Dimissions, promocions i desercions en el Parlament valencià
La diputada de Podem Sandra Mínguez va sorprendre a tothom el dia 21 passat en presentar la dimissió per a tornar a la seua faena de professora. Va passar a formar part, així, de la nòmina de parlamentaris que han renunciat al seu escó en les Corts Valencianes en el temps que va d’aquesta novena legislatura, una quinzena.
Però la ja exparlamentària va actuar com només ho han fet una minoria de diputats a l’hora de deixar els escons. La majoria van dimitir per ocupar càrrecs millors, siguen de senadors, d’eurodiputats, delegats del Govern, presidents de Diputació, directors generals o secretaris autonòmics. Capítol a banda mereixen els que no han deixat l’escó, però sí el grup parlamentari a què pertanyien, i que ara integren el grup de no adscrits: ja en són mitja dotzena.
Desbandada inicial en el grup del PP. La derrota en les eleccions autonòmiques del 2015 va tenir efectes immediats sobre el Grup Popular, que venia de 20 anys d’hegemonia. El seu portaveu, l’expresident Alberto Fabra, i l’alcaldessa de València, posteriorment difunta, Rita Barberá, van ser enviats al Senat com a representants de la cambra autonòmica.
L’exconseller d’Hisenda Juan Carlos Moragues va ser nomenat delegat del Govern, càrrec que encara ocupa, i altres exconsellers, com Máximo Buch i Manuel Llombart, van tornar a l’activitat privada. A la llista cal afegir César Sánchez, alcalde de Calp, que va deixar l’escó quan va assumir la presidència de la Diputació d’Alacant, i Miguel Domínguez, que va deixar formalment el grup per la seua imputació en el cas Taula, però no va abandonar l’escó.
Ascensos en el PSPV-PSOE i un fitxatge que torna a la Universitat. Els socialistes van establir un rècord en la història parlamentària amb el president de les Corts Valencianes més breu, ja que Francesc Colomer va ocupar inicialment el càrrec, però 19 dies després va ser substituït per Enric Morera, de Compromís, una vegada va quallar l’Acord del Botànic i es va aplicar el repartiment de poder que implicava. Colomer va passar a dirigir l’Agència Valenciana de Turisme.
Cinc diputats socialistes més van deixar els seus llocs per promocionar. Julián López Milla va passar a ser diputat en el Congrés; Antonio Torres, director general de Relacions amb les Corts; Carmen Amoraga, directora general de Cultura i Patrimoni; María José Mira, secretària autonòmica d’Economia i posteriorment de Model Econòmic, i Enrique Vidal, director general de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Només la professora Eva Alcón, un dels fitxatges independents que va fer Ximo Puig en les candidatures socialistes, ha acabat deixant l’escó simplement per a tornar al seu lloc de catedràtica en la Universitat Jaume I, de Castelló.
La portaveu a Brussel·les i una escissió en Ciutadans. Després d’uns mesos d’intens protagonisme mediàtic, la flamant portaveu de Ciutadans, Carolina Punset, hi va renunciar per ocupar un lloc de diputada en el Parlament Europeu que havia quedat vacant.
La crisi interna pel que un sector considera una dretanització del partit d’Albert Rivera en la seua aproximació al PP va portar després a la destitució del nou portaveu, Alexis Marí, i a la marxa d’aquest, juntament amb altres tres diputats, Alberto García, David de Miguel i Domingo Rojo, als escons de no adscrits en l’última fila de l’hemicicle, en el que va constituir tota una escissió.
La trànsfuga i la dimissionària de Podem. La formació morada va afrontar a l’inici de la legislatura una deserció quan Covandonga Peremarch es va negar a abandonar l’escó després que fóra sancionada per un frau en unes primàries internes. Va preferir convertir-se en trànsfuga.
En canvi, Sandra Mínguez se n’ha anat, probablement pel fet de no veure satisfeta la seua aspiració a ser nomenada portaveu parlamentària pel nou secretari general del partit, el també diputat Antonio Estañ. Mínguez ha optat per tornar l’escó i reincorporar-se al seu treball professional.
Compromís segueix intacte. L’únic grup que roman sense canvis des que va començar el mandat és Compromís. La coalició valencianista s’ha mostrat com la formació més estable.
Amb tots aquests moviments, la composició de les Corts Valencianes ha variat en relació amb la va propiciar el resultat de les eleccions. Així, davant dels 31 diputats del PP, 23 del PSPV-PSOE, 19 de Compromís, 13 de Ciutadans i 13 de Podem inicials, els 99 escons de la cambra autonòmica es reparteixen en l’equador de la legislatura d’aquesta manera: 30 del PP, 23 del PSPV-PSOE, 19 de Compromís, 12 de Podem, 9 de Ciutadans i 6 de no adscrits. Encara queden dos anys perquè hi haja més moviments.
