“Diuen que el socialisme ha mort i jo no vull creure això”
Més de 200 persones han assistit a la presentació del llibre La idea del socialisme. Assaig d'una actualització celebrat anit a València. En l'esdeveniment han participat com a ponents Axel Honneth, representatiu membre de l'Escola de Frankfurt, professor en la Columbia University de Nova York i de la Goethe-Universität de Frankfurt i autor del llibre; a més d'Anacleto Ferrer, director de l'Institut d'Humanitats i Patrimoni de la Institució Alfons el Magnànim; i, Benno Herzog, professor de Sociologia i Antropologia de la Universitat València.
Segons un comunicat de l'instituió, la presentació dels ponents ha estat a càrrec de Xavier Rius, diputat de Cultura. Segons ell: “Un dels objectius de la Diputació era intentar recuperar el prestigi de la Institució Alfons el Magnànim i la fita de hui n'és una de les mostres”. Ha asseverat que la presència de Honneth a València corrobora que “en un any i escaig s'ha aconseguit aquest objectiu”. També ha remarcat que qualsevol acadèmic que vulga recórrer a aquesta obra de Honneth a tot l'Estat haurà de fer-ho a la versió en valencià editada ací.
L'Escola de Frankfurt i la “llibertat social”
El primer a intervindre ha sigut Ferrer, qui ha reivindicat la figura del filòsof alemany Honneth, com a representant imprescindible de la tercera generació de l'Escola de Frankfurt, on pertanyien altres grans noms com Horkheimer, Adorno, Benjamin, Marcuse, Habermas, etc. “Honneth va continuar i evolucionar la teoria de Habermas”, principalment quant a “reconeixement en l'espai públic” i mitjançant l'“anàlisi dels mecanismes de poder”. La seua idea rectora és la “llibertat social”, desenvolupada al llibre Das Recht der Freiheit (El dret a la llibertat). Aquest concepte es refereix a la “configuració social que permet que els individus es desenvolupen en un àmbit democràtic”.
En segon lloc ha intervingut Benno Herzog. Ha començat per dir que “el socialisme ha sigut i és un referent històric un poc ambigu, però que ha mobilitzat a molta gent”. Hui en trobem algunes mostres, per exemple en Bernie Sanders a les passades eleccions dels EUA o Jeremy Corbyn a Anglaterra, uns dels nous exemples que parlen obertament del seu socialisme. Malgrat això, “els resultats electorals mostren un descens de la socialdemocràcia”.
“No crec que el socialisme haja mort”
La intervenció d'Axel Honneth ha destacat les idees principals del llibre. L'autoexploració és el motiu principal pel qual va escriure el llibre: “Com més gran em feia, no responia tan clarament que jo era socialista, no ho tenia tan clar. Aquest llibre era una manera de clarificar la meua pròpia orientació”. I afegí que “hui diuen que el socialisme ha mort. No vull creure això”. I, per això, ha escrit l'obra, perquè “una idea tan poderosa com el socialisme no podia deixar-se morir”.
“La llibertat social és lluitar pels altres”
Segons Honneth, el socialisme ha realitzat “una tasca de reconstrucció històrica per la idea comú de la llibertat, entesa com un reflex dels valors bàsics de la Revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat”. Però la noció de llibertat dels francesos era “tan egocèntrica” que necessitaven nous valors normatius i van treballar en altra idea, la llibertat social, perquè pensaven que podia fer-se millor. “La llibertat social és quan cooperem, és a dir, no és lluitar contra els altres sinó pels altres”. És una idea que es veu a Marx i el seu ideal de col·laboració en el lloc de treball, per exemple.
Els tres errors del socialisme
El primer dels errors del socialisme, segons Honneth, ha sigut l'economicisme. Una mirada massa centrada en l'economia va “fer els socialistes primerencs passar per alt el valor dels drets civils”. No potenciar que “els ciutadans participaren en la seua pròpia llibertat va ser un error profund”. Un altre error en el que van caure tots els socialistes, de Saint Simon a Marx, “és creure que la classe obrera és revolucionària per natura”. El tercer problema que hi veu és el del futur com a necessitat per al socialisme: “tots pensaven que el comunisme vindria després del capitalisme” necessàriament i no abordaven com seria, entre molts altres factors, l'economia social.
Experimentalisme històric
La proposta d'Axel Honneth és “canviar el determinisme històric per l'experimentalisme històric” i així veure si hi ha possibilitat d'un augment de la llibertat social. “Potser és reformisme, però no m'agrada la diferència entre reforma i revolució. La història ens permet canviar a millor”. No caldria, segons ell, destruir les institucions que s'han vist vàlides per a dur a terme la llibertat social. També hauríem de deixar de banda aquella idea final on arribar, aquella utopia tradicional del moviment socialista.
