de pressupostos, un “perfil acreditat com a gestor”, a més que, com que ja feia un any que era secretari autonòmic d’Educació, era el més indicat per a coordinar la Conselleria i Ciegsa.

Preguntat per la responsabilitat de Caturla en el ‘pis per a treballadors zombis’ de la Conselleria, Font de Mora s’ha espolsat les responsabilitats afirmant “com he de saber el que em pregunta? És una qüestió de detall, jo no visitava les seus oficials, i encara menys aquest pis”.

A més Font de Mora ha afegit que durant tota la seua gestió ningú no es va dirigir a ell per reclamar responsabilitats sobre Caturla i que el 2007 aquest li va demanar que el deixara anar-se’n a la Diputació de València, on acabava d’entrar com a president Alfonso Rus, el qual li va oferir la vicepresidència econòmica, i que Caturla entenia que era un “progrés” en la seua carrera.

Alejandro Font de Mora ha acabat la compreixença visiblement emocionat i advertint –després de diverses amenaces de recórrer a la via judicial– que no permetrà que es “taque” la seua trajectòria política, que ha tingut un preu dins de la seua vida familiar.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha