Familiars de víctimes del franquisme inicien un pleit perquè els jutges actuen en les exhumacions
L’associació de familiars de la Fossa 113 del cementeri de Paterna arribarà “fins on calga” perquè es reconeguen els assassinats durant la postguerra. Santi Vallés, representant dels familiars de les víctimes, ha reunit una trentena de familiars davant de la Ciutat de la Justícia de València per interposar un recurs en l’Audiència Provincial. És l’inici d’un pleit perquè els jutges intervinguen en les exhumacions.
El 7 de juny, la jutgessa que una setmana abans havia obert diligències pel descobriment de 12 cossos en la fossa, en va acordar l’arxiu argumentant que “han transcorregut aproximadament 70 anys, temps que supera amb escreix el de la prescripció assenyalat en l’article 131 i següents del Codi Penal”. Els familiars van recórrer contra l’arxivament i, finalment, el 12 de juliol la jutgessa ho va desestimar per motius semblants.
Des de l’associació de víctimes consideren que la justícia els ha “girat l’esquena” i han anunciat que recorreran fins on calga, i arribaran al Tribunal d’Estrasburg o davant de l’ONU si és necessari perquè un jutge es faça càrrec de la identificació dels afusellats per agents franquistes. “És una vergonya que en la justícia d’ací, de casa nostra, no ens facen cas”, criticava Vallés. “Això ho fem per totes les famílies que vénen darrere”, ha recalcat.
El representant de l’Associació, que dia rere dia ha acudit a veure els treballs d’exhumació duts a terme per ArqueoAntro i ha fet d’interlocutor entre els antropòlegs, la família i la premsa, difereix del criteri de la jutgessa sobre l’edat dels assassinats. El forense, segons indica Vallés i apareix en l’informe, assenyala que per a la constatació que els cossos estiguen més de 70 anys en la fossa, caldria procedir a les proves i a la identificació. Les restes òssies estan en l’institut forense de la Universitat Complutense de Madrid, on es fa la recerca que els familiars, sense ajuda, no podran costejar.
Els arguments de la jutgessa
La titular d’Instrucció número 2 de Paterna es basa en la Llei d’amnistia del 1977, que, mentre no es derogue, empara els assassinats franquistes –“tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que en fóra el seu resultat, tipificats com a delictes i comesos amb anterioritat al 15 de desembre de 1976”– i és aplicable a les interlocutòries en què es pretén la investigació i persecució de crims ocorreguts durant els primers anys de la postguerra“, diu la interlocutòria. Pel que fa a l’argument dels familiars sobre el fet que els delictes de genocidi no prescriuen, la titular insisteix que el Tribunal Suprem rebutja que puga atorgar-se eficàcia retroactiva a un precepte desfavorable a l’acusat. És a dir, que un genocidi o un delicte de lesa humanitat no pot jutjar-se com a tal si és anterior al 2004, quan es reconeix aquesta figura en el Codi Penal. Així mateix, destaca que els responsables o haurien mort o estarien pròxims al centenari.
Finalment, la jutgessa assenyala que la Llei de memòria històrica ja reconeix els mecanismes per al rescabalament de la memòria i que no inclouen la instrucció d’un procediment penal.
