La peça “clau” del cas Emarsa que es va salvar de la crema
En el cas Emarsa –que s'està jutjant en aquests moments en l'Audiència Provincial de València- hi haurà una sentència que condemnarà o absoldrà els 25 processats en un dels majors casos de corrupció de la Comunitat Valenciana. Malgrat el voluminós treball d'instrucció quedaran algunes ombres per esclarir i algunes persones que van participar activament en la xarxa corrupta veuran des de la seua casa com cremen els seus antics “socis” sense que les afecte ni una sola flama.
Ha passat amb l'Ajuntament de València i les persones que van rebre regals de la xarxa. També amb la relació entre els tresorers d’Emarsa i el PP de la ciutat malgrat les acusacions de l’exgerent Esteban Cuesta de presumpte finançament irregular del partit que ara s'investiga en el cas Taula. També hi ha hagut pactes cridaners d'alguns dels acusats que, en tornar el que havien furtat, s'han evitat seure al banc dels acusats. Militants il·lustres del PP de Montcada i València han esquivat el suplici d'enfrontar-se al macrojudici que ja dura cinc mesos i que encara té diversos mesos més de sessions pendents.
Però si hi ha una situació cridanera en el cas d'una persona a la qual diversos acusats apunten i sobre la qual pesen nombrosos indicis aqueix és Joan Borràs, un empresari català soci del principal processat –el fins ara acusat com a capitost de la trama dels fangs, Jorge Ignacio Roca-. Borràs va acudir dijous passat 7 de setembre a declarar com a testimoni en la causa després que Roca l’assenyalara en el seu interrogatori en la vista oral com l'enllaç entre ell i la xarxa valenciana. D'ell va dir també que disposava d'una targeta de crèdit mitjançant la qual buidava –al costat d'altres processats- les empreses que rebien els diners desviats de l'empresa pública valenciana en connivència amb els polítics.
Com no va ser imputat en instrucció –i no per falta de ganes de la fiscalia i algunes acusacions- Borràs va acudir a declarar amb un blindatge que li va permetre salvar l'interrogatori amb llacunes mentals, pèrdues de memòria i inconcrecions. A més, el tribunal va impedir qualsevol pregunta que el poguera incriminar amb els fets delictius malgrat la insistència de l'advocat de Roca. La testifical va durar dues hores, la més llarga de les desenes de testimonis que han acudit a la vista oral.
Fonts jurídiques van explicar que Joan Borràs –que era accionista de l'empresa de Roca que feia els treballs reals- se salvarà perquè difícilment s'obrirà una peça separada per a imputar-lo. El cas es demora des d'octubre de 2010 i tothom vol acabar ja. I això sense comptar els recursos al Tribunal Suprem que arribaran després de la sentència que previsiblement eixirà en la segona meitat del 2018. Vuit anys després de la primera denúncia.
Roca i Borràs –llavors socis i companys en algunes empreses de la trama- s'acusen mútuament de ser els capitosts de la xarxa. Roca està a la presó des que va ser detingut a Moldàvia després d'estar fugit uns anys i Borràs és testimoni i segueix amb el seu treball i vida normal. Tots dos s'assenyalen com la persona que es va posar d'acord amb José Luis Sena i Vicente Ros, els empresaris valencians amb els quals van participar en la facturació presumptament unflada que els va permetre sostraure fins a 11 milions d'euros.
Segons va dir Roca, un expert a evitar el pagament d'impostos a Hisenda, va ser Borràs qui el va posar en contacte amb la trama valenciana. En concret el “van fitxar” perquè oferira els seus coneixements en “facturació”. Roca va arribar a dir que abans de la trama Emarsa ja havia treballat per a l'empresari en altres operacions de frau.
Al contrari que Roca, que tots els acusats diuen no haver vist mai –controlava les seues empreses des d'Igualada i posteriorment des de França fins que va saltar l'escàndol-, Borràs sí que era l'home en el terreny. Era el que acudia amb regularitat a la depuradora de Pinedo en representació de les empreses de Roca malgrat que en la recerca no s'ha provat que cobrara diners en negre (segons el seu antic soci s'hauria emportat tres euros per cada tona de fang extreta). Un més en el complex engranatge de la xarxa corrupte.
Malgrat les dures acusacions, Borràs va acabar l'interrogatori del passat dijous i ja no està previst que torne a acudir al judici ni que se'l torne a investigar. Una peça del puzle que no acaba d'encaixar i que deixa la recerca de la trama dels fangs coixa d'una pota. Qui va posar en contacte a les xarxes valenciana i catalana? De moment, és una incògnita que vuit anys després segueix sense aclarir-se.
