eldiario.es

Menú

Els emigrants valencians a Nova York foren també alcaldes en la República i represaliats el 1939

El documental d’InfoTV ‘La guerra de sempre’ trau a la llum el reformisme que dugueren d’Amèrica i la persecució que van patir en acabar la guerra

- PUBLICIDAD -
Salvador Santacreu, alcalde republicà de Benimantell, quan  encara vivia a NY

Salvador Santacreu, alcalde republicà de Benimantell, quan encara vivia a NY

Els valencians que van emigrar fa un centenar d’anys als Estats Units no només van dur diners per comprar terra i un estil de vida més modern. Molts pobles de la Marina Alta, d’on provenia més de la meitat dels emigrants, van tindre durant la República alcaldes i càrrecs importants que havien treballat a l’Amèrica del Nord. Eren homes que tenien més bagatge que els seus paisans. Allà havien vist una manera diferent de viure i de governar. I, per això, en tornar i ser elegits, van voler aplicar als seus pobles les reformes necessàries perquè ací hi haguera més justícia, llibertat i igualtat. És un dels resultats més cridaners del projecte Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York, dut avant per InfoTV, i que es publicarà el 3 de desembre amb l’estrena a Dénia del documental La guerra de sempre, el tercer de la sèrie.

Pego, el Verger, Benimantell, Pedreguer, Gata, Tormos, Benissa, Beniarbeig, la Vall de Gallinera, l’Alfàs del Pi, Murla o Famorca són alguns d’eixos ajuntament governats des del 1931 en avant per regidors republicans i d’esquerres que havien aprés a Nova York que les coses es podien fer d’una altra manera. Militen, en efecte, en el Partit Socialista o en l’Esquerra Republicana de Manuel Azaña, però no busquen implantar cap model soviètic revolucionari. El que tenen en ment és el que han vist als Estats Units, un capitalisme a penes matisat per la compassió i que no tindrà fins a les presidències de Franklin Roosevelt (1933-1945) cap sistema públic de pensions o de prestacions per desocupació. Però, tot i així, ja era molt més just que el vell sistema caciquil imperant als seus pobles.

Estos pobles van conéixer aquells anys reformes fiscals que faran pagar més impostos als que més tenen; escola obligada fins els 16 anys contra el treball infantil; guarderies per als més menuts per fer possible el treball dels pares; pavimentat dels carrers i arribada de l’aigua potable... Però la guerra i la postguerra en van endur per davant tanta bona intenció. I tot i la moderació que van exhibir a partit del cop del general Franco i que van intervindre en alguns pobles per evitar l’assassinat de persones de dretes, tots els casos detectats en la investigació desembocaran l’abril del 1939 en l’exili, en uns quants anys de presó o fins i tot en alguna execució, com la d’AquilinoBarrachina, alcalde de Pego entre 1932 i 1939.

Una segona onada migratòria només per a nascuts als EUA

Una emigrant valenciana i el seu fill americà fotografiats als EUA durant la guerra

Una emigrant valenciana i el seu fill americà fotografiats als EUA durant la guerra

La segona part del documental està dedicada a la postguerra, que va generar una segona onada migratòria cap als Estats Units. Esta opció, però, va estar reservada únicament a aquells joves valencians que havien nascut vint o trenta anys arrere als Estats Units, al si de les famílies emigrades i després retornades. Nomes ells, per tindre dret a passaport americà, tenien el pas franc al seu país de naixença. I se’n van anar, a pesar de les dificultats que els va posar el govern de Franco. Una volta van arribar allà, ja van poder reclamar els seus parents més pròxims, per començar una nova vida, la del somni americà, ben lluny de la misèria política i econòmica de l’Espanya de la postguerra.

La guerra de sempre (82 minuts) és la continuació dels dos primers documentals de la sèrie dedicada per InfoTV a l’emigració valenciana als Estats Units i el Canadà, Cap a la terra promesa (93 minuts) i Adéu, Amèrica. I hi ha un quart documental, que completa esta tetralogia, Els valencians d’Amèrica (88 minuts), que s’estrenarà a mitjans del 2016. Tots ells estan firmat pel periodista Juli Esteve, com a guionista i director; i per Antoni Arnau i Esther Albert com a responsables de la imatge, l’edició i la postproducció.

L’estrena de La guerra de sempre està programada a l’Auditori del Centre Social de Dénia, per a dijous 3 de desembre, a les 19.30 hores. L’acte, irremeiablement, tindrà molt d’homenatge a aquelles persones que van pagar ben car les ànsies de reformes que havien dut de Nova York, i comptarà amb la presència de familiars i de representants dels ajuntament implicats en esta història. A partir del mes de febrer es podrà vore també en els prop de 40 municipis que han participat en el projecte.

La guerra de sempre i Els valencians d’Amèrica s’editaran també en un DVD de durada doble, que eixirà a la venda el mateix dia 3, per un preu de 19 euros i que es podrà aconseguir a cada projecció, al web infotelevisio.com i a les principals llibreries de la Marina i la Safor. A València, també a les botigues dels centres culturals Octubre i La Beneficència.

El projecte global, Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York, ha comptat amb el suport de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta; la Diputació de València; les Universitats d’Alacant, València, Politècnica de València i Miguel Hernández; l’empresa Rolser; el CEIC Alfons el Vell, de Gandia; l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta i prop de 40 ajuntaments.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha