Els registres falsejats durant el franquisme dificulten el rescat d’afusellats a la fossa 82
El cementeri de Paterna és el que previsiblement acull el nombre més gran de represaliats pel franquisme. L’equip d’ArqueoAntro, encapçalat per Miguel Mezquida, va començar a treballar fa un mes en l’exhumació de la fossa 82 d’aquest cementeri. Amb el suport econòmic de la Diputació provincial, es va proposar tornar la dignitat i el record dels afusellats pel règim.
En aquesta primera fossa –n’hi ha unes quantes més que seran investigades enguany– s’esperaven trobar prop de 20 cossos de represaliats. Les estimacions es basen en el registre civil, el registre del cementeri i el treball de l’historiador Vicent Gavarda, que inclou els judicis sumaríssims del franquisme. No obstant això, la manipulació dels registres i l’esborrament de proves dels agents del règim han complicat la tasca, com ha passat en altres treballs.
Així doncs, dels vint cossos previstos, en aquesta primera fase d’excavació i exhumació l’equip ha trobat restes pertanyents a sis cossos: tres adults i tres xiquets. D’ells, només dos podrien correspondre als represaliats de què es tenia constància pel registre del cementeri: Vicente Maiqués i Vicent Llopis, tots dos de Benifaió. “El registre del cementeri està manipulat. En una investigació, això suposaria ocultació de proves... Però com va ser el franquisme, sembla que no passa res”, recorda Mezquida, responsable de l’equip.
A més, les famílies no sempre poden mantenir el pagament de la tomba i la propietat del lloc, explica Mezquida, per això es donen espais en què no se sap qui hi ha soterrat. De la mateixa manera, continua, pot ser que els cossos no estiguen dins del cementeri i siguen al costat de la tàpia o en altres cementeris.
La fossa incloïa dues fosses individuals, que segons els indicis haurien estat reutilitzades durant les dècades següents a la repressió més crua, ja que les restes dels xiquets i el d’una dona adulta no figuren en els registres i no presenten els mateixos signes que els dels homes. Els dos homes, un d’uns 50 anys i un altre de més de 60, presentaven signes de violència ante mortem; en concret, als cranis dels dos adults es pot comprovar el mal anomenat ‘tir de gràcia’, fet que reforça la hipòtesi que siguen les esmentades víctimes. Tanmateix, ha recordat Mezquida, fins que no es facen les proves d’ADN, que tarden uns quants mesos, no es podrà constatar amb seguretat.
Encara que la primera fase no haja conclòs de la manera esperada, la responsable de Memòria Històrica en la Diputació de València, Rosa Pérez, ha manifestat que ni la corporació ni l’equip “es rendiran” pel que fa a les faenes de recuperació de la memòria democràtica. L’equip ha explicat que tornaran a demanar els permisos administratius per a estendre l’àrea d’investigació a les fosses 91 i 92, a pocs metres de la ja excavada, basant-se en els testimonis de familiars.
