eldiario.es

Menú

El misteri del gerent mig destituït (en l'empresa del PP per a construir col·legis sota sospita de corrupció)

El primer director de Ciegsa diu que, a causa del conflicte entre zaplanistes i campistes, va ser apartat el 2004, però la socialista Barceló li recorda que va seguir en el càrrec (i cobrant) fins el 2006

- PUBLICIDAD -
Javier García Lliberós, exgerente de la empresa pública Ciegsa, durante su comparecencia en las Corts

Javier García Lliberós, exgerent de Ciegsa, durant la compareixença en les Corts.orts

El que fou el primer gerent de Construccions i Infraestructures Educactives de la Generalitat, SA (Ciegsa), Javier García Lliberós, ha comparegut aquest dilluns en la comissió d'investigació sobre aqueixa empresa pública de l'època del PP en les Corts Valencianes. I ha dit que va ser triat a finals del 2000 com un professional "absolutament independent" pel seu currículum "de 30 anys" en la promoció i construcció, que va ser el llavors president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, qui ho va fer i que va estar en el càrrec fins a finals de 2003 o principis de 2004.

Ha hagut de ser la portaveu socialista en la comissió, la diputada Ana Barceló, qui li recordara que potser va influir en el seu nomenament el fet que fóra llavors espòs de la consellera i portaveu de govern valencià Alicia de Miguel; que si no tenia res a veure amb la política el seu nomenament va haver de correspondre al conseller d'Educació de llavors, Manuel Tarancón, i no a Zaplana, i que no és veritat que cessara com a gerent a principis de 2004 perquè no va ser destituït fins el 2006.

García Lliberós ha recuperat la memòria sobre aquest últim aspecte i, després de reconèixer que era el conseller Tarancón (ja mort) qui presidia Ciegsa, ha atribuït a "la disputa" entre els seguidors de Zaplana (que se n'havia anat de ministre del Govern de José María Aznar) i els de Francisco Camps (triat president de la Generalitat Valenciana el 2003) el fet que l'apartaren de les seues responsabilitats. "Em van baixar a un altre despatx, en un altre pis", ha comentat, per a justificar haver continuat formalment com a gerent fins el 2006 en què pensava "que les coses tornarien a canviar".

"No pot estar dos anys cobrant de gerent i esperant l'acomiadament", li ha retret la diputada de Compromís Belén Bachero. García Lliberós ha respost: "Crec que és una dada irrellevant". Segons ell, hauria cobrat més en l'empresa privada.

Vist que García Lliberós s'ha desentès de qualsevol cosa ocorreguda en la direcció de l'empresa a partir del 2004, els grups de l'oposició han insistit a preguntar qui exercia les tasques de gerència a partir d'aqueix moment, cosa de la qual l'exgerent ha responsabilitzat Màximo Caturla, conseller delegat de Ciegsa que hauria assumit les seues funcions de gerent sense ser nomenat com a tal. Caturla, imputat en el cas Imelsa, és un dels sospitosos d'haver utilitzat l'empresa de construcció de centres educatius per a cobrar mossegades.

Les diputades de Podem, Sandra Mínguez, i de Ciutadans, Mercedes Ventura, han reclamat a García Lliberós, que ha sigut el primer compareixent a passar per la comissió, informació sobre el funcionament de l'empresa creada per a construir col·legis, els sobrecostos dels quals centren les sospites de la investigació judicial oberta dins del cas Imelsa. Uns sobrecostos que, com ha recordat la parlamentària de Compromís Bachero, van arribar al 27% en el període de García Lliberós.

El gerent que va resultar mig destituït ha defensat que Ciegsa es limitava a executar les obres de col·legis i instituts que la Conselleria d'Educació li encomanava i ha atribuït els sobrecostos als "reformats que s'esdevenien" davant les noves necessitats educatives. "Si va haver-hi en algun cas algunes desviacions importants va ser a causa dels canvis substancials en els projectes", ha afegit, per a concloure que en aquell moment "Ciegsa es va tenir com un model en tota Espanya".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha