Els bebés robats també són memòria democràtica
Les Corts valencianes reconeixeran els bebés robats en la Llei de memòria democràtica. El ple de les Corts ha aprovat aquest dijous la norma per a la reparació de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme amb l’oposició del PP i l’abstenció de Ciutadans. Els populars s’encaboten que “no es té en compte les víctimes del Front Popular” i s’ignora la repressió republicana; la formació taronja insisteix que és “manifestament millorable”.
El Govern valencià es compromet amb la Llei de memòria democràtica a exhumar més de 300 fosses comunes existents al territori valencià per a identificar 11.000 víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista. D’acord amb les famílies, es finançaran els treballs d’identificació i, si s’advertira la comissió d’un delicte com el d’execucions clandestines, es denunciarà en el jutjat. A més, preveu la recuperació del dret “a la veritat, la justícia, la memòria i la reparació”, a través d’una Comissió de la Veritat autonòmica i la sol·licitud al Govern central d’una per a tot l’Estat.
El text adapta els criteris de l’ONU de reconeixement de víctimes directes i indirectes del franquisme i crea un Institut de la Memòria Democràtica per a desenvolupar les seues funcions. Entre aquestes, fixa el termini d’un any –des de l’entrada en vigor– per a retirar tots els símbols de l’alçament militar, la dictadura i els elements “contraris als valors democràtics”.
La principal esmena de la norma en el tràmit parlamentari ha estat la inclusió dels bebés robats, una proposta conjunta de PSPV, Compromís i Podem. L’Institut elaborarà un cens de nadons sostrets amb les dades de tots els centres públics i institucions que tinguen arxius sobre naixements i adopcions, tant de dones empresonades embarassades com de les que donaren a llum en centres “de qualsevol índole” per a portar un registre de les adopcions.
El cens de nadons sostrets no serà públic per a salvaguardar les dades personals, però l’Institut facilitarà còpies a les persones interessades. La llei preveu un banc d’ADN de mares biològiques i persones adoptades i es coordinarà amb altres bancs d’ADN per a intercanviar dades.
