Dos anys del canvi a València: polítiques en marxa i assignatures pendents del nou model de ciutat
Han passat dos anys des que els valencians van apostar pel canvi en les eleccions municipals passades del 24 de maig de 2015.
Després de 24 anys amb Rita Barberá al capdavant de l’Ajuntament de València, el PP, assetjat per casos ben sonats de presumpta corrupció (Taula, Imelsa, Emarsa, etc.) va perdre la meitat dels seus regidors (va caure de 20 a 10).
Compromís, amb l’alcalde Joan Ribó al capdavant, es va convertir en la segona força més votada, ja que va pujar de tres edils a nou, i va iniciar així la legislatura del canvi amb el suport del PSPV (cinc edils) i de València en Comú (tres regidors). El PP va passar a l’oposició juntament amb Ciutadans, que en va obtenir sis.
Així, doncs, en ple equador de la legislatura, aquests són els èxits de les polítiques en marxa i les assignatures pendents més destacats del Govern de la Nau.
Polítiques en marxa
Aparcament del Mercat Central. La finalització d’aquest aparcament subterrani de 413 places situat a la plaça de la Ciutat de Bruges estava bloquejada des de l’any 2008. Al maig de l’any passat, l’alcalde, Joan Ribó, i la consellera d’Obres Públiques, María José Salvador, van signar un conveni pel qual l’Ajuntament assumia la propietat del pàrquing a canvi dels 11,3 milions d’euros del cost de l’obra executada. A més, el Consistori invertirà 4,5 milions d’euros més en la finalització i la posada en marxa de l’obra, projecte que està en fase de licitació i les obres del qual han d’arrancar enguany.
Reurbanització de les places de la Reina, de la Ciutat de Bruges i del Mercat. Després d’un procés participatiu molt complet, la futura reforma de la plaça de la Reina ja compta amb un equip d’arquitectes format per Miguel del Rey, Íñigo Magro, Antonio Gallud i María Teresa Santamaría, encarregat de redactar el projecte conversió per a vianants, les obres del qual arrancaran l’any que ve amb un pressupost estimat de 5 milions d’euros. Curiosament, serà pràcticament el mateix equip que el 1999 va guanyar un concurs internacional d’idees per a reurbanitzar aquest espai tan emblemàtic, però que Rita Barberá no va arribar a executar mai. De la mateixa manera, la Conselleria d’Obres Públiques ultima el projecte de reurbanització de les places del Mercat i de la Ciutat de Bruges, que executarà l’Ajuntament.
Soterrament dels accessos ferroviaris en el marc del Parc Central. La reunió del consell d’administració de la Societat Parc Central, entitat formada pel Ministeri de Foment, l’Ajuntament de València i la Generalitat per a desenvolupar el soterrament dels accessos ferroviaris a la ciutat i una gran zona verda en l’espai alliberat per les vies, va acordar el 6 de maig passat encarregar la redacció del projecte del canal d’accés, un túnel d’un quilòmetre que suposarà l’eliminació de les vies actuals que divideixen la ciutat entre Malilla i el carrer de Sant Vicent, la creació del bulevard enjardinat Federico García Lorca i la demolició de l’actual pont de Giorgeta. En una segona fase s’executarà el túnel passant. El projecte, un dels més importants per al futur de València, feia sis anys que estava bloquejat.
Rehabilitació de la façana marítima. Els poblats marítims han estat una de les zones més oblidades de València en els 24 anys de domini del PP de Rita Barberá en l’Ajuntament. En els dos anys de gestió del Govern de la Nau, ha estat una de les zones en què s’ha posat el focus. Així, després reunions i processos burocràtics interminables, s’han posat en marxa les primeres obres de reurbanització al Cabanyal, en concret en els carrers de la Barraca, de la Reina, del Doctor Lluch i adjacents. A més, s’han aprovat les Estratègies de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (Edusi) i un pla de la Conselleria d’Obres Públiques que implicarà una inversió directa total de 23,2 milions d’euros. Al Grau s’ha aprovat la remodelació del Mercat del Grau, la creació del Museu de la Mar i la construcció d’un centre de serveis socials. Finalment, s’ha aprovat un acord amb l’Autoritat Portuària de València (APV) que suposarà la cessió de 180.000 metres quadrats de terrenys portuaris per a crear zones verdes i esportives a Natzaret.
Anell ciclista. Encara que amb uns quants mesos de retard, el 3 de març passat es va posar en marxa el carril bici de 4,7 quilòmetres que envolta la ronda interior de València. Encara que, al començament, va generar dubtes en alguns sectors per la seua possible afecció en el trànsit rodat en forma d’embossos, la veritat és que en poc de temps s’ha convertit en la infraestructura ciclista més utilitzada a la ciutat, mentre a poc a poc els vehicles privats s’hi van adaptant mitjançant la recerca de rutes alternatives. En total, s’han posat en marxa més de 20 quilòmetres de nou carril bici per tota la ciutat.
Noves polítiques de mobilitat. És una de les àrees en les quals més s'estan notant els canvis. Algunes de les mesures més destacades en aquests dos anys de gestió del Govern de la Nau han sigut la semipeatonalització de l'entorn de la Llotja, de les Torres de Serrans, el doble sentit de Baró de Càrcer, la primera fase de la remodelació de línies de l'EMT o els nous carrils bici amb l'anell ciclista com a màxim exponent. L'última a entrar en vigor i potser la més polèmica ha sigut la prohibició d'aparcar a les nits en el carril bus de les línies nocturnes de l'EMT.
Capitalitat de l’Alimentació i Falles com a patrimoni de la humanitat. El 14 d’octubre passat, les Nacions Unides, a través de la FAO (Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura), va proclamar València Capital Mundial de l’Alimentació per a l’any 2017. D’aquesta manera, segons Ribó, la ciutat acollirà un muntó d’esdeveniments, tallers i actes relacionats amb l’alimentació ecològica i sostenible que tindrà el punt àlgid el 16 d’octubre, amb la celebració d’un congrés amb motiu del Dia Mundial de l’Alimentació a què assistiran alcaldes de més de 100 grans ciutats d’arreu del món. D’altra banda, el 30 de novembre passat la UNESCO va fer oficial la declaració de les Falles com a patrimoni immaterial de la humanitat, un procés que, encara que s’ha rematat en aquests últims dos anys, es va encetar l’any 2011.
Abonaments socials de l’EMT. Una de les primeres iniciatives de l’edil de Mobilitat Giuseppe Grezzi va ser l’engegada de l’Abonament Social ‘Amb tu’ de l’EMT, que permet viatges il·limitats a persones desocupades amb rendes baixes i a les seues famílies per 10 euros. També la creació de l’abonament infantil, que permet viatjar debades els menors d’11 anys.
Noves zones verdes. La creació de nous jardins i la remodelació dels existents ha estat una de les banderes del Govern de la Nau. En concret, s’han millorat 17 parcs de barri, s’han fet reformes en els parcs de l’Oest i de Benicalap, s’han creat 17 espais de socialització per a gossos, s’ha presentat el nou parc de Malilla i s’han projectat el parc de desembocadura de Natzaret i el de les escultures de l’IVAM.
Ajudes socials: adéu als talls de llum, gas i aigua per impagaments. L’equip de govern que dirigeix Joan Ribó ha incrementat en un 47% les polítiques socials. Entre aquestes, destaquen les ajudes al pagament de subministraments fins al punt que ja no es produeixen talls de llum, aigua o gas a famílies sense recursos econòmics. A més, està començant-se a empadronar les persones sense llar perquè puguen rebre les ajudes socials.
Un Ajuntament sanejat. En aquests dos anys de govern del tripartit el deute ha abaixat dels 964,5 milions d’euros del PP el 2012, fins a 583,55 milions. València va arribar a superar el màxim establit per la llei en un 122,14% de sobreendeutament, mentre que hui està en el 75,01%. I el pagament a proveïdors ha passat de tenir-lo en cotes de 60 dies, fins entre 2 i 8 dies actuals.
Assignatures pendents
Retards en l’execució d’inversions. La lentitud a l’hora de posar en marxa les inversions és un dels talons d’Aquil·les del Govern de la Nau. Només pel que fa als pressupostos participatius, encara no s’han iniciat les obres de quasi la meitat dels aprovats per a l’any 2016. Altres projectes, com el carril bici de l’avinguda del Cid o el Parc Lineal de Benimàmet, fa mesos que estan paralitzats, encara que en el cas d’aquesta última actuació, les obres acaben de desbloquejar-se i es reprendran en breu. En el cas del poliesportiu de Nou Moles, tot i que és una obra de la Generalitat, fa anys que està paralitzada sense que el consistori haja pogut trobar-hi una solució.
Problemes de convivència al Cabanyal, els Orriols, Benicalap… Encara que és veritat que s’han posat en marxa obres de reurbanització al Cabanyal, no és menys cert que persisteixen i, fins i tot han empitjorat, segons denuncien els mateixos veïns, els problemes de convivència al Cabanyal com a conseqüència de la degradació que hi ha en l’anomenada zona zero. Música a altes hores, botellón, baralles de galls i tripijoc de drogues són alguns dels més freqüents. S’hi sumen les ocupacions il·legals d’habitatges, un problema que també s’ha estés a altres barris, com ara els Orriols o Benicalap, i hi ha creat problemes de seguretat.
‘Botellón’, soroll, terrasses, gorretes, apartaments turístics, neteja… Després de dos anys al capdavant del consistori, la veritat és que el tripartit no ha encertat a trobar la tecla per a tallar els problemes quotidians que potser més enerven els veïns, encara que també és veritat que a hores d’ara es treballa per a donar resposta a alguns. Així, per exemple, la invasió de terrasses continua creixent i segueix causant queixes. A més, el procés de pintada per a delimitar-les avança amb la màxima lentitud, ja que fins al gener d’enguany només s’havien marcat 971 de les 3.476 terrasses autoritzades. Els problemes de soroll vinculats al trànsit, a l’oci nocturn, al botellón i als apartaments turístics, lluny de disminuir, van a més, com han denunciat les associacions Russafa Descansa o Amics del Carme, entitats que han amenaçat de portar l’Ajuntament als tribunals per inacció. Tampoc no s’ha aconseguit posar límit a l’activitat dels gorretes, que tantes molèsties causen. Quant a la falta de neteja, l’any passat va ser el segon motiu de queixa veïnal més nombrós, si bé és cert que enguany l’Ajuntament ha incrementat considerablement la partida destinada a aquest punt.
Augment del bitllet multiviatge de l’EMT. El tripartit va aprovar al final de l’any passat un increment del 6% en el bitllet multiviatge de l’EMT, que va passar dels 8 euros que costava l’any passat als 8,5 euros que val aquest exercici. L’augment ha afectat el 36% dels usuaris de l’EMT (87,9 milions el 2015). El regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi, va justificar l’increment en la necessitat de “continuar millorant el servei” davant de “la nul·la aportació de l’Estat un any més, a diferència d’altres ciutats espanyoles”.
Conflicte per la gestió del centre d’adopció d’animals. Crida l’atenció que un equip de Govern de caràcter ecologista tan marcat com el de Ribó xoque amb les protectores d’animals a compte de la política de gestió del centre d’adopció d’animals de l’Ajuntament. Les entitats critiquen que el concurs públic per a la gestió del recinte les deixa sense opcions de presentar-s’hi, la qual cosa deixarà les empreses que gestionen gosseres com a úniques candidates. No obstant això, des de la Regidoria de Benestar Animal defensen que es municipalitzarà el servei, ja que serà un veterinari municipal qui supervise la gestió. De moment, la protectora Modeprán continua portant-ne la gestió, a pesar que el conveni està caducat i el concurs de l’Ajuntament ha quedat desert. Modeprán ha demanat diàleg per a reconduir la situació i poder optar a la gestió.
Impuls de l'àrea metropolitana. La reconstrucció de la visió metropolitana de València desarticulada en els anys de gestió del PP era una de les grans aspiracions i objectius del tripartit. No obstant açò, en aquests dos anys s'ha avançat molt poc en aquest sentit. L'Autoritat del Transport Metropolitana ha sigut l'única entitat que s'ha creat per a coordinar les polítiques de mobilitat, però encara no ha començat a funcionar de forma efectiva.
