eldiario.es

Menú

Filosofia, assignatura pendent

Podem, juntament amb la Xarxa Espanyola de Filosofia, pressiona el Consell perquè blinde l’assignatura i evite un nou caos en les matriculacions dels instituts

El Partit Popular en el Congrés es mostra predisposat a recular i a assegurar l’ensenyament d’Història de la Filosofia en tots els centres

- PUBLICIDAD -
Campaña #Filosofiaenlacalle contra la Lomce

#Filosofiaenlacalle davant la Lomque

La paraula filosofia é s una de les m é s prostitu ï des del diccionari. Fins i tot les empreses tenen ja filosofia. En el curr í culum acad è mic é s tamb é una de les assignatures m é s apalissades, que ha anat reduint les seues hores lectives. Amb l’arribada de la Lomqe, l’assignatura va perillar de mort.

Per sort, els docents, els alumnes i la comunitat educativa van aconseguir prou de clamor perqu è algunes comunitats aut ò nomes decidiren blindar aquesta assignatura en el calendari escolar. De moment, s ó n nou els governs auton ò mics que l’han convertida en obligat ò ria mitjan ç ant distintes f ó rmules. El valenci à , que no ha tret encara el seu decret, est à treballant en la mateixa via per a garantir-ne l’ensenyament l’any que ve.

La Lomqe esdevé m é s restrictiva a mesura que augmenta el cicle educatiu. En batxillerat, es d ó na la paradoxa que l’assignatura nom é s é s obligat ò ria en primer i optativa en segon per als estudiants de la branca d’Humanitats, a pesar que tots havien d’examinar-se’n dels continguts en la rev à lida. El Govern va fer marxa enrere al novembre despr é s de la pol è mica i aquest curs la prova d’avaluaci ó final de batxillerat s’aprovar à amb un 4 i nom é s ser à necess à ria per a accedir a la universitat.

Segons les fonts consultades, la f ó rmula valenciana é s instaurar Filosofia com una assignatura espec í fica obligat ò ria. É s a dir, de les assignatures que els alumnes poden triar, en compte de dos, en triaran una m é s: Filosofia. Segons les mateixes fonts, la Lomqe no permet establir l’assignatura com a troncal i la f ó rmula de lliure configuraci ó tampoc é s v à lida, ja que a la Comunitat Valenciana aquestes hores es destinen a l’ensenyament de Valencià: Llengua i Literatura.

No obstant aix ò , a pesar que el decret està quasi preparat, encara no s’ha publicat i els problemes continuen. Els professors es van trobar a mitjan curs sense saber quin seria el model d’examen. La Conselleria d’Educaci ó va passar Filosofia a la fase espec í fica de la prova d’acc é s, i en va abaixar la ponderaci ó per evitar perjudicar els alumnes, atés l’embolic del curs. En aquesta prova, semblant a les PAU, Filosofia nom é s ponderar à amb el 0,2 en carreres d’Humanitats, a excepci ó de les filologies. “Carreres eminentment lligades a la filosofia, com ara Ci è ncies Pol í tiques o Dret, queden excloses de l’alta ponderaci ó ”, explica Á ngel Vallejo, professor en l’IES Les Alf à begues de B é tera.

Tanmateix, malgrat les bones intencions del Consell, l’assignatura s’ha convertit “en una maria” per als alumnes. Entre la baixa ponderaci ó que t é per a la majoria de les carreres i que encara no ha eixit l’ordre d’Educaci ó , amb les prematr í cules ja obertes, els professors tenen por que a penes es matriculen alumnes en aquesta assignatura.

Filosofia, explica Á ngel Valls, é s l’assignatura que m é s desenvolupa la lectoescriptura avan ç ada i la capacitat d’argumentaci ó . “Igual que parlem d’hist ò ria d’Espanya i de l’art, cal parlar d’hist ò ria del pensament. El pensament abraça com ens comprenem com a societat i com plasmem pol í ticament les idees. No pot haver-hi pol í tica i democr à cia sense filosofia, perqu è la democr à cia é s deliberaci ó i la filosofia é s deliberaci ó racional”, explica Vallejo. “No podem tenir una ciutadania cr í tica, ni bastant formada, si no t é compet è ncies filos ò fiques. Si volem tenir ciutadans amb consci è ncia dels seus deures i drets, han de ser capa ç os de reflexionar-hi, reivindicar-los i criticar-los quan calga”, insisteix el professor.

Fa ja un any, la Xarxa Espanyola de Filosofia, a l’executiva de la qual pertany Vallejo, va participar amb Podem en una proposició no de llei per a instar el Govern auton ò mic a blindar l’assignatura, com havien fet altres autonomies. L’admissi ó a tr à mit s’ha produ ï t aquesta setmana i, per a sorpresa dels seus promotors, s’ha aprovat per unanimitat. La PNL, redactada per Antonio Esta ñ –graduat en filosofia–, insta el Consell a garantir l’ensenyament de l’assignatura sense que vaja en detriment d’altres mat è ries i amb base en la proposta seg ü ent: “Reorganitzar el curr í culum de 4t de l’ESO per a incorporar-hi la mat è ria de Filosofia com a mat è ria espec í fica obligat ò ria, refor ç ant-ne els continguts è tics. Reorganitzar el curr í culum de 2n de Batxillerat per a incorporar-hi la mat è ria de la Hist ò ria de la Filosofia com a mat è ria espec í fica obligat ò ria”. A pesar dels retards, la Xarxa es mostra optimista perqu è arribe el canvi al model educatiu.

L’aprovaci ó de la proposta es va produir al mateix temps d’un anunci esperat i aplaudit. El mateix dia compareixia en la subcomissi ó d’Educaci ó en el Congr é s el catedr à tic discurs Antonio Campillo, amb un emotiu davant dels diputats en defensa de la filosofia. Aqueix dia, el PP va decidir replantejar-se la seua postura envers aquesta assignatura, despr é s d’haver-la arraconada amb la Lomqe, que està reformant des que governa en minoria, i ampliar les negociacions del pacte d’Estat per l’Educaci ó . Tot allò s ò lid s’esvaeix en l’ai re.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha