Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El concejal y la funcionaria de Chamberí que negaron licencia de obras a la pareja de Ayuso acabaron fuera de sus puestos
El PP de Feijóo cierra filas con Isabel Díaz Ayuso
OPINIÓN | '¡No disparen al periodista!', por Raquel Ejerique

Escola Valenciana guardona la renovació pedagògica i la comèdia valenta

Guardonats als premis d'Escola Valenciana de 2017.

elDiariocv

Sota el títol ‘La Nit Fusteriana’, prop de 400 amigues i amics han celebrat amb Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua la XVa edició del lliurament anual de guardons d’Escola Valenciana a l’Hotel Bayren de Gandia (la Safor). La Nit representa una de les activitats més significatives d’Escola Valenciana. Es tracta d’una vetllada per compartir l’estima col·lectiva vers la cultura i també és el context per posar en relleu la tasca de les persones que dibuixen un País Valencià més just, més solidari, més alegre, i en colors vius. Al fil de l’espectacle, Escola Valenciana ha revelat el disseny i el lema de les festes per la llengua que recorreran el País Valencià durant la primavera de 2018.

La companyia Pluja Teatre nascuda a Gandia l’any 1972 i referent de tants comediants, ha sigut l’encarregada d’amenitzar la vetllada. El tàndem Ximo Vidal i Rut Palonés, amb mestria i enginy, han sabut combinar humor, literatura, història, identitat, herència i aforismes a la fusteriana en una Nit sembrada de premis. La benvinguda ha obert l’apetit de tota l’assistència amb les actuacions de Roda i Volta, la Muixeranga de la Safor, el Rebrot i la batukada del Tio de la Porra.

Els reconeixements de la ‘Nit Fusteriana’

Escola Valenciana ha premiat amb els guardons “Intentant la llibertat”, dissenyats per l’escultor Andreu Alfaro, els valors que representen Pluja Teatre, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià i el sociòleg Rafael L. Ninyoles. Aquestes dues entitats i el professor Ninyoles enceten la seua tasca de fomentar la llengua, la cultura i l’educació amb idees renovadores en la tardor franquista, a finals dels seixanta i principis dels setanta i, ara com ara, després que ells prepararen la terra per sembrar la llavor del valencià, Escola Valenciana cull els fruits tan sucosos que van cultivar.

En el cor de la Nit Fusteriana, Rafael L. Ninyoles ha rebut el guardó Josep Vicent Garcia a la Trajectòria Individual per tot el seu bagatge i per haver aportat un element de debat necessari al País Valencià. Rafael-Lluís Ninyoles es va llicenciar en Dret a la Universitat de Salamanca i és doctor en Sociologia per la Universitat de València. Als 25 anys publicà el primer llibre, L’opinió pública: teories i ideologies, i l’han seguit una dotzena d’obres més que han creat un espai de reflexió sobre la realitat social del País Valencià. Els seus plantejaments se centren en l’anàlisi psicosocial, «en la sociologia del coneixement» aplicada al conflicte lingüístic. Un dels llibres cimera d’aquest sociòleg, Madre España, aborda per primera vegada el nacionalisme espanyol des d’unes bases socials i estudia la conformació d’aquest pensament i les repercussions en la societat.

Escola Valenciana ha guardonat amb el premi a l’Ús Social del Valencià la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià —MRP— pel compromís social amb l’ensenyament en valencià des de fa més de 50 anys. Els MRP van tindre un paper determinant en la depuració del franquisme als centres educatius els primers anys de la democràcia i, posteriorment, han tractat d’introduir canvis en les metodologies de l’ensenyament i en la formació del professorat per millorar la qualitat educativa. L’escola és essencial per transmetre valors d’equitat i formar persones crítiques, que qüestionen el món en què vivim. Els MRP volen dotar l’alumnat de les eines i els coneixements necessaris per transformar la societat i construir un món més just. Els MRP es basen en la transmissió de les idees de Rosa Sensat, Ferrer i Guàrdia, Francesc Giner de los Ríos, l’Escola Moderna, Célestin Freinet, l’Escola Lliure, Gonçal Anaya... Els postulats d’aquestes pedagogues i d’aquests pedagogs tenen més de 100 anys d’antiguitat i, a hores d’ara, continuen sent idees renovadores. El president de la Federació, Josep Vicent Bataller, ha replegat el guardó.

Enguany, Pluja Teatre comparteix el doble vessant de ser la presentadora de la Nit i haver rebut el Guardó Extraordinari. Escola Valenciana ha fet valdre els 44 anys de Pluja Teatre defensant la llengua i creant un clima de reflexió social sobre els escenaris. El seu teatre de batalla és provocador en tant que sorprèn i impressiona els assistents, en tant que concep el públic com a element actiu. Una obra és més que una representació al cor del Teatre del Raval. És un diàleg amb l’espectador. Des del començament, Pluja comprengué la importància del teatre per transmetre idees alliberadores i crear debat. Quan el franquisme trontollava, Pluja impregnà el públic de la mordacitat dels comediants i el feu còmplice d’un imaginari allunyat dels estereotips rancis i l’alienació promoguda des del règim. Copsar un món just i divertit és fàcil després de presenciar una peça teatral d’aquesta companyia nascuda a Gandia l’any 1972. Pluja difongué l’art de la paraula i esperonà el compromís, la solidaritat i la ideologia social contra l’opressió. Aquesta companyia suposà un moviment contracultural que aconseguí trencar la por de la gent. Escola Valenciana ha guardonat tot el bagatge de Ximo Vidal, M. Josep Gonga ‘Gongui’, Joan Muñoz i Josep Gonga, els Pluja Teatre.

Per la seua banda, el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha felicitat la tasca dels guardonats per constituir «peces clau de la nostra identitat com a poble» i ha dedicat unes paraules a Òmnium Cultural: «Sabem que estan passant uns moments durs, difícils, però també esperançadors i vitals. No esteu sols. Ningú hauria de ser perseguit ni menys empresonat per lluitar, de forma pacífica i democràtica, pel seu poble. Farem perquè els arribe la nostra estima i solidaritat a totes aquelles persones perseguides per exercir amb normalitat drets civils bàsics».

El portaveu d’Escola Valenciana ha espigolat en el seu discurs la naturalesa del projecte social de l’entitat: «volem una escola laica, que les nostres xiquetes i els nostres xiquets aprenguen a pensar en llibertat, a ser crítics, a preguntar, a conéixer, a reflexionar, a conrear el dubte com a llavor de creixement personal i social. L’escola que volem i fem, educa en valors, i aconseguim personetes solidàries, ecologistes, pacifistes, que estimen el valencià i la seua terra, i que creen empatia amb persones d’altres llengües i cultures. En definitiva, a ser ciutadanes i ciutadans com cal per a aconseguir un món millor i emprendre el vol».

En aquesta línia, Escola Valenciana ha reivindicat el valencià com a garantia de plurilingüisme i ha al·ludit a la campanya ‘Construïm la Igualtat Lingüística’ per demanar que es facen efectius els drets de les persones a viure plenament, a tothora i a tot arreu, en valencià. «La Llei d’Ús ha fet el seu paper, però ja és hora, trenta-quatre anys després, de plantejar-se les coses en altres termes», ha declarat Vicent Moreno. A més, el president ha palesat la necessitat de «soterrar definitivament una llei destructiva i mercantilista com la LOMCE».

La representant de la Coordinadora de la Safor-Valldigna pel Valencià, Pilar Gregori, s’ha mostrat satisfeta perquè Gandia haja sigut el poble amfitrió de la XVa Nit d’Escola Valenciana. Així, Pilar Gregori ha recordat el paper fonamental «d’algunes de les escoles d’aquesta comarca que van ser capdavanteres en l’ensenyament del valencià, abans i tot de la Llei d’Ús, i van obrir camí a la resta d’escoles que vindrien després. Recordem amb especial estima les reunions de la Junta d’Escola Valenciana a Almoines».

‘Nosaltres, pel valencià’, lema de les Trobades 2018

Durant la Nit, Escola Valenciana ha homenatjat per dues vegades la memòria de Joan Fuster. L’escriptor suecà ha sigut el motiu central de la XVa edició dels guardons, La Nit Fusteriana i, a més, Escola Valenciana ha adaptat el títol d’una de les obres cabdals del País Valencià, Nosaltres, els valencians, en el lema de les Trobades d’Escoles en Valencià 2018: Nosaltres, pel valencià.

Amb aquesta designació «volem acostar el llegat del gran pensador Fuster a les escoles i a la ciutadania dins del context festiu i reivindicatiu de les Trobades. Ens il·lusiona reconéixer la figura d’aquest arquitecte que influí de forma determinant en la geografia política del nostre país i, a més, volem promoure les seues aportacions. Les xiquetes i els xiquets han de conéixer l’humanista més significatiu del País Valencià», ha expressat el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno.

El president d’Escola Valenciana ha donat les gràcies a l’equip de treballadores i treballadors i a la Coordinadora pel Valencià de la Safor-Valldigna per fer possible la Nit Fusteriana. També ha agraït el suport especial de l’Ajuntament de Gandia i l’assistència de membres del govern.

Entre els assistents al lliurament de guardons d’Escola Valenciana, cal destacar la presència de la vicepresidenta primera de la Diputació de València, Maria Josep Amigó Laguarda; el director general de Política Educativa, Jaume Fullana; l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez; l’ alcalde de Guadassuar, Salvador Montañana; l’alcaldessa de Rafelguaraf, Rafaela Aliaga; els representants de la Universitat de València i la Universitat d’Alacant, Vicent Miralles i Mar Iglesias, respectivament; així com representants dels partits polítics PSPV-PSOE, Compromís, Podem, ERPV, Els Verds del País Valencià, els sindicats de treballadors Intersindical Valenciana – STEPV i CCOO PV – FE CCOO PV. A més, la Nit ha comptat amb un gran nombre d’entitats com l’Associació de Directors d’Infantil i Primària (ADIP-PV), Amics de la Bressola, Societat Coral El Micalet, FAMPA-València, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Plataforma per la Llengua, Plataforma pel Dret a Decidir, Amics Prada, Societat Econòmica d’Amics del País de València, i les editorials Bromera, Edicions 96 i Perifèric Edicions.

Etiquetas
stats