Els empresaris que van finançar al PP continuen copant les adjudicacions públiques: 52 milions després d’haver confessat

Al març del 2017 els nou empresaris “caçats” per la justícia per haver pagat actes del PP de Francisco Camps signaven un acord amb la fiscal per a evitar la presó. El pacte preveia reconéixer els fets de manera que les acusacions pogueren acreditar que els populars van fer trampa en les eleccions del 2007 i el 2008, però no que els diners lliurats foren a canvi d’adjudicacions públiques, la qual cosa podia haver afegit la malversació de cabals públics als delictes ja assumits de falsedat i delicte electoral. Al final, els patrons van passar d’enfrontar-se a quasi cinc anys de presó cada un a entre un any i tres mesos i un any i nou mesos a l’ombra.

En el judici que va començar aquesta setmana, els nou empresaris van reconéixer els fets ratificant el pacte amb la fiscal davant del jutge. Els Enrique Ortiz, Gabriel Batalla, Enrique Gimeno, Rafael i Tomás Martínez Berna, Antonio i Alejandro Pons Dols, José Francisco Beviá i Vicente Cotino havien negociat també commutar la pena de presó per una multa d’uns dos milions d’euros abonada entre tots i segons els delictes a què s’enfrontaven.

Així i després de la seua declaració, el magistrat els va ordenar que isqueren de la sala. Ja no tornaran a acudir a l’Audiència Nacional fins l’últim dia, en què podran dir l’última paraula, que serà no cap. La sentència per a ells ja és coneguda i quan eixien de la sala no van dubtar a mostrar la seua satisfacció i en alguns casos gresca, abraçades incloses. Llàstima que estiga prohibit fer fotos en el hall de l’Audiència Nacional.

És cert que la confessió dels empresaris –és la primera vegada a Espanya que reconeixen el finançament il·legal d’un partit –ha servit a la fiscal per a apuntalar el cas contra els polítics i ha forçat Francisco Correa, Álvaro Pérez El Bigotes i Pablo Crespo a descobrir el pastís per a rebaixar penes. Però l’acord ha eixit als empresaris bastant barat econòmicament i sense cap repercussió sobre els seus negocis, que continuen sent els mateixos que quan el PP arrasava a la Comunitat Valenciana gràcies a les seues aportacions tan generoses –1,1 milions el 2007.

Així, quan no havien passat ni tres mesos del pacte del març del 2017, que es va fer públic el mateix dia, dos d’aquests empresaris corruptes confessos, segons han reconegut davant del jutge, guanyaven un concurs d’obra pública milionari. Becsa, de Gabriel Batalla, aconseguia el manteniment de les carreteres de Castelló per 27 milions d’euros, mentre que Hormigones Martínez, dels germans Martínez Berna, en UTE amb una altra firma, van obtenir les faenes en les vies del nord d’Alacant per 25. En total, 52 milions euros adjudicats per la Conselleria d’Habitatge de la Generalitat valenciana, gestionada pel PSPV.

El benefici industrial –el que guanyen els accionistes després de restar les despeses– només en aquests dos contractes pot estar al voltant, pel cap baix, de tres i cincs milions d’euros, és a dir, que supera amb escreix la multa abonada a l’Estat per alliberar-se de la presó.

Però Batalla i els Martínez Berna no són els únics les empreses dels quals continuen aconseguint els contractes públics més bons i més grans. Enrique Gimeno, amb la seua empresa Facsa, continua guanyant contractes del servei d’aigua i depuradores. De fet, copa el 90 % de les plantes públiques de depuració a la província de Castelló que adjudica l’empresa pública Epsar, el gerent de la qual és de Compromís. Fa poc, Facsa ha obtingut un contracte a Vinarós, on governa Podem.

Enrique Ortiz, conegut per la trama com “el de les galletes” i que també està imputat en el cas Brugal, continua amb contractes milionaris d’arreplega de fems, tot i que en el seu cas ha perdut en l’últim any contractes milionaris com el de la Universitat d’Alacant. Vicente Cotino, que encara és propietari de Saba, continua amb contractes vigents per a gestionar residències concertades de la Generalitat que es van blindar amb Rafael Blasco i es van millorar posteriorment amb el seu oncle Juan Cotino com a conseller de Benestar Social.

Els que més problemes estan tenint per la seua implicació en la trama de corrupció del PP són els germans Pons Dols, que a més d’haver trencat la relació personal, han vist que la seua empresa Piaf ha entrat en concurs de creditors. La societat també va patir molt l’afonament del mercat immobiliari i la crisi econòmica.

Una altra dada cridanera que subjau de l’actuació d’aquestes empreses valencianes –entre les quals estan les més fortes d’Alacant i Castelló– és que en l’actualitat continuen amb un repartiment territorial del negoci curiós. De fet, els contractes de carreteres per a les vies del sud de la Comunitat Valenciana els ha guanyat l’empresa d’Alacant i els de les carreteres del nord els ha guanyat la firma de Castelló. En les carreteres de València es van imposar firmes radicades en la província.

Els contractes públics tenen una clàusula en què es poden rescindir per part de l’Administració si l’empresa és condemnada en sentència ferma i inhabilitada. En aquest cas, els condemnats són els empresaris així que legalment seria difícil plantejar alguna ruptura. Això sí, exigeixen fórmules per a garantir la transparència de les empreses que treballen en l’Administració i, sobretot, per a garantir la lliure competència.

Perquè, com va assegurar El Bigotes en la seua demolidora declaració: “Ací no estan tots els empresaris que són. I tampoc se’ls ha preguntat què rebien quan afluixaven els xavos”.