Camps, Cotino, Rus, Grau, Blasco... de què presumeixen?

La setmana passada ho van fer Alfonso Rus i Alfonso Grau. Temps abans ho havia fet per videoconferència des de la presó de Picassent Rafael Blasco, que compleix condemna pel frau en les ajudes de Cooperació. Aquest dilluns hi han coincidit Francisco Camps i Juan Cotino. Per les comissions d'investigació de les Corts Valencianes han desfilat ja algunes de les peces majors en l'amplíssima nòmina de presos, imputats i condemnats del PP valencià. Sense un altre resultat tangible que constatar l'arrogància amb la qual es comporten encara.

Cotino, per exemple, havia de donar explicacions sobre les adjudicacions de residències a l'empresa de la seua família, que va quadruplicar el seu negoci amb la Generalitat mentre ell va ser conseller de Benestar Social. I es va permetre acusar els diputats de la resta de partits de “repetir moltes vegades” coses incertes perquè semble que és cert que va fer alguna cosa dolenta.

Cotino està investigat en Gürtel, pels batibulls amb la Fundació V Encuentro Mundial de las Familias i en relació amb la manipulació a favor de la trama de Francisco Corretja i El Bigotes del contracte amb RTVV per la visita a València del Papa Benet XVI el 2006, sobre el qual el jutge ja ha acabat la instrucció i l'ha enviat a judici amb greus acusacions. Malgrat això, va assegurar: “Mai he afavorit cap tipus d'empresa, ni de la meua família ni de ningú”.

Val. El 2001, quan Cotino era accionista de Sedesa, la conselleria de Rafael Blasco va atorgar 28 de les 73 residències de la tercera edat a una UTE d'aqueixa societat amb unes altres. Era una unió d'empreses molt curiosa perquè s'hi agrupaven finançadors il·legals del PP ara confesos. Hi estaven el seu nebot Vicente Cotino a través de Sedesa, Enrique Ortiz amb Enrique Ortiz e Hijos, i l'empresa Lubasa, de Luis Batalla, tots dins de Gerocentros del Mediterráneo, al costat de Hormigones Martínez, de Rafael Martínez, que formava la segona pota de la UTE. Quatre de les empreses que han assumit en el cas Gürtel que van finançar els populars perquè la fiscalia rebaixe les seues peticions de pena estaven en aquell embull.

Convertida anys després en Centros Residenciales Savia, Cotino no va vendre les seues accions (més d'un 9% de Sedesa) fins a poc abans d'assumir el 2006 la cartera de Benestar Social. Un període, fins al 2009, en el qual el negoci de Savia va passar d'uns 11 milions d'euros a més de 40 milions i de 680 places subvencionades a 2.020.

Vicente Cotino (que estava en el Carib) i Enrique Ortiz van parlar del seu oncle al febrer de 2009, com revela un dels enregistraments del cas Brugal. “El conseller té tot l'interès del món a omplir les nostres residències, però Joaquín Martínez s'està tocant els collons i li dóna el mateix omplir les residències nostres que les del tio de la boina”, es queixava Ortiz. Al que el seu interlocutor responia: “Bé, doncs el diumenge que ve el voré jo i li ho diré”. Joaquín Martínez, en aquell temps secretari autonòmic, s'havia convertit en l'obsessió d'Ortiz.

Les reticències del secretari autonòmic no van impedir que al llarg del mandat de Cotino com a conseller de l'àrea se suprimira la limitació del 33% de places perquè la Generalitat enviara persones a una residència i les subvencionara. Es van augmentar els preus i fins i tot va haver-hi un intent de blindar els interessos del grup que Angélica Such, la consellera que va succeir Cotino, no va permetre.

En la sala de comissions contigua a la de Cotino, Francisco Camps es va comportar de forma encara més altiva. Les investigacions de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) en el marc del cas Imelsa (aqueix en el qual estan imputats Rus i Grau, per cert) descriuen una “intensa disputa” pel repartiment de comissions il·legals en el si del PP de València. Màximo Caturla i Marcos Benavent, el “ionqui dels diners”, parlen en una de les gravacions del sumari de la conveniència de “negociar amb Paco” per a estendre els seus manejos a diferents departaments de la Generalitat Valenciana.

Caturla va ser conseller delegat de Ciegsa, l'empresa creada per a la construcció de col·legis, entre 2004 i 2007. Camps va despatxar davant els diputats els enregistraments policials com a “converses de taverna” i va posar en dubte que Ciegsa haguera pogut acumular més de 1.000 milions d'euros de deute quan va destinar 2.000 milions a construir centres educatius.

Però les xifres són públiques. Igual que Cotino, Camps va emparar la seua actuació en informes favorables dels òrgans competents, i va citar els de la Sindicatura de Comptes. Una institució que va desgranar any rere any els sobrecostos en la construcció de col·legis. Aqueixos sobrecostos que a la llum dels enregistraments se sospita que amagaven mossegades de la corrupció instal·lada en el PP. En el període en què Caturla va ser responsable de Ciesga, els informes de la Sindicatura de Comptes van arribar a assenyalar sobrecostos de fins al 178% en alguna construcció.

Camps, que va ser absolt en el cas dels vestits, un primerenc judici de la sèrie de Gürtel, pel qual va dimitir com a president de la Generalitat, està imputat en un altre front d'escàndol, el de la Fórmula 1. S'investiga en aqueix assumpte la utilització d'una empresa, Valmor Sport, com a falsa organitzadora de la prova automobilística, el cost de la qual, fet i fet, va acabar pagant la Generalitat, és a dir, tots els valencians.

Amb consellers dels seus governs empresonats, condemnats o imputats, amb càrrecs del seu partit i col·laboradors dels seus equips sota la lupa dels jutges i de la policia, que Camps, com Cotino, presumisca de bona gestió davant els parlamentaris de la comissió d'investigació resulta bastant grotesc, una postura a mig camí entre l'autodefensa i el ridícul.